Associació Catalana per a la Integració de les Persones Cegues

Sou aquí:

Demà - Barcelona - Teatre accessible amb visita tàctil: Em protegeixen les estrelles

Què ens passa quan morim? Hi ha una vida després de la vida?
- Potser la resposta només la puguis trobar quan arribi la teva mort.
I què passa amb totes aquelles decisions que no hem pres? Moren totes aquelles vides que no hem
viscut?
- Hi han tantes realitats com possibilitats a triar.
Què fa més mal: un dol per una persona que ha decidit matar-se o per una persona que encara és
viva, però que ha matat el vostre vincle?

A través de les diferents fases del dol, el personatge aprendrà a viure amb la dolorosa pèrdua d’un
dels seus millors amics de l’adolescència, que va morir per suïcidi. Alhora intentarà estar en pau amb
la seva pròpia mort i la de totes aquelles vides que ha deixat de banda amb les seves decisions.
Diverses teories de la física quàntica, que es regeix per l’entropia - el caos - i no pas per les lleis
deterministes de la física tradicional, ens serveixen com a estratègies i excuses del personatge al
llarg de l’obra per no mirar la mort directament als ulls. Paradoxalment, aquests elements científics
acaben representant un dels principals components poètics de l’obra. Esdevenint llum i esperança,
sobretot amb la teoria de l’entrellaçament quàntic, confiant en que, malgrat l’absència, les persones
amb les que hem compartit la vida segueixen presents en nosaltres.

Potser la resposta està en confiar en que, com la de les estrelles, la nostra llum perdura molts anys
després de la nostra mort. Que seguirem il·luminant i protegint les nits, tot comunicant-nos en altres
freqüències amb aquelles persones que han deixat un llegat en les nostres vides, amb el seu amor.

Podeu escoltar l’audiointroducció al següent enllaç: https://soundcloud.com/user-290349290/audiopresentacio-em-protegeixen-les-estrelles?si=9f3eb322b59244b78c15191120fa4702&utm_source=clipboard&utm_medium=text&utm_campaign=social_sharing

Compartir

  • Enviar per e-mail