Des dels seus primers anys d’existència, l’ACIC s’ha interessat per la implantació de semàfors sonors en diversos municipis. Inicialment vam seguir de prop la implantació de models diversos de semàfor, especialment els que funcionen a requeriment de l’usuari mitjançant un comandament a distància.
D’aquests semàfors al principi en van coexistir dos models :
un que funcionava a través d’ones de ràdio i que es va implantar en municipis com Terrassa, i el que finalment es va imposar, que funciona a través de làser.
Per fer el seguiment dels processos de proves i implantació en els diversos municipis, vam participar en comissions i organismes vinculats amb els Ajuntaments de les diferents localitats.
Cap a finals dels noranta, vam dissenyar un qüestionari que permetia recollir l’opinió dels usuaris sobre aspectes diversos relacionats amb els semàfors sonors, com ara els tipus de creuaments que caldria prioritzar, el grau de fiabilitat, la detecció de deficiències en el funcionament, etc. Posteriorment es van recollir dades sobre una població de 50 persones i es van analitzar els resultats. Quan vam tenir tota la informació recollida i analitzada, vam fer-la arribar als diversos Ajuntaments amb els quals teníem relació, ja fos mitjançant comissions de participació, Patronats de Discapacitat, entrevistes amb els responsables municipals, etc.
Cal remarcar que, pel que fa als semàfors sonors, en aquests 20 anys la situació ha canviat molt. Fa 20 anys eren pràcticament inexistents i ara, en canvi, n’hi ha en molts municipis. En la majoria de casos s’ha instal•lat el mateix model de semàfor, que funciona amb làser i s’activa amb comandament a distància. Malgrat aquests avenços, la situació encara no és l’òptima.
