unes ciutats veritablement per a tothom ?
Aquest document, elaborat per l’Associació Catalana per a la Integració de les Persones Cegues (ACIC) en el marc de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura Barcelona 2026, planteja una reflexió crítica sobre l’estat de l’accessibilitat a la ciutat des de la perspectiva de les persones amb discapacitat visual. L'objectiu principal és avaluar si, trenta anys després de la transformació postolímpica, Barcelona és veritablement una ciutat més accessible i inclusiva.
Accedeix al text complet
- descarrega document en catala (pdf, 427,7KB)
- descarrega document en catala (pdf, 427,7KB)
- descarrega document en catala (pdf, 427,7KB)
resum: Eixos principals d'anàlisi
1. El model de plataforma única d'us mixt:
L'informe denuncia que, tot i disposar d'un marc normatiu més avançat i una consciència social més gran, determinades actuacions urbanístiques han perjudicat l'autonomia de les persones cegues. Es critica especialment la generalització acrítica de la «plataforma única» (on desapareix el desnivell entre vorera i calçada). Per a una persona cega, la pèrdua d'aquesta referència física és greu, ja que elimina la distinció entre l'espai segur per a vianants i l'espai de circulació de vehicles. L'ACIC argumenta que aquest model transforma l'espai públic en un lloc ambigu i perillós, i defensa que només hauria de ser una solució excepcional en vies exclusivament per a vianants, sempre acompanyada de garanties estrictes de senyalització i ordenació.
2. Obstacles en el dia a dia:
El text exposa que l'espai urbà segueix ple d'obstacles mòbils (terrasses, cartells, mobiliari urbà desordenat) que comprometen la seguretat i la fluïdesa dels desplaçaments. Aquesta situació es veu agreujada per la falta de manteniment d'elements clau, com els semàfors sonors o les franges d'encaminament podotàctil, la qual cosa obliga les persones cegues a exercir una vigilància constant que genera estrès i inseguretat.
3. Transport, lleure i cultura:
- Transport: Tot i els avenços en la xarxa, falten elements fonamentals, com la senyalització en braille a les estacions de metro i tren o sistemes de megafonia externa fiables en autobusos i tramvies.
- Lleure i cultura: Es reconeixen iniciatives positives en matèria de joc inclusiu i suports al bany a les platges, però es reivindica que l'accessibilitat arribi també als parcs, jardins i al patrimoni històric mitjançant maquetes tàctils i informació accessible, permetent així conèixer i gaudir plenament de la realitat urbana.
Propostes i conclusions
L'ACIC no qüestiona la pacificació del trànsit, sinó la manera com s'executa quan ignora les necessitats de les persones amb discapacitat. L'entitat proposa quatre directrius bàsiques:
- Treball conjunt i participació real: L'administració ha de recuperar espais de diàleg permanent amb les entitats del sector, fugint de dinàmiques merament informatives o centralistes.
- Compliment i manteniment: Exigir que els nous projectes compleixin el Codi d’Accessibilitat de Catalunya de 2023 i garantir que tots els recursos instal·lats (semàfors, senyals tàctils) rebin un manteniment adequat.
- Formació i sensibilització: Integrar l'accessibilitat com un element essencial i ineludible en els currículums d'arquitectura i disseny, superant la falsa dicotomia entre bellesa i funcionalitat.
- Capital vertebrada: Pensar Barcelona no com un fet aïllat, sinó com una ciutat connectada amb l'entorn, on l'accessibilitat universal sigui un vector determinant en qualsevol projecte.
En definitiva, per a l'ACIC, una ciutat veritablement "per a tothom" no és aquella que només elimina barreres físiques, sinó la que és llegible, previsible i ofereix a totes les persones les mateixes oportunitats per desplaçar-se, jugar, descansar i participar en la vida comunitària amb plena autonomia i dignitat.
