Associació Catalana per a la Integració del Cec

Sou aquí:

Maleta didàctica: Coneixem el Braille

El dia 28 de novembre de 2009 l’ACIC va presentar la Maleta Didàctica “Coneixem el Braille” a la Biblioteca Montserrat Roig de Sant Feliu de Llobregat. Aquesta va ser una forma més de recordar Louis Braille durant l’any del bicentenari del seu naixement, celebrat el 2009.

La finalitat d’aquesta maleta didàctica és apropar el Sistema Braille a les persones sense dificultats visuals de cap mena. Està pensada tant per als nens i joves com per als adults. S’adreça, doncs, a un públic ben divers pel que fa a l’edat, als interessos d’aprenentatge i al grau d’aprofundiment respecte al coneixement del Braille que volen aconseguir.

Alhora, la idea és també donar resposta als grups que vulguin acostar-se al Braille des de diferents àmbits i entitats: escoles, esplais, biblioteques, agrupacions de la gent gran, associacions, empreses, professionals diversos, etc.

Aquesta maleta l’hem estructurat en dues parts: d’una banda, una programació didàctica i, de l’altra, un seguit de recursos que, en definitiva, constitueixen la maleta didàctica. D’aquesta manera pretenem donar resposta a la diversitat de necessitats i interessos del públic al qual s’adreça.

La programació didàctica serveix com a marc teòric i, al mateix temps, inclou orientacions metodològiques i una sèrie d’activitats pràctiques que fan possible directament l’apropament i, fins i tot, l’aprenentatge del Braille.

Les activitats es poden organitzar de formes diverses. Per dur-les a terme, hem dissenyat un seguit de recursos complementaris:
• Un alfabet Braille -en Braille imprès en tinta- que es pot descarregar per fer algunes de les activitats proposades i que ve acompanyat d’una descripció que permet analitzar-lo i entendre’n el funcionament.
• Un full, igualment descarregable, on hi ha representades les cel•les Braille per tal de poder formar les lletres del Braille tot pintant-hi els punts al damunt.
• Frases escrites en Braille "imprès en tinta" per practicar la lectura, també descarregables.
• La font Braille lliure pels processadors de textos, que permet escriure en Braille "imprès en tinta" i, per tant, preparar algun material de pràctica.
• Dues versions d’un powerpoint que mostra fotografies de materials de tota mena que tenen alguna relació amb el Braille.
• Textos que tracten temes diversos: la vida i obra de Louis Braille, el funcionament del sistema i alguns aspectes metodològics per aprofundir en el seu aprenentatge.
• Un qüestionari que permet avaluar l’aprenentatge que s’ha adquirit sobre el sistema Braille.
• El text de l’obra de teatre infantil “Sis punts a part”, -basada en el conte d’Enric Bayé del mateix títol- centrada en la invenció del sistema Braille.

Un altre recurs que oferim per tal de complementar aquesta proposta virtual és una "maleta física" integrada per un conjunt de materials relacionats amb el Braille. Aquesta maleta està a disposició de tots aquells que la vulguin utilitzar, per tal de facilitar un coneixement més realista i vivencial del sistema.

Amb la mateixa intenció, també posem a la vostra disposició còpies de l’alfabet en "Braille real" en relleu, així com frases en "Braille real" per desxifrar.

Tots aquests recursos permeten dissenyar, d’una banda, propostes de treball per a persones o grups de persones que només pretenen conèixer el sistema i obtenir-ne una informació general; pot ser el cas, per exemple, dels tallers que s’organitzen a les biblioteques i altres centres de caràcter cultural, els alumnes d’una classe, els nois d’un esplai, les persones de la tercera edat d’un centre cívic, etc. Es tracta de propostes que permeten treballar el Braille per aprendre’n el funcionament bàsic en una, dues o tres sessions divulgatives. D’altra banda, també es poden dissenyar propostes de treball més sistematitzades per a persones amb interès d’aprofundir en el coneixement del Braille per motius específics: estudiants de magisteri, familiars o amics de persones cegues, professionals de l’educació, etc.

Voldríem que aquesta maleta didàctica fos un recurs útil, flexible i senzill d’aplicar. Esperem que compleixi els objectius per als quals ha estat dissenyada i, per tant, que serveixi per donar a conèixer el Braille a la societat.

Podeu consultar més informació sobre la Maleta Didàctica “Coneixem el Braille”a la nostraweb (www.webacic.cat/maletaBraille).En aquesta web trobareu la programació didàctica i tots els recursos que hem esmentat.

La maleta física s’ofereix en préstec i hem previst un sistema d’enviament del material que suposa un cost d’entre 20 i 30 euros per al sol•licitant en concepte de despeses dels dos enviaments necessaris.

Per sol•licitar els materials de la "maleta física", adreceu-vos al correu maletaBraille@webacic.cat. En rebre la vostra petició, ens posarem en contacte amb vosaltres per tal de saber de quin material concret voleu disposar i per trobar la forma més adequada i còmoda de fer-vos-lo arribar (per missatgeria, recollida a la nostra seu a Barcelona, etc.).

Esperem que visiteu la nostra web i que ens feu arribar les vostres opinions i suggeriments de millora per tal que aquesta maleta que ara us presentem resulti útil per donar a conèixer el sistema de lectoescriptura Braille, inventat per Louis Braille fa menys de dos-cents anys.

L’acte de pressentació va constar de dues parts. A la primera, Agustí Vilar, membre de la secció de Sant Feliu de l’ACIC i escriptor, va fer una dissertació sobre Louis Braille i la seva època. La segona part va consistir en la presentació de la maleta, tant pel que fa a la seva dimensió virtual com a la material.
Transcrivim, tot seguit, un resum de la dissertació d’Agustí Vilar.

IL•LUSTRACIÓ I BRAILLE

La il·lustració fou l’ambient on va viure el nostre protagonista. Per descomptat, miro la història des del meu particular ofici de poeta. Un historiador, qualsevol estudiós en aquest àmbit, explica qualsevol tema, ara. Sí, sóc historiador, però permeteu-me que la tasti com a poeta. Sovint la poesia especula massa, però els poetes acostumen a tocar-hi quan es tracta de la creació humana.

Una incursió sobre la il•lustració francesa és endinsar-se en la història de la lectura i l’escriptura de la humanitat. Això sí, sense floritures ni academicismes. Busco mirades que vénen des de la cantonada dels disques, particularment els visuals. Paradoxalment, la història s’humanitza en la mesura que es fa més específica, sobretot quan la discriminació és el cavall de batalla d’aquesta humanitat. Sabem que rares vegades aposta per la integració. Comptat i debatut, a les universitats només interessa la història del poder. Particularment, la història del sabó, la del bidet o la de les perruques segur que intriguen més. Com a persones cegues, encara s’ha d’escriure molt sobre nosaltres. Seguint aquest fil, la història de la lectura i l’escriptura és un patrimoni on les preguntes no s’acaben mai. De fet, la Història comença quan la construcció humana pot apel•lar amb intel•ligència sobre aquests signes. Així, doncs, endinsem-nos-hi.

Els rastres de la il•lustració francesa cal buscar-los en les escoles rabíniques de la diàspora jueva. Cal continuar-la en les escoles dominicals de les sectes protestants que s’alliberen de les jerarquies del catolicisme. Fins que tot l’ensenyament bàsic és obligatori, gràcies a la revolució francesa de 1.789. Aquest triangle explica el costerut d’aquest camí al llarg dels segles. Encara que no us ho cregueu, la democratització de la lectura i l’escriptura no és cap episodi idíl•lic. L’edicte de Nantes (1.570) tanca un segle de conflictes religiosos a França. Aquesta decisió política tan transcendental va permetre convivències entre catòlics i hugonots Pirineus amunt. Aquesta pau, entre altres coses, permet que tots els perseguits del catolicisme puguin refugiar-se dins la catòlica però tolerant França. Dura exactament un segle, fins la revocació de Lluís XIV. Durant tot el sis-cents es broda intel•lectualment l’enciclopèdia. Vull dir Descartes, Pascal, Beyle, precedeixen Helvetius, Diderot, Voltaire o Rousseau. No cal dir que no deixo de banda els innombrables Lavoisiers i Laplaces de torn. Així, doncs, un segle més tard aquesta gran obra, que abasta tots els camps del coneixement pràctic i especulatiu, és el contrapunt de la Bíblia. Els textos sagrats serveixen perquè la menudalla aprengui a llegir i a escriure en les seves llengües nacionals. Luter tradueix la bíblia a l’alemany per tal que catecismes i devocionaris siguin més fàcils per al públic. Els calvinistes fan el mateix a Hongria, Suïssa, Holanda o Escòcia. Encesa aquesta mínima guspira per la coneixença, França desenvolupa un ensenyament pràctic dels oficis sense precedents en la història. És a dir, quan la canalla ha après les quatre lletres, durant l’adolescència ja es planteja un ofici segons les seves habilitats i inclinacions.

Aquesta és la feina essencial de polemistes, lliurepensadors i filantrops durant tot el set-cents. Valentin Hawy, filantrop aristòcrata i creador de la jove escola de cecs de parís, cal emarcar-lo en aquesta línia. Gràcies a les seves iniciatives, els cecs fan de cistellers, sabaters, cordillers, teixidors, músics, etc. A més a més,des d’un bon començament opta per combatre el gueto. És a dir, tot allò que afavoreixi la integració laboral fa que els disques siguin com els altres. Aquest tema és decisiu per a l’inventor del Braille quan comença a barallar-se amb l’assumpte dels sis punts. Louis Braille va néixer 20 anys després de la revolució i morí 20 anys abans del daltabaix de la Comuna. De fet, agonitza mentre lluís Napoleó es carrega la Segona República i basteix el segon Imperi. Braille publica el seu mètode l’any 29, tot just a les envistes de l’esclat de la revolució orleanista. Té setze anys quan ja ha enllestit tots els problemes tècnics. Però fins els vint anys no es decideix a publicar-los. Tota la seva formació bàsica es congria durant la Restauració. La plenitud de la seva meravellosa creació, la desenvolupa durant el regnat de Lluís Felip d’Orléans. Tots els seus escrúpols vénen pel seu igualitarisme militant. La cultura, el seu accés, és un camí per a tothom. Fins que no té la seguretat que els vidents podran entendre-ho, no ho tira endavant.

L’assumpte sembla un acudit, però l’inventor és fill de la Il·lustració. No viu entorn d’un convent, sinó que ho fa en un col•legi de titularitat pública. Així, a pesar de les agitacions socials, la societat creix en aportacions per tal d’afermar la cultura humana. Aquesta és una de les més singulars característiques de la Il•lustració francesa. L’escola de Hawy fou una creació napoleònica, però els seus alumnes van viure sota la pressió contínua de la Restauració. Tot i així, els monàrquics no toquen cap de les innovacions que va tirar endavant el filantrop. Exactament al contrari del que passa a la península. En aquest sentit, només cal observar la trajectòria de Josep Ricart i la seva escola de cecs a Barcelona. Sempre va preocupar-se per tenir aules estables, cosa que mai no va aconseguir, ni tan sols durant el període constitucional. Exactament, perquè el benefactor català mai va viure en un ambient il•lustrat. Tot i així, totes les societats, per molt avançades que siguin, viuen entre contradiccions de vegades punyents.

Braille es decideix per la publicació del seu mètode tot just el seu pare li envia la primera carta en Braille. El seu pare és un cas singular d’home obert i igualitarista. Segons la tradició, la seva mare, tan bon punt veu el batibull del seu fill amb regletes i punxons, es desconsola fins la desesperació. L’esquema psicològic explica prou bé la França sacsejada pels dies de la revolució i el primer Imperi. El pare, armat des del seu ofici, mira el món amb els ulls oberts. La mare, educada en la tradició, no suporta que el seu fill llegeixi i
escrigui d’una manera diferent als altres. Qui no s’acostuma a viure en una cultura de l’esforç, cau presoner de l’ambient que respira. En unes altres paraules, el pare ja feia un ofici, la mare no anava més enllà de les tasques rústiques i pageroles. Les conseqüències familiars no són tràgiques, però acceleren dependències. El pare, gràcies a un fèrtil aprenentatge, pot dedicar-se al noble exercici de l’epístola. La mare, analfabeta, ni tan sols estimula que les germanes de Louis es plantegin l’aventura de llegir i escriure. De vegades, els esquemes tradicionals s’imposen en la vida quotidiana. Per als disques, aquestes situacions consuetudinàries no cultiven gaire bé la integració. El cas del pare de Louis Braille no´ és singular en la França dels seus dies. Sobretot entre aquelles persones que abandonen definitivament les dures tasques pageses. Els oficis són la gran aportació pràctica de la vida ciutadana. En canvi, la península, allà on l’Antic Règim comença a esquerdar-se, no passa de lamentables Sociedades de Amigos del País. Mentre Josep Ricart ha d’escoltar com el públic cec el befa quan insisteix en els avantatges de la formació, la monarquia orleanista lliura un millor establiment per als invidents joves de París. mentre mestres i disques visuals francesos poden llegir els mateixos textos,a la península, des de 1.813 (és a dir, quan el nostre heroi es queda cec) la gent ja sap de què va la grossa de Nadal. Mentre Braille estimula la igualtat des de la formació i el compromís, les autoritats només pretenen mèrits per relacionar-se amb el poble. Al capdavall, el discurs de la igualtat no s’entén sense la integració de tots els exclosos. Tots els altres camins només cultiven dependències i consoliden desigualtats.
Aquest repàs, si voleu groller i poc aprofundit, només vol ser un apunt en la meravellosa singladura del mètode Braille i la seva expansió planetària. En aquest sentit,gràcies a la seva inquietud, Braille esquiva el destí comú dels invidents de l’època: o pidolar a les façanes de les esglésies o narcotitzar-se als asils. El seu invent és un prodigi que canvia definitivament aquest destí massa tètric. Estic absolutament convençut que, sense la il•lustració i el seu esperit de proposta oberta en una societat tancada, Louis Braille no hauria esdevingut allò que fou.
Finalment, quan l’almirallat britànic va reclutar el filòsof Bertrand Russell durant la primera Guerra Mundial,com a pacifista es va negar en rodó anar-hi. L’assumpte li va costar quatre anys de presó a Londres. Certament, pertanyia a una il•lustre i potentada família aristocràtica anglesa. Si no fóra així, no el salva ningú de la forca. Però el magnífic pensador fou sempre coherent amb els seus compromisos. Tant és així que, quan el llegeixo, mai no deixa d’ensinistrar-me en la perseverança de l’aprenentatge. Per això, vull acabar amb una cita d’aquest autor. Amb una gran lucidesa i sagacitat, deia que “sense disconformes ni rebels, cap societat prospera”. Braille i els braillistes, que no són totes les persones cegues, crec que pensem igual.
(Resum i extracte de la dissertació a càrrec d’Agustí Vilar, pronunciada el matí del 28 de Novembre de 2009 a la Torre del Roser de la Biblioteca Montserrat Roig, a Sant Feliu de Llobregat,en el marc de les activitats culturals entorn del Dia Internacional sobre la Discapacitat (3 de desembre)

Article anterior: El sistema Braille: una via que il·lumina el coneixementArticle següent: Sis punts Braille, sis objectius d’ACIC

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons