Associació Catalana per a la Integració del Cec

Sou aquí:

Perspectiva: La derogació de l’annex del Decret 238/87: per fi, una realitat

Un dels objectius prioritaris que, en el camp de la promoció de la integració laboral, l’ACIC es va proposar des d’un començament des de principis de 1993 , va ser aconseguir la derogació de l’annex del Decret 238/87 que establia unes condicions mínimes de visió que havia de tenir qualsevol persona amb disminució visual si volia concórrer a un procés d’oposició per ocupar un lloc de treball en la funció pública de l’administració de la Generalitat. Les condicions mínimes, a més de representar una concepció dogmàtica i immobilista d’adopció de criteris rígids, eren d’una injustificable falta de seriositat en la seva redacció: exigien una visió mínima de dos terços (en altres paraules: cap persona que tingués un grau superior al 33 per cent de disminució visual segons els òrgans d’avaluació dels Centres d’Atenció als Disminuïts de la mateixa Generalitat és a dir, que fos considerada com a persona amb una disminució visual legalment reconeguda no podia presentar se a cap oposició de l’administració catalana).

Aquest famós decret, doncs, deixava ben clar que segons el parer de la Generalitat de Catalunya cap persona cega o de baixa visió no estava capacitada per realitzar cap feina dins de l’Administració.

Des d’aquella primavera del 1993 fins avui hi ha hagut una infinitat de contactes, entrevistes, telefonades, presentació de documents, cartes, etc, entre la nostra Associació i els màxims responsables de la Funció Pública i del Departament de Benestar Social.

En els primers mesos vam concentrar els esforços, per una banda, a aconseguir una sortida provisional per a aquelles persones cegues que volien concórrer a algun procés d’oposició, i per l’altra a aconseguir que la nova llei de la funció pública la Llei 9/91 que en aquells mesos s’estava elaborant deixés de fer referència a la necessitat d’establir unes condicions mínimes de caràcter físic, psíquic o sensorial per garantir l’aptitud laboral de les persones amb discapacitat. De fet, s’aconseguí aquest objectiu ja que la nova llei suprimia aquestes condicions mínimes.

Des d’aquell moment, i mentre no es desplegués la nova llei en els corresponents decrets que abolirien el 238/87 , des de la nostra Associació vam defensar la necessitat d’elaborar un Decret provisional que el substituísr. Amb aquesta intenció es va elaborar un text que presentat conjuntament amb l’ONCE i, malgrat la suposada bona predisposició per part de les persones responsables de les diferents àrees de la Generalitat implicades, no es va arribar a aplicar.

Davant aquesta situació incomprensible, vam demanar insistentment tant a la Funció Pública com al Departament de Benestar social una intervenció clara en aquet sentit, ja que la referència a les condicions mínimes continuava essent present en les diferents convocatòries d’oposició.

En els mesos de gener i de març de 1997 vam mantenir dues entrevistes amb el Conseller de Benestar Social en les quals ens va garantir que era imminent l’aprovació d’un decret provisional que derogaria els aspectes clarament discriminatoris del Decret 238/87. Però l’estiu del 1998 encara no hi havia cap realització concreta en aquest sentit. Per aquest motiu, el mes de setembre vam fer arribar al Conseller de Benestar Social un dossier en el qual li presentàvem un recull de documentació sobre aquest tema, tot comunicant li que, si no es produïa la promulgació en un temps breu d’aquest nou decret, no tindríem més remei que endegar tota mena d’iniciatives a fi de pressionar la Conselleria pel compliment dels compromisos presos. Afortunadament, el projecte de nou reglament ja ha passat pels diversos organismes i tràmits pertinents i ja està llest per a la seva aprovació. Confiem que quan aquesta publicació estigui al carrer ja s’hagi produït la desitjada i necessària promulgació del nou decret.

Sembla que, finalment, arribem a la superació del que era una vergonyosa discriminació que exercia la Generalitat de Catalunya amb les persones cegues i amb qualsevol altre discapacitat del nostre país, i més tenint en compte que, en la convocatòria de juliol de 1997, una persona amb visió disminuïda i una altra amb ceguesa total van superar les proves d’oposició per optar a places del cos de professorat de Secundària i, a hores d’ara, estan finalitzant el segon curs com a funcionàries de carrera en sengles instituts de la Generalitat.
Esperem que la derogació de l’annex del decret 238/87 i la promulgació d’aquest nou Reglament representi un pas endavant en la promoció de la veritable igualtat d’oportunitats en el camp de l’accés al món laboral per a les persones amb discapacitat. Ara és el moment que tots plegats responsables polítics, tècnics, associacions de persones amb discapacitats siguem capaços de deixar de pensar en termes rígids i de condicions mínimes, que no són adequats a la realitat, i ens posem a promoure la veritable integració laboral de les persones amb discapacitat atenent a les capacitats i possibilitats de cada aspirant en funció del lloc concret de treball per al qual oposita. D’aquesta manera podrem aconseguir que l’Administració Pública sigui l’exemple i la referència per al conjunt de la societat a l’hora de demostrar com se superen barreres en el camp de la integració laboral.

Article anterior: Punt i seguit: Noves preguntes al Congrés de Diputats sobre l’accessibilitat a l’estació de SantsArticle següent: Perspectiva: V Debat A.C.I.C.: Les persones cegues, animals socials?

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons