Associació Catalana per a la Integració del Cec

Sou aquí:

Braille i tecnologia han de coexistir

Són recursos complementaris, no excloents


En aquest document, elaborat per l’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC), s’explica per què el braille no pot quedar arraconat davant la irrupció de les noves tecnologies. Els avenços tècnics són un factor clau d’integració per a les persones cegues, però la vigència del braille és més viva que mai. Menysprear aquest sistema de lectoescriptura, argumentant que les noves tecnologies ja garanteixen la nostra integració, és un error que suposa malbaratar recursos en lloc de sumar-ne.

Índex del document

  • 1. Introducció - Braille versus tecnologia, una falsa oposició
  • 2. Braille: codi de lectoescriptura insubstituïble
  • 3. Tecnologia: factor innegable d’integració
  • 4. Vigència del braille com a instrument d’autonomia personal en la vida quotidiana
  • 5. Usuaris potencials del braille: no a la trampa de les xifres per desacreditar-lo
  • 6. Conclusió i propostes
  • Annex – Accions i fites aconseguides en defensa del braille

1. Introducció - Braille versus tecnologia, una falsa oposició


L’aparició del braille va significar, per a les persones que no hi veuen, l’accés a la lectura i a l’escriptura, superant i deixant enrere l’oralisme com a font exclusiva de coneixement, tal com havia estat fins aleshores.

Aquests darrers anys, l’aparició d’aplicacions de “síntesi de veu” en ordinadors, telèfons mòbils i tota mena de dispositius tecnològics ha representat per a les persones cegues una embranzida sense precedents en les possibilitats d’accés a la informació i la comunicació, que ens equipara en gran mesura a la resta de ciutadans en l’ús de les noves tecnologies, amb la conseqüent millora de les condicions per a una més gran integració laboral i social.

Però aquest avenç vertiginós ha generat, fins i tot en alguns sectors del mateix col·lectiu d’invidents, la sensació que l’ús de la veu sintètica per accedir a la informació fa innecessari i obsolet l’aprenentatge i l’ús del Sistema Braille.

Nosaltres creiem que aquest discurs és preocupant i erroni. L’ús del braille continua tenint plena vigència com a instrument d’alfabetització i en la vida quotidiana.

Per això, com a reacció contra la tendència confosa de desprestigiar el braille enfront de les noves tecnologies, sorgeix la necessitat d’elaborar aquest document, per tal de fixar la nostra posició com a entitat i intentar aportar una reflexió clarificadora sobre el tema.

L’ús del braille i de les tecnologies de veu sintètica és absolutament necessari i complementari en el món d’avui per a una persona cega total. Es tracta de sumar recursos que en cap cas no són excloents, no pas de contraposar-los.
Aquest document pretén demostrar la complementarietat entre braille i tecnologia. Defensa la vigència del braille com una eina més d’integració i d’autonomia de les persones cegues enfront dels discursos que el consideren en desús, i posa sobre la taula algunes propostes concretes per avançar en el camí necessari de la coexistència entre la veu i el braille en un món cada cop més tecnològic.

2. Braille: codi de lectoescriptura insubstituïble


Fa quasi 200 anys que Louis Braille va transcriure l’alfabet en tinta en un codi de sis punts tàctils abastables amb la polpa dels dits. Per primera vegada en la història de la humanitat, les persones cegues van accedir a la lectura i l’escriptura, com la resta de les persones vidents. Des d’aleshores, el braille és el nostre únic instrument d’alfabetització.

El dret d’aprendre de llegir i escriure va ser una conquesta històrica que, per sort, ara ja no discuteix ningú. Els cecs no podem quedar exclosos de l’alfabetització. Tot i això, a la majoria de països, el braille encara no té un reconeixement legal com a codi de lectoescriptura de les persones cegues. A més, en el cas de les persones sordcegues, el braille constitueix no només l’únic sistema de lectura i escriptura, sinó també l’única via d’accés a les noves tecnologies, a través de les línies braille.

Hi ha una diferència important entre cecs i vidents a l’hora d’interactuar amb els diversos sistemes i equips informàtics i accedir a la informació. Mentre que les persones vidents llegeixen directament la pantalla, és a dir, segueixen utilitzant el seu sistema de lectoescriptura, canviant únicament el suport en paper per l’electrònic, les persones cegues utilitzem majoritàriament els anomenats “lectors de pantalla”, programes que es valen fonamentalment de la síntesi de veu per convertir en so tot allò que troben escrit.

L’accés a la informació exclusivament per via auditiva té com a conseqüència la pèrdua de contacte amb el sistema de lectoescriptura alfabètic. Això suposa, evidentment, una gran pèrdua d’informació, a més de reduir el costum d’ús del nostre sistema de lectoescriptura, el braille. Mentre que els vidents actualitzen i reforcen constantment, mitjançant la lectura, el seu coneixement ortogràfic, nosaltres en perdem, apropant-nos a una mena d’analfabetisme.

Les raons d’aquest predomini de la síntesi de veu no són intrínseques al braille, ni a la seva suposada dificultat d’aprenentatge, com pretenen alguns. Cal buscar-les en l’elevat cost dels equipaments informàtics braille (línies braille, etc.) i en l’escàs esforç investigador en aquest sentit.

El resultat és el creixent abandonament de l’ús del braille per una part del col·lectiu. Tanmateix, és evident que la lectura en braille comporta el correcte aprenentatge i domini de l’escriptura, i és imprescindible si no volem ser analfabets funcionals. L’ortografia, per exemple, es perd en la lectura oral. Les tecnologies basades només en síntesi de veu, tot i que permeten accedir a la informació de forma ràpida, no poden substituir els processos mentals que suposen llegir i escriure. Hi ha altres qüestions que tampoc es poden resoldre amb la rapidesa i nivell de satisfacció que ofereix la lectura en braille. Per exemple en l’aprenentatge d’idiomes, en què la lectura i l’escriptura són essencials. Passa el mateix en l’escriptura musical, les operacions matemàtiques, els símbols de física i química, els llenguatges de programació informàtica, etc. En tots aquests exemples, el braille és imprescindible i insubstituïble.

Per això, resulta irresponsable i poc realista dir que l’ús de la síntesi de veu ha deixat enrere l’alfabet braille, que aquest és obsolet i que és innecessari l’esforç d’aprendre’l. Tot el contrari. Creiem que cal defensar-ne el valor i la utilitat com a instrument d’alfabetització i aprenentatge.
La solució passa per la complementarietat. És a dir, per l’ús combinat de la veu i el braille en l’accés a la tecnologia.

3. Tecnologia: factor innegable d’integració


Els avenços tecnològics dels últims anys han significat per a les persones cegues una autèntica revolució en l’accés a la informació i la comunicació, i en les possibilitats de formació i integració social i laboral.

L’aparició de màquines i programes de digitalització per escaneig i OCR (reconeixement òptic de caràcters) de llibres i documents, i de les impressores braille que fan possible millorar-ne la producció tant industrial com domèstica, van permetre que les persones cegues disposessin de molt més material en braille que fins aleshores, i es poguessin formar millor.

A més, els programes de lectura de pantalla i les línies braille per a l’ordinador van permetre llegir directament en braille mentre s’escolta el que apareix a la pantalla. Aquests avenços van ser, a finals dels 80 i primers 90, la punta de l’iceberg del que vindria després.

Van sorgir també una sèrie d’aparells específics, com ara els anotadors parlants, que permeten l’escriptura i interacció en braille, però només es comuniquen amb l’usuari mitjançant la veu sintètica. Aquests dispositius també faciliten la impressió en tinta i en braille dels documents que s’hi han emmagatzemat.

La irrupció d’Internet i el món digital ens ha donat un accés immediat a una gran quantitat d’informació, amb versatilitat i rapidesa. Per exemple, a una obra extensa, com algunes enciclopèdies o diccionaris, difícilment imaginables en braille; a una novetat editorial en format electrònic o a un diari digital. O, encara més, ha possibilitat la nostra participació a les xarxes socials, que estan revolucionant la societat.

La telefonia mòbil posa a la nostra disposició no només l’accés a la informació i la possibilitat de comunicar-nos a la xarxa des de qualsevol lloc, sinó també una infinitat d’aplicacions que ens són molt útils a la vida quotidiana i que podran ser-ho encara més quan es perfeccionin prou. Per exemple, les aplicacions de reconeixement de veu, d’imatges i de colors, o de lectura de codis QR permeten l’accés a una gran quantitat d’informació; la tecnologia GPS pot ajudar-nos molt en l’orientació, la mobilitat, la localització de llocs d’interès, etc.

En definitiva, les noves tecnologies ens donen més capacitat d’adaptació a la societat, i suposen un avenç irrenunciable en l’accés a la informació i a la comunicació, al tren de la qual cal pujar si volem integrar-nos realment.

Però l’adaptació a la societat digital és un repte no exempt de dificultats.

Les persones cegues anem sempre a la cua pel que fa a l’accessibilitat tecnològica: cal anar cap a un disseny universal pensat per a tothom. Les legislacions més recents intenten garantir aquest disseny universal mitjançant la implementació, des de l’inici, de les mesures d’accessibilitat necessàries. Però la realitat és que no sempre funciona així
L’adquisició dels programes i dispositius tecnològics adaptats sol ser cara i no sempre està a l’abast de tots els usuaris. Aquesta és una qüestió a resoldre, especialment en el cas de les línies braille.

Malgrat els innegables avenços i la contínua investigació, en molts casos la tecnologia no ha assolit encara un nivell de desenvolupament prou satisfactori per resoldre el que alguns n’esperen. Per exemple, els programes OCR, o de reconeixement de veu, d’imatges o de colors, els lectors QR, etc., encara són complexos d’utilitzar per una persona cega total, i els seus resultats no són prou fiables ni satisfactoris. A més, un excés de dependència de les tecnologies també pot representar una barrera quan aquestes fallen, i tots sabem per experiència que això passa sovint.

Finalment, el progrés tecnològic no ens ha de portar a l’extrem de creure que la tecnologia, per si sola, ens resoldrà tots els problemes i mancances que la ceguesa comporta, i ens integrarà definitivament.

En conclusió: hem d’aprofitar al màxim les possibilitats que les noves tecnologies ens ofereixen, però sense caure en l’excessiu positivisme tecnològic i en la tecnodependència. No podem renunciar al coneixement i a l’ús d’altres recursos no tecnològics que ens proporcionen autonomia i ens són útils. Seria tant com pretendre que les persones vidents també depenguessin exclusivament de les noves tecnologies i no fessin servir per exemple llapis i paper!

4. Vigència del braille com a instrument d’autonomia personal a la vida quotidiana


El braille és per a nosaltres un recurs indispensable en molts aspectes de la vida de cada dia, exactament igual com ho és l’alfabet en tinta per a les persones vidents. Hi hauria algú que pogués pensar a prescindir, per exemple, de llegir amb la vista l’envàs d’un producte perquè aquest porta incorporat un codi QR?

Tal com la lletra impresa per als que hi veuen és més immediata, senzilla i eficaç que qualsevol sistema informatitzat, el braille per als cecs també ho és. A més, els sistemes de reconeixement d’imatges o de lectura de QR exigeixen fer operacions complexes, com ara enfocar i fotografiar objectes o codis, cosa especialment difícil per a una persona cega total.


Al capdavall, resulta més senzill i normalitzador llegir l’etiqueta d’un producte, ja sigui impresa en tinta per a la majoria o en braille per a uns quants, que desplegar tota una parafernàlia tecnològica per obtenir la informació.

El braille ha estat fins ara, i ha de continuar essent-ho, l’eina essencial de la integració del cec, amb dignitat i independència. Entre les seves funcions es troben aspectes tan senzills i alhora vitals com ara:

  • Identificar els medicaments, mitjançant l’etiquetatge.
  • Identificar els productes tant a la botiga com a casa.
  • Votar de forma secreta, mitjançant el procediment de vot accessible que utilitza el braille per triar les paperetes; un dret fonamental que, com a ciutadans, hem tingut negat fins fa poc.
  • Distingir carnets i documents d’ús tan habitual com la targeta sanitària o la de discapacitat.
  • Arxivar els documents que tots tenim a casa: un títol acadèmic, una escriptura notarial, les factures.
  • Visitar amb més independència museus i monuments, gràcies a elements en braille com ara panells, rètols, fulls de sala i fullets explicatius.

    Retolar CDs, DVDs, pots d’espècies, productes d’higiene personal i de la llar, entre altres.

  • Etiquetar la roba amb el nom del color, per tenir més independència a l’hora de vestir-se.
  • Marcar els comandaments inaccessibles dels electrodomèstics per poder-los utilitzar correctament.

    Jugar a cartes, tant si els companys de joc són cecs com si són vidents.

    Consultar les guies de transport públic que estiguin impreses en braille.

    Anotar telèfons i adreces.

    Consultar el calendari en braille.

  • Localitzar la consigna que estem ocupant en un centre esportiu, cultural, etc.

    Triar amb independència els plats i begudes als restaurants que disposen de carta en braille.

    Orientar-nos mitjançant la senyalització en braille a l’interior dels edificis.

    Identificar els botons d’un ascensor o d’un porter automàtic.

    Utilitzar les màquines expenedores de diversos productes (begudes, aliments...).

    Identificar, en màquines expenedores de bitllets de transport públic o en caixers automàtics, les diferents entrades i sortides (de targetes, monedes, bitllets, etc.).

En resum, la presència del braille als espais públics i a la vida quotidiana sens dubte normalitza i integra. A més, motiva el seu aprenentatge i contribueix que tots plegats l’utilitzem més i el valorem millor.

5. Usuaris potencials del braille: no a la trampa de les xifres per desacreditar-lo


Independentment de les persones vidents que el vulguin conèixer, cal precisar clarament qui són els usuaris potencials del braille, és a dir, les persones a les quals cal garantir el dret d’aprendre’l i fer-lo servir.


Són usuaris potencials i naturals del braille: les persones sordcegues; les persones cegues totals; les persones amb una pèrdua de visió que els impedeix d’utilitzar la lletra impresa en condicions eficaces, malgrat les ajudes òptiques disponibles; i també els que tenen una malaltia degenerativa que pugui acabar en ceguesa total.

Per sort, els avenços mèdics han permès, almenys als països més desenvolupats, que hi hagi menys persones en les situacions que acabem de descriure. A més, el desenvolupament de les ajudes òptiques i de les noves tecnologies possibilita que cada vegada més persones que pateixen una discapacitat visual funcionin com a vidents en l’accés a la informació. Per això, el col·lectiu d’usuaris potencials del braille és, als nostres països, cada vegada més minoritari, però això no justifica de cap manera la seva exclusió.

Seria justificable negligir —per posar un exemple— la investigació mèdica de les anomenades malalties rares, al·legant que són minoritàries? De la mateixa manera, per minoritari que sigui el col·lectiu d’usuaris del braille, les xifres i la relació cost/nombre d’usuaris no poden servir d’argument per no garantir el dret bàsic a l’alfabetització i a l’ús del braille com a instrument essencial de la nostra integració en la vida diària.

El mateix es pot dir respecte a les adaptacions i al disseny universal de les noves tecnologies, en què el col·lectiu de cecs també és minoritari respecte a la majoria vident.

6. Conclusió i propostes


Per tot això que acabem d’exposar, creiem que la solució passa per donar al braille i a la tecnologia un paper complementari a la vida de les persones cegues. Ambdós són necessaris, compatibles i no excloents.

Tanmateix, per impulsar eficaçment la integració de les persones cegues, és imprescindible la intervenció dels poders públics. Exigim, doncs, que l’Administració prengui les mesures necessàries per:

1. Garantir l’alfabetització i reconèixer el braille com a codi de lectoescriptura dels cecs, fomentant el seu aprenentatge en condicions anàlogues a la dels usuaris de la lletra impresa. Promoure, per tant, un coneixement bàsic del braille entre els professionals de l’educació, rehabilitadors, etc., com a via d’acostament necessària per a la integració de les persones cegues.


2. Impulsar l’ús del braille en la vida quotidiana i en les relacions amb l’Administració, especialment quan resulti més senzill, útil, eficaç i integrador que altres sistemes. Per això proposem incorporar el braille en:

  • Formularis, impresos i documents públics en les relacions amb l’Administració;
  • Factures de subministraments i serveis;
  • Etiquetatge de productes de consum, especialment alimentaris i productes perillosos;
  • Documents públics de caràcter personalíssim, com l’atorgament de testaments i escriptures públiques;
  • DNI, targetes bancàries i altres carnets;
  • Cartes de restaurants;
  • Parades d’autobús i accessos a andanes de metro i tren, indicant la direcció i el sentit de circulació, tal com exigeix la legislació vigent, entre tants altres àmbits en els quals el braille es fa necessari.

3. Afavorir la investigació tecnològica, el desenvolupament de l’accessibilitat i el disseny universal, combinant dintre del possible el desenvolupament de les aplicacions de veu i braille electrònic. S’imposa un major i millor desenvolupament d’equipaments que combinin l’ús del braille i la tecnologia, com ara línies braille, impressores, anotadors, etc.


4. Subvencionar o facilitar l’adquisició d’equipaments tan essencials com ara la línia braille, per tal de reduir el seu cost elevat i fer-lo assequible a totes les persones potencialment usuàries.

En resum, legislació, consciència i equilibri són les tres paraules clau:
-
Legislació per garantir i estandarditzar la promoció i l’aprenentatge del sistema braille, així com l’accés als recursos tecnològics tant pel que fa a la seva accessibilitat com al seu cost econòmic.

- Consciència del valor del braille com a instrument únic d’alfabetització, així com del paper indispensable dels recursos tecnològics com a font d’accés a la informació.

- Equilibri perquè es garanteixi que cada persona cega pugui utilitzar en cada moment aquells recursos que més s’adeqüin a les seves necessitats i capacitats.

Només així aconseguirem persones cegues que poden utilitzar tots els seus potencials i, en conseqüència, interactuar en igualtat de condicions amb els altres, sense dependències ni guetos.

Annex – Accions i fites aconseguides en la defensa del braille


Des de la seva creació el 1992, una de les principals preocupacions de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC) ha estat, i continua essent-ho, la promoció del sistema Braille com a instrument d’integració social de les persones cegues, així com l’impuls de polítiques públiques que afavoreixin la seva major implementació, coneixement i ús.

En aquesta línia, l’ACIC ha desenvolupat nombroses accions, com ara l’elaboració, el 2003, del document titulat "A favor del sistema Braille", àmpliament difós, que resumeix els nostres plantejaments al respecte com a entitat, i recull les nostres principals reivindicacions sobre el tema.

Com a conseqüència d’aquest treball, l’octubre i el novembre del 2004, respectivament, el Parlament de Catalunya i el Congreso de los Diputados van aprovar sengles resolucions instant els governs a impulsar l’ús del braille per part de les persones cegues en les relacions amb l’Administració i en l’accés a la informació. Una de les principals conquestes ha estat la implantació del procediment de vot secret, mitjançant l’ús del braille, per poder seleccionar autònomament les paperetes electorals. Així, a partir del 2008, les persones cegues tenim garantit el mateix dret fonamental al vot secret que la resta de ciutadans.

El 2009, amb motiu de la celebració del bicentenari del naixement de Louis Braille, la nostra entitat va dur a terme una campanya divulgativa mitjançant l’edició d’un punt de llibre que es va distribuir entre partits polítics i institucions. S’hi recollien sis reivindicacions pràctiques d’ús del braille en la vida quotidiana, algunes de les quals s’han dut a terme en els darrers anys, com ara la implementació del braille a la Targeta Sanitària.

Ara, en funció dels evidents canvis tecnològics en la societat, hem cregut necessari actualitzar i aprofundir la nostra reflexió en defensa del braille. El braille promou la integració de les persones cegues, i no pot quedar en segon terme davant les noves tecnologies. Els avenços tècnics són un factor clau d’integració per a les persones cegues, però la vigència del braille és més viva que mai. Menysprear aquest sistema de lectoescriptura, argumentant que les noves tecnologies ja garanteixen la nostra integració, és un error que suposa malbaratar recursos en lloc de sumar-ne.

Article anterior: IntroduccióArticle següent: Braille, Noves Tecnologies i Educació

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons

Col·laboració en el disseny web: OBVIUS3