Associació Catalana per a la Integració del Cec

Sou aquí:

Fil a l’agulla

ACIC i les noves tecnologies de la comunicació: ja tenim una pàgina web

L’ACIC, conscient de l’època en què vivim, ha iniciat el seu camí per Internet. A la nostra pàgina web s’hi podran consultar totes aquelles activitats que realitzem, conèixer els nostres estatuts, llegir-hi aquesta mateixa publicació i altres documents que elaborem, establir enllaços amb altres pàgines web d’interès per a les persones amb disminució visual i, naturalment, també poder establir contacte amb nosaltres.

En una primera fase de la pàgina, hem mantingut una presència testimonial, només amb els agraïments al nostre proveidor d’Internet, dos enllaços amb pàgines de l’àmbit de les persones amb disminució visual (la d’ONCE i la de Tiflonet) i, a títol informatiu, la normativa electoral per a representants a l’Institut Municipal de Persones amb Disminució de Barcelona.
A partir d’ara, pretenem que tots els documents, activitats, opinions que genera la nostra Associació estiguin a l’abast de tothom a qui li puguin interessar, d’arreu del món.

Agraïm la gentilesa de Redestb, empresa d’informàtica i de serveis d’Internet, que ens ha cedit gratuïtament l’espai de la nostra pàgina. Sense ells, aquesta aventura no hauria estat possible.

Les adreces són les següents:

Adreça de la pàgina web: http:/www2.redestb.es/acic
Adreça de correu electrònic: acic@redestb.es


Dues entrevistes amb Antoni Comas, Conseller de Benestar Social

Durant els primers mesos de 1997 es van mantenir dues entrevistes amb el Sr. Antoni Comas, Conseller de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya. Durant la primera trobada -mantinguda el 10 de gener de 1997- els dos representants de l’ACIC van expressar al Conseller la gran preocupació pel fet que l’annex del Decret 238/87 continua vigent i, per tant, segueix posant dificultats a l’accés de les persones amb deficiència visual a la funció pública, després de més de quatre anys de gestions i promeses de solució del problema.
En aquesta entrevista, el Conseller va manifestar la seva expressa voluntat de solucionar el problema en un breu termini de temps mitjantÇant la promulgació d’un reglament provisional que substituïs el Decret 238/87 fins a l’aprovació de
la legislació queha de desenvolupar la nova llei 9/94 de Funció Pública. Així doncs, el Conseller es va comprometre a gestionar aquest tema i a informar-nos dels resultats passats uns mesos.
La segona trobada dels representants de l’ACIC amb el Conseller Comas es va celebrar el dia 18 d’abril i en ella, ens va ser entregat un projecte del reglament provisional que s’havia esmentat a l’entrevista anterior, tot assegurant-nos que entraria en vigor abans del setembre del 97.
Malhauradament, els mesos han passat i el nou reglament no ha estat aprovat, tot mantenint-se vigent, per tant, el Decret 238/87. Degut a aquesta situació, des de la nostra Entitat ens plantegem reiniciar contactes amb el Conseller Comas per saber com segueix la qüestió i remarcar que, en un futur immediat, volem portar a terme accions de pressió, si no s’ofereixen solucions reals a curt termini.


Adaptacions als caixers automàtics de "La Caixa"

Darrerament, "La Caixa" ha implantat en moltes de les seves oficines un nou model de caixer automàtic que, malgrat tenir el teclat senyalitzat en Braille, no és accessible per a les persones cegues perquè, per fer-lo servir, cal utilitzar una pantalla tàctil. Davant del fet que aquests models de caixer no estan fabricats per ser accessibles a tots els usuaris, en el mes de juliol passat, des de l’ACIC vam fer arribar una reclamació a "La Caixa".

Com a resposta a lanostra queixa, se’ns va informar que s’estava ideant un sistema d’adaptació d’aquests nous caixers i se’ns convidava a provar-lo i donar la nostra opinió.
Així doncs, durant l’últim trimestre de l’any, hem pogut conèixer l’adaptació i seguir de prop el procés de la seva adequació a les necessitats, tot aportant les nostres opinions.

L’adaptació consisteix a implantar un programa en tots els caixers del model nou (aquells que tenen teclat en Braille) que, quan s’activi a través d’un codi, permetrà executar amb les tecles del teclat numèric, moltes de les funcions que es fan pressionant punts de la pantalla tàctil. A més, el programa fa que el caixer emeti sons diferents (so d’error, so d’encert, so que indica que el procés continua adequadament), els quals permeten tenir una idea a proximada del que està fent la màquina en cada moment.
Per activar el programa cal teclejar el següent codi -abans d’introduir la targeta-: primer un 1 i després de tres segons el número 1111. Aleshores sentim el so de benvinguda i a partir d’aquell moment, les tecles del teclat numèric fan les funcions que s’haurien d’activar amb la pantalla tàctil. L’ordre que segueixen les funcions al teclat numèric és el mateix que hi havia en els teclats dels models de caixer anteriors.

La nostra valoració d’aquesta adaptació és positiva, malgrat considerar-la una solució provisional, perquè només evita el problema parcialment, ja que no permet als usuaris cecs, fer el procés tenint tota la informació que tenen els usuaris vidents, ni realitzar algunes funcions complexes com consultar extractes. Així doncs, cal buscar altres sistemes d’adaptació més complets que permetin accedir a la pantalla a través de veu, i ens satisfà saber que els responsables de "La Caixa" són conscients d’aquest fet, tal com ens han manifestat. Esperem doncs, que en un futur proper, els models de caixer que s’implantin siguin accessibles des del moment del seu disseny per a tot tipus de clients, tal com marquen les lleis vigents en qüestions d’accessibilitat, i s’evitin així despeses suplementàries per a la’adaptació.

Com a valoració global però, considerem que l’adaptació que s’ha fet actualment és important perquè permetrà utilitzar moltes de les funcions dels nous caixers de forma autònoma, i considerem que cal donar-li la màxima difusió entre el col?lectiu de persones amb problemes visuals. També pensem, i així els ho hem manifestat als responsables de "La Caixa", que cal formar els clients cecs perquè puguin utilitzar amb comoditat i eficàcia la nova adaptació, tot evitant el risc que la seva implantació hagi estat una despesa poc aprofitada, per manca de coneixement.


Els tramvies a Barcelona: Del passat al futur sense passar pel present

Aquest any s’ha commemorat el 125è aniversari de la posada en funcionament del primer tramvia de Barcelona que feia un recorregut des del Pla de la Boqueria fins a la vila de Gràcia. Aquest primer tramviaanava tirat per cavalls i, naturalment, no
era accessible a les persones amb disminucions.
L’any 1972 van desaparèixer dels carrers de Barcelona tots els tramvies, excepte el tramvia blau que va quedar com a record per a la gent gran i com a atracció pels nens i els turistes.
Durant aquests anys, els tramvies han seguit circulant per altres ciutats del món i s’han anat adaptant als nous temps. Ara, a Barcelona, l’Ajuntament ha decidit reimplantar novament el tramvia a la ciutat com a metro lleuger per comunicar la Diagonal amb la comarca del Baix llobregat.
Durant els darrers mesos s’han anat realitzant diverses proves en un curt tram de la Diagonal de Barcelona. Els vehicles que s’està provant no tenen res a veure amb el model de jardinera descoberta del tramvia blau, ja que són supertramvies articulats de vint-i-vuit metres de llargada, ràpids i silenciosos , amb aire condicionat, rampes per a disminuïts, etc.
Fins ara s’ha provat dos vehicles. El primer va ser un model ja homologat i que està en funcionament a Grenoble. Aquest vehicle té una bona accessibilitat si es resolen certs problemes, com la presència d’elements en els passadissos que dificulten la lliure circulació dels passatgers. Per accedir al vehicle no hi ha cap desnivell ni separació entre el vehicle i l’andana, i en cas que n’hi hagi, el vehicle està dotat de rampes en totes les portes per facilitar-hi l’accés. El vehicle té un sistema de megafonia per avisar de les parades així com pulsadors ben diferenciats per sol.licitar que s’obri les portes i que es col.loqui les rampes si és necessari.
La plataforma del tramvia és pràcticament llisa, només hi ha petites rampes damunt dels dos eixos centrals i un graó a cada extrem . Com a mancança, podem remarcar la falta de senyals acústics que avisin del tancament de portes.
El segon model era un vehicle que està en funcionament a Alemanya, conegut amb el nom de "combinat". Aquest model no està tan ben dissenyat com el primer: les portes d’accés a lvehicle no són uniformes en la seva amplada; les portes dels extrems estan massa a propp de les cabines del conductor, la qual cosa pot causar confusions: la cabina del conductor té una forma triangular que pot desorientar en el moment d’introduir-se al vehicle; la porta d’aquesta cabina s’obre cap enfora i pot convertir-se així en un possible perill; el vehicle no disposa de rampes per a l’accés, sinó que aquest s’ha de fer des d’uns dispositius que es troben en les parades, la qual cosa fa que la persona amb discapacitat motriu hagi d’ocupar sempre un lloc concret a l’andana i que hi pugui haver problemes per fer coincidir aquest dispositiu amb la porta del vehicle; és un vehicle menys silenciós que el primer model, la qual cosa "s’agraeix" perquè permet sentir millor que el tramvia s’acosta, però resulta més desagradable quan es viatja amb ell. L’únic avantatge que ofereix respecte al primer model és que el passadís interior no té cap obstacle, si bé les rampes que superen els eixos són una mica més pronunciades.
En aquest moment no se sap quin vehicle s’escollirà o bé si es realitzarà proves amb altres models de vehicles.

En una ciutat moderna, en la qual la gent es mou amb freqüència, per anar a la feina, per anar a comprar o simplement per divertir-se, cada vegada es fa més difícil utilitzar el cotxe propi. Els autovbusos i taxis depenen en gran mesura dels embussos de trànsit i les línies de metro resulten cares, excessivament agressives amb la ciutat i difícils de modificarr, ja que necesiten d’una gran infraestructura subterrània per circular.
El tramvia, per les seves característiques, evita alguns d’aquests problemes: ocupa espais residuals de vorera o calçada, no es veu sotmès a embussos perquè circula per vies delimitades, el seu recorregut pot ser modificat amb certa facilitat segons les necessitats del moment, etc. Si a tot això hi afegim que el seu cost és més econòmic que altres mitjans de transport, sembla que eltramvia pot ser el transport del futur, malgrat que per decisions polítiques del passat es va perdre a Barcelona.

Des de la nostra Associació pensem que cal fer tots els esforços possibles perquè les actuacions que es realitzi a Barcelona per reimplantar el tramvia es facin segons les necessitats de totes les persones, siguin discapacitades o no.
En aquest sentit, volem destacar que considerem molt adequada la manera com s’ha senyalitzat l’existència del tranvia. Creiem que és adient que s’hagin col·locat tanques per evitar caigudes a les vies i, sobre tot, destaquem la forma com s’ha resolt el semàfor que hi ha al recorregut, ja que a banda i banda de les vies s’ha marcat una franja de paviment diferenciat tant pel que fa al color com a la textura. A més cal remarcar l’actitud receptiva dels responsables de les obres, els quals van modificar la textura de les franges indicadores, després que els van fer arribar la nostra opinió en el sentit que no era massa fàcil d’identificar.
Esperem que aquesta receptivitat i interès per satisfer les necessitats de tots els usuaris es mantingui al llarg de tot el procés de reimplantació dels tramvies a la ciutat de Barcelona. Només així en podrem gaudir tots els ciutadans.

Article següent: Perspectiva: Document sobre accessibilitat a actes culturals i esportius

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons