Associació Catalana per a la Integració del Cec

Sou aquí:

Descabdellant la troca: La tasca de la Comissió d’Integració Laboral a l’entorn del “Decret 238/87”

Cap al febrer de l’any 1993,vam decidir incorporar a la Comissió d’Integració Laboral una nova línia de treball, referida a l’estudi de la legislació que regula l’àmbit laboral al nostre entorn, i comprovar si, tal com sens havia comentat, aquesta legislació resultava totalment desfavorable per als deficients visuals, cosa que faria necessari l’exercici de certa pressió per tal de forçar-ne la modificació.

Allò que, en principi, ens havíem plantejat a nivell únicament teòric, va convertir-se, en pocs mesos, en una necessitat d’intervenció pràctica i immediata, quan uns companys -que feien gestions per presentar-se a oposicions al cos docent de la Generalitat- van obtenir, dels Centres d’Atenció al disminuït de la Generalitat (CADS), un “certificat d’aptitud professional” negatiu, per la qual cosa no assolien un dels requisits indispensables que, pel fet de ser persones amb una disminució, se’ls exigia per poder participar en les proves.

Immediatament ens vam preocupar de saber que la negativitat era causada per l’existència -a l’anex del”Decret 238/87” de la Generalitat, que regula la integració laboral dels disminuïts- d’una taula d’incompatibilitats per a l’exercici de la funció pública. Aquesta taula fixa les condicions que ha de reunir un disminuït per poder ser funcionari de lAdministració Pública catalana, per a la qual cosa exigeix, en relació als disminuïts visuals, una agudesa visual mínima de dos terços (recordem que l’ONCE només Admet l’afiliació de persones amb una agudesa visual inferior a un deu per cent).

Llavors, vam decidir dur a terme tantes gestions com fossin al nostre abast per aconseguir que els nostres companys poguessin presentar-se a les proves i per començar a forçar la modificació d’aquesta legislació:

  1. En primer lloc, vam establir contacte amb les Conselleries de Benestar Social, Ensenyament i Governació, mitjançant cartes, trucades i entrevistes, en les quals manifestàvem descontentament en relació a la legalitat vigent i en demanàvem la modificació, alhora que exigíem una solució immediata que permetés la participació dels nostres companys en les proves d’oposició d’aquella mateixa convocatòria.
  2. En segon lloc, vam informar del problema a diverses instàncies de l’ONCE (Servei per a Afiliats de Barcelona, Delegat Territorial de catalunya, Director del centre de Recursos de Catalunya…). Amb aquests contactes vam aconseguir que l’ONCE exercís una certa pressió sobre les institucions catalanes, encaminada a exigir la solució del problema; pressió que es va concretar, d’una banda en la demanda de modificació del “Decret 238/87”que Rafael de Lorenzo va fer al Conseller Comas, i d’altra en la carta adreçada per Francesc Miñana (director del CREC “Joan Amades)al president de la Generalitat de Catalunya.
  3. Per últim, vam tenir contacte amb una advocatessa per valorar la possibilitat d’interposar recurs a la convocatória d’oposicions.

Aquestes actuacions van obtenir diversos resultats:

  • A curt Termini: La Conselleria d’Ensenyament, després d’una primera resposta negativa, es va comprometre -per escrit- a permetre la participació de persones cegues en la immediata convocatòria d’oposicions malgrat l’impediment legal.
  • A llarg Termini: El seguiment continuat que, del tema, van dur a terme, va condicionar el fet que la Conselleria de Benestar Social el prengués com a afer prioritari i que s’endeguessin accions concretes per modificar el “Decret 238/87”.

En aquest sentit,al cap de pocs mesos, va semblar que la modificació directa de l’esmentat decret era poc viable i, per tant, resultava més adient incidir-hi a través de la nova “Llei de Regulació de la Funció Pública”, que estava en procés de redacció.

Aleshores, des de Benestar Social es van fer propostes concretes de modificació dels articles del projecte de llei que afectaven l’accés dels disminuïts a la funció pública; les quals, reelaborades per nosaltres i amb la finalitat de pressionar des de distints àmbits, van ser presentades a diversos partits de l’oposició parlamentària i al Director de la Funció Pública, Sr. Carlos Losada.

Finalment, en la versió definitiva d’aquesta llei, els dos articles que regulen l’accés dels disminuïts a la funció pública, estan redactats en termes més favorables i oberts (per exemple, no es fa referència a condicions mínimes que els disminuïts hem d’acomplir per poder accedir-hi).

Malgrat tot, la vigéncia de la nova llei no implica la derogació definitiva del “Decret 238/87”. Per aixó, pensem que cal seguir incidint en el tema, juntament amb els tècnics de Benestar Social i fins i tot tornant a buscar la col•laboració de l’ONCE, davant de la Conselleria de Governació,i del President Pujol, per tal d’aconseguir arribar a una situació legal més clara i normalitzadora.

Conclusió.-

Valorem molt positivament la feina feta a l’entorn d’aquest tema:

En primer lloc, s’han Assolit resultats concrets:

  • Creació d’un precedent important amb la presentació, durant dos anys consecutius, de persones deficients visuals a oposicions de la Generalitat.
  • Avenç en la situació legal que regeix la integració laboral a Catalunya.

En segon lloc, aquest tema ha servit per consolidar la Comissió d’Integració Laboral de l’Associació, tot donant-li una vessant d’acció pràctica.

Alhora, aquest tema ha donat molta projecció a la Nostra Associació en diverses esferes de la Generalitat, especialment, al Departament de Benestar Social, per al qual la Nostra entitat s’ha convertit en un interlocutor vàlid. També arrel d’aquest tema s’han fet contactes amb diversos partits polítics i s’han obert vies de col•laboració, especialment amb ERC.

Per últim, cal valorar la quantitat d’informació que hem anat acumulant com a conseqüència de la Nostra tasca en aquest ámbit i en relació a aspectes com: legislació en matèria d’integració laboral a Catalunya i a l’Estat Espanyol; estructura de la Generalitat i el seu funcionament intern; els processos per modificar les lleis, les estratègies d’integració laboral…

Així doncs, ens hem adonat que l’Associació té un paper molt important en tasques reivindicatives com aquesta, perquè els dóna molt més pes i continuïtat que no pas fetes a títol personal.

En aquest article s’ha intentat donar una visió molt resumida de la problemàtica i el treball que ha generat l’anex del Decret 238/87. Si teniu interès a conèixer el procés amb més detalls, podeu sol·licitar els documents que la comissió ha elaborat al llarg de tot aquest temps.

Article anterior: Perspectiva: Deu anys de la “Llei d’Integració Social dels Minusvàlids” a CatalunyaArticle següent: Punt i seguit

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons