Una de les preocupacions de la nostra associació és fomentar i promocionar l'ús del sistema de lectoescriptura Braille tant per part dels potencials usuaris, com per part de les institucions, entitats i empreses amb activitat pública per comunicar-se amb els cecs o fer accessibles els seus serveis i productes.
Pensem que és un recurs que pot servir per superar, amb eficàcia i relativament bons preus, moltes de les barreres de comunicació que se'ns plantegen als cecs dia a dia i que, en canvi, està subutilitzat. Per fer possible aquest objectiu caldria portar a terme molt diverses actuacions, entre les quals és fonamental el reconeixement explícit del Braille com a sistema de lectura i escriptura per a cecs en el Codi d'Accessibilitat. Per això ens ha semblat convenient posar per escrit les nostres raons.
L'invent de Louis Braille va ser una autèntica revolució cultural pels cecs de tot el món, ja que va suposar la possibilitat real d'alfabetització i, amb ella, l'accés a la cultura i a la formació en general. Ara continua essent igual de bàsic per aprendre a llegir i escriure i continua aportant qualitats i possibilitats que, de moment, no ofereixen les noves tecnologies. Perdre això de vista seria realment un pas enrere.
L'aparició al mercat d'aparells amb veu sintètica capaços de llegir el text de la pantalla d'ordinador i la informació acumulada en el disc dur o disquet, escànners que ens acosten als llibres, agendes parlants, rellotges amb veu... pot fer semblar – de fet hi ha gent que ho veu així - que el sistema de lectoescriptura Braille ha caducat, esdevenint una cosa del passat que ha estat superada. És un sentiment paral·lel al que hi va haver amb la ràdio quan va sortir la televisió: semblava que havia de desaparèixer. Ara tots tenim clar que cada mitjà de comunicació fa el seu paper i té el seu espai propi i que de cap manera són excloents.
Una cosa semblant passa amb el sistema Braille i els recursos que ens ofereixen les noves tecnologies. No són excloents de la mateixa manera que no ho són el bolígraf i l'ordinador. És més, molt sovint són complementaris, com ho demostren les màquines expenedores de bitllets dels Ferrocarrils de la Generalitat i els caixers automàtics de "La Caixa". Aquestes màquines són accessibles als cecs gràcies a un programa sonor, però permeten la localització i identificació de les tecles numèriques i de funció, així com les diverses entrades de diners (bitllets, targetes, moneda....) mitjançant el Braille.
És ben cert que hi ha un sector del col·lectiu de cecs que té dificultats per llegir el braille, sigui perquè s'ha quedat cec d'adult i el desenvolupament del tacte necessari és dificultós, sigui perquè, com a conseqüència d'alguna malaltia, tenen afectat el sentit del tacte. Però també és veritat que no és la immensa majoria i que, en l'altre extrem, hi ha el col·lectiu de sord-cecs, per al que el sentit del tacte i l'ús del sistema Braille són fonamentals.
A més, pensem que si s'incorporés el Braille a les qüestions pràctiques des del moment de la producció dels béns i serveis per part de les empreses i institucions, moltes més persones cegues estarien motivades a usar-lo.
No volem renunciar a cap recurs, ni vell ni nou. El que volem és sumar-los. I hi ha una sèrie de coses que el Braille encara resol millor, de manera més ràpida, més directa i més barata que no pas els nous mitjans tecnològics i, és per això que veiem que està desaprofitat per resoldre problemes d'accés a la comunicació i a la informació. Exemples del servei quotidià que ens presta i ens podria prestar en un ampli ventall de coses, fent-nos la vida més fàcil i autònoma, són:
Visualitzar l'ortografia i el seu aprenentatge, tant en el cas de la llengua pròpia com en el d'una llengua estrangera, molt especialment en els casos en què la pronunciació i l'escriptura són molt diferents. L'anglès, actualment tan necessari n'és un bon exemple.
En general, la lectura en Braille afavoreix la concentració i, per tant, l'estudi i l'aprenentatge, més que no pas els sistemes que ens permeten accedir als llibres mitjançant la veu.
Poder llegir en silenci, sense que cap veu humana diferent a la pròpia interfereixi en la interpretació de la lectura o sense que una veu artificial desvirtuï la calidesa d'uns versos, d'una carta d'amor...
Fer possible la medicació correcta, tant si es tracta de qüestions puntuals com del tractament d'una malaltia crònica; tant si es tracta de la nostra pròpia medicació com si és la de persones que depenen de nosaltres (fills, pares en edat avançada...).
Retolar disquets, Cd's, cassets, vídeos, pots d'espècies, productes d'higiene personal i de la llar, els llibres en tinta, els aliments...
Arxivar els documents que tots tenim a casa: un títol acadèmic, una escriptura, les factures de cada servei ...
Identificar i controlar carnets i documents d'ús tan habitual com el DNI, la targeta sanitària, les llibretes d'entitats bancàries, targetes de crèdit, de telefònica...
Utilitzar els caixers automàtics I expenedores de bitllets de transport públic.
Etiquetar la roba amb el color, per poder distingir la samarreta blava de la groga o els texans blaus dels negres.
Identificar els botons d'un ascensor o d'un porter automàtic.
Localitzar la taquilla que estem ocupant en un centre esportiu.
Senyalitzar parts dels edificis (lavabos) I fins I tot de la via pública (noms de carrers).
Jugar a cartes, tant si els companys de joc són cecs com si són vidents.
Orientar-se en els mapes i en els plànols (de ciutats, de metro...).
Marcar els electrodomèstics per poder-los usar correctament, així com també les màquines expenedores de diversos productes (begudes, aliments...)
Anotar telèfons i adreces.
Consultar el calendari.
Adaptació de museus i monuments, com ara rètols de les peces exposades i fullets explicatius.
Identificar paperetes electorals.
Utilitzar guies de metro i d'autobusos.
Com es pot observar, totes les aplicacions del Braille que apareixen en aquesta llista realment resolen qüestions pràctiques de cada dia. Tot i així, hem de fer les següents observacions:
Actualment, el gruix de l'etiquetatge dels productes l'hem de fer els mateixos consumidors. Algú s'imagina que tota la població hagués de posar el nom de les coses amb bolígraf quan arribés a casa després de fer la compra perquè els articles surten de la fàbrica sense cap mena d'indicació? Això és el que hem de fer els cecs de manera habitual. És cert que algunes indústries han començat a incorporar el Braille als seus productes, especialment la indústria farmacèutica i algunes marques de productes d'higiene personal i d'alimentació, però encara no és, ni de bon tros, una pràctica generalitzada ni sistemàtica.
Pel que fa al consum de béns culturals, rares vegades trobem als museus, fulls informatius o programes escrits en braille. Per ser més exactes, hauríem de dir que només els trobem en circumstàncies molt concretes.
En d'altres àmbits no hi ha absolutament res, i afecten drets democràtics fonamentals (el dret al vot secret) o documents obligatoris com el DNI o la targeta sanitària. I aquests són només alguns exemples d'entre molts.
Una altra part important de les adaptacions les fa l'ONCE, per exemple quan es tracta de llibres, mapes i alguns plànols i guies, però hi ha uns altres àmbits que, forçosament correspon a les institucions públiques i altres entitats la responsabilitat de fer accessible la informació; seria el cas de les activitats que organitza un ajuntament, la programació d'un auditori i, en general la comunicació en els espais culturals, esportius, la correcta informació documental, etc.
No es tracta d'una llista exhaustiva ni tancada: ni hi ha totes les utilitats actuals ni es pot descartar que n'apareguin de noves o inèdites fins ara. En aquest sentit, seria molt convenient, per exemple, que es lliurés una versió en Braille de la documentació important abans de signar-la, tant per ser conscient del què s'està signant, com per tenir-ne constància en qualsevol altre moment que convingui. Seria el cas d'escriptures d'habitatge, contractes laborals, alguns documents bancaris, etc.
Naturalment, entenem que en el procés de normalització del Braille s'han d'establir prioritats, però sense que això vulgui dir renunciar a cap dels seus terrenys d'aplicació.
Resumint, podem dir que el sistema Braille presenta els avantatges següents:
Pot resoldre un gran nombre de barreres de comunicació de naturaleses molt diverses.
És, en general, una adaptació molt més barata que d'altres excessivament dependents de les noves tecnologies.
En molts casos és un bon complement a solucions tecnològiques.
És molt immediat, ja que només es necessiten les mans per llegir-lo i això, simplifica les coses al no dependre de més aparells dels realment necessaris.
És per tot això que considerem necessari el seu reconeixement explícit en el codi d'accessibilitat com a alfabet específic per a cecs, ja que estem convençuts que aquest reconeixement suposarà un impuls important per la seva difusió i el seu ús.