Associació Catalana per a la Integració del Cec

Sou aquí:

Taula rodona: Ramon Solé. Director General d’una empresa de serveis informàtics

Més que una visió, us puc explicar experiències que van ser absolutament improvisades, ja que va ser la realitat la que em va anar portant d’un pas a un altre. La idea és que fa quinze anys, jo estava de director d’una altra empresa, no la que estic ara. Era una empresa més o menys petita, d’unes 50 persones crec recordar. Com a director em cuidava de la selecció de personal i, un dia buscant un informàtic, un llicenciat en informàtica, va arribar un currículum d’un company vostre, d’en Jordi Rosell. Aquest currículum reunia dues condicions: era el currículum d’una persona llicenciada en informàtica i a més al•legava un bon expedient acadèmic. Al cap de dos o tres dies vaig trucar als 7 o 8 currículums que més m’havien interessat. La primera sorpresa, o així ho recordo, és que el currículum no deia res que en Jordi tingués ceguesa, i m’ho va dir en aquell moment per telèfon. La primera reacció va ser d’estar a punt de dir: “bé, doncs ho sento molt, deixem-ho estar” però llavors em va dir que encara que fos per treballar entorn Windows, que és un entorn molt visual, no era tan clàssic. Abans en dèiem orientat a caràcter, l’informàtica anterior, i ara en diem encarat a Windows. Hi ha uns dispositius que tradueixen el Windows a un tema similar al Braille i per tant jo puc treballar igual.

He de dir que en aquell moment la conversa va seguir amb molts dubtes i moltes vacil•lacions per la meva part, molta incredulitat.

Malgrat tot em sabia greu tallar allò, per educació, amb cert grau d’interès, vam seguir el procés. Vam seguir el procés i vam entrevistar-lo realment. En Jordi tenia un caràcter molt bo, molt adequat i en l’entrevista ens va semblar que tenia el perfil motivacional i actitudinal correcte. Realment ens feia molta por. En una empresa petita decisions equivocades et jugues el pa de la família. La nostra empresa estava formada amb capital sanguini, és a dir, acumulant hores de treball i res més, per tant el tema era delicat. Jo li vaig fer la prova, i ell durant sis mesos treballava des de casa seva, venia un dia a la setmana, imagino que amb un contracte temporal o un contracte estrany. Jo també he de dir que en aquells moments, jo era cap de llista municipal en un poble petit i pensava que si el contractàvem i al cap de sis mesos l’havíem d’acomiadar, una imatge d’en Jordi, el gos i jo m’enfonsava electoralment. Era cap de llista d’Iniciativa i realment era una imatge que em feia pànic.

La prova va funcionar i en Jordi va donar resultat. La percepció, no massa demostrable, és que respecte altres desenvolupadors amb la mateixa formació, en Jordi potser era més lent, sobretot pel que fa a temes nous, però ho agafava amb més rigor. Quan agafava alguna cosa era més solvent. Li costava més entrar-hi. Això és una percepció d’uns anys desprès. El que puc dir és que va ser molt positiu des del punt de vista d’empresa. No estic valorant els temes d’integració, perquè realment els motius d’empresa eren bàsicament interessos d’empresa. No hi va haver cap component extraempresarial en tot el procés. La bonificació social, sí hi era però no va influir gens. No sé si n’hi havia en aquella època. Actualment hi ha un pagament, en aquella època crec que havia menys seguretat social, i el candidat va anar molt bé. Es va integrar molt i, per tant, el resultat d’aquesta experiència va ser molt positiu. D’aquest resultat jo en destacaria tres coses.

La primera, un element que heu comentat, que és el hàndicap que jo, un empresari en el sector de tecnologies de la informació no sabia, a l’any 95, que hi havien dispositius que permetien que una persona amb ceguesa pogués treballar amb Windows amb normalitat, i crec que avui encara no ho sap molta gent. Per tant, jo recomanaria molt que feu el possible per a què això sigui més conegut. Perquè la segona conclusió és que amb activitats que l’únic que fan és manipular informació, i són moltes empreses que l’únic que fan és manipular, moure informació, la realitat és que una persona que pugui fer servir l’ordinador és indiferent si és cec o no ho és en moltes tasques tot havent-hi aquests perifèrics, aquestes eines que permeten treballar amb Windows. Jo crec que això seria bo que es conegués més. Jo encara ara en una enquesta amb companys d’altres empreses, he vist que pocs creuen en això. Que hi pot haver un factor de lentitud, potser sí, potser és més ràpid mirar una pantalla que mirar aquest dispositiu Braille i moure’s de pantalla en pantalla, però això no és crític en moltes activitats. No és crític desenvolupant software i penso que no és crític en altres activitats, inclús d’atenció al contribuent o altres, i per tant penso que és quelcom que val la pena que es conegui més.

La tercera conclusió és que contractar una persona com en Jordi, una persona amb una formació de titulat superior en informàtica, amb una actitud laboral extraordinària, és fàcil per l’empresa, però en canvi, la conclusió és que vosaltres hauríeu de procurar que el vostre entorn, que tots els que estan amb aquesta dificultat, poguessin tenir el màxim de formació. Perquè al final la cosa depèn de la ocupabilitat, depèn que un es plantegi, a nivell d’empresa, inclús que ha de reunir personal. En Jordi avui, a l’empresa en la que està, crec que és tan necessari, tan útil que difícilment serà del 30% primer si hi ha una reducció de personal. A l’època en la que jo estava en aquella empresa, m’ho hagués pensat moltes vegades abans que s’hagués vist inclòs en una reducció de personal, perquè era molt útil, molt ocupable i a més, perquè, vist des d’un altre nivell, amb la formació, amb la capacitat de treball que tenia, si hi hagués hagut algun problema en aquella empresa, en Jordi podia trobar feina. A una persona com en Jordi, estic segur que és molt fàcil trobar-li feina de seguida. Per tant, el que heu de procurar d’aprendre, sobretot, els que esteu en una edat de més fàcil accés a la formació o familiars vostres, és realment, tenir una bona formació que us faci ocupables. I saber que la integració en el món laboral dependrà molt més del fet que sigueu ocupables, és a dir, que a l’empresa els hi sigui rendible tenir-vos que no pas de bonificacions o altres coses. A mi em sembla bé que hi hagin bonificacions i que hi hagi integració positiva, però això no serà un suport seriós i important per a la integració, almenys vist des de la meva experiència. I aquí vull lligar amb una segona experiència. Jo he tingut en aquest terreny tres experiències, una positiva, la que us he comentat, i dues de negatives.

La segona experiència va ser influïda perquè des de fa set o vuit anys algunes comunitats autònomes, sobretot Canàries i alguna altra, a l’hora de fer concursos públics, insisteixen molt en el fet que les empreses tinguin un 2% de minusvàlids en la plantilla, cosa que és obligatòria tot i que moltes empreses no ho compleixen, però algunes comunitats insisteixen molt més en els concursos públics en què es tingui aquest 2% i arriben a valorar en un 10% dels punts per assignar el contracte a una o altra empresa, el fet de què es tingui un 2% de minusvàlids. Per tant, a l’empresa, ens faltava una persona per arribar al 2%. Us he de dir que vaig fer una mica de trampa i que els altres eren familiars meus que no treballaven, però que m’era més còmode tenir-los ja que cobraven una pensió bona, i com estaven en un poble petit no va ser possible fer-los treballar o no estaven massa en condicions. No era un cas de ceguesa, era un altre tipus de minusvalia; però ens faltava una persona, ens anava bé, i vam seleccionar una persona a Sevilla. Ens va durar un mes i mig perquè aquesta persona estava convençuda que el seu lloc de treball no depenia de què pogués fer la feina sinó de què com era minusvàlid i a les empreses els hi convenia tenir algun minusvàlid, no li calia fer el mateix que feien els altres companys. Era una feina d’auxiliar administratiu. El que pagàvem es pot considerar poc o molt. Crec que pagàvem uns 16.000 o 16.500 euros a l’any. Però és el que cobraven els auxiliars d’administratiu prop de Sevilla. Ell també manifestava que se sentia molt mal pagat, etc. vam tardar un mes i mig perquè no complia la feina i se sentia molt mal pagat. Aquesta persona, al meu entendre, volia basar la seva ocupació en el fet que era minusvàlid i en el fet que hi havia bonificacions, no la va basar en el fet d’aportar un valor a l’empresa. Evidentment, com la situació d’un comiat de minusvàlid és, almenys moralment més difícil, i pot haver-hi també altres problemes, vam optar perquè abans d’acabar amb el període de proves, no tenir problemes.

Per tant, com a actitud, si baseu la ocupabilitat i la integració laboral en els avantatges administratius, crec que és molt feble. Si basem uns i altres, s’ha de basar en què realment aporteu un valor a l’empresa o en el projecte en què esteu.

I també un tercer punt, sobre les institucions i en general sobre l’organització nostra. Vam intentar muntar, també prop de Sevilla, un servei d’atenció telefònica. Era un servei que requeria accés a la base de dades d’aquests clients i informar al contribuent del que volgués saber, inclús enviar-li informació per a qué pogués fer el pagament d’impostos, etc. És una feina que crèiem que era força vàlida, perquè volíem que fos una combinació de gent sense cap minusvalia, però que gent amb alguna minusvalia o amb ceguesa, o amb minusvalia de mobilitat no era cap problema. Per què plantejar la base d’un dia treballar, acudir a l’oficina per crear equip i per intercanviar coses, però la resta de temps treballava des de casa, amb un ADSL es pot fer el mateix que es pot fer des d’una oficina. Vam fer gestions amb l’ONCE i amb altres entitats a Sevilla, però no vam trobar cap candidat que pogués estar interessat, que tingués una formació superior en Econòmiques o en dret, perquè és l’única forma que pots gestionar temes tributaris amb certs coneixements. Demanàvem uns certs estudis i en quant a tema econòmic no era cap problema, pagàvem uns 16-18.000 euros, a Catalunya potser és menys, però a Andalusia els salaris són una mica més baixos i semblava raonable. Les condicions eren bones. Era un contracte de treball en principi indefinit i amb aquesta comoditat, de més o menys un dia treballar tots plegats i la resta de temps treballar des de casa amb un ADSL que pagava l’empresa, amb un ordinador que pagava l’empresa. No vam aconseguir identificar candidats, és a dir, les 8 persones que buscàvem i cap d’elles van ser persones amb minusvalia. Aquest fet, a mi em fa pensar dues coses: o bé hi ha poca gent amb la formació que buscàvem, però crec que no és el problema, o bé hi ha serioses dificultats de comunicació per localitzar aquesta gent i dificultat per les entitats a les que vam acudir. Potser no tenien la informació. No sé si en altres regions o llocs més avançats com Madrid o Barcelona hagués estat el mateix o no. Ens interessava, per diversos motius, Sevilla, a la perifèria de Sevilla, i potser això ho va dificultar; però sí que ho voldria esmentar com un element important ja que cal que l’oferta de candidats a treballar en aquestes condicions, si és que hi és, que jo vull pensar que sí, es gestioni millor per a què les empreses els puguem trobar.

Si em permeteu unes conclusions: formació per ser ocupables, exactament igual que els que hi veiem; empenta i actituds motivacionals positives per integrar-se en el món laboral. Com a conclusió positiva, en treballs en el sector de la informació, i avui són molts, la ceguesa és un impediment molt petit, evidentment hi ha algunes feines que no es poden fer, però en algunes feines de disseny es pot organitzar la feina a partir d’un grup de 3 o 4 persones i que una tingui la limitació visual no és cap problema. I per tant les condicions tecnològiques per una integració laboral hi són, i el que cal són les condicions subjectives per part vostra, de què estigueu formats, de què sigueu ocupables per part de les empreses que coneguin que realment hi ha aparells que permeten que feu la mateixa feina que una persona amb visualitat plena i en tot cas, per part de les vostres associacions que hi hagi una forma de canalitzar cap al mercat de treball aquesta oferta.

Article anterior: Taula rodona: Ramon Capdevila, Director de la Fundació UniversiaArticle següent: Taula rodona: Rosa Plana. Fisioterapeuta en neurologia infantil de l’escola “Nadis”

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons

Col·laboració en el disseny web: OBVIUS3