Associació Catalana per a la Integració del Cec

Sou aquí:

Taula rodona: Ramon Capdevila, Director de la Fundació Universia

Gràcies. En primer lloc, vull agrair-vos l’oportunitat que em doneu per poder exposar les accions i les iniciatives que té la fundació. En tot cas tampoc em penso dedicar a explicar massa la informació que ja s’ha distribuït a través de la carpeta que us han donat en començar. Primer, explicaré què és la fundació, molt breument, i després explicaré perquè fem el què fem i el que diuen aquests papers que us hem distribuït.

La fundació Universia és una fundació que neix d’una societat que es diu Universia que és una xarxa d’universitats, que en aquest moment té 1100 universitats per tot Iberoamèrica, comptant Espanya, Portugal i més d’11 països d’Amèrica del Sud. D’aquesta agrupació en la que hi ha totes les universitats espanyoles sorgeix la iniciativa de crear la fundació, per fer activitats fundacionals en general, coses típiques de fundacions, però una molt concreta és la de la inserció laboral de les persones amb discapacitat. En aquesta tasca ens dediquem des de fa un temps. La veritat és que tampoc som massa veterans, i per això les accions que s’han fet són reduïdes, però penso que van per bon camí. Un cop dit el que hi ha, i després si hi ha preguntes ja podrem aclarir altres conceptes, m‘agradaria explicar una mica el perquè hem organitzat la nostra actuació en forma d’una sèrie de programes. De quatre programes concrets que agrupen les accions i que són: el programa de xarxa, el programa de igualtat d’oportunitats, el programa “de empleo” que li diem, i el programa d’informació i orientació.

Ens centrem essencialment en l’actuació en l’àmbit universitari, en l’àmbit de la formació sense que deixem de banda cap altre marc. La Borsa de Treball que estem creant ho recull tot. Però les actuacions que fem les centrem essencialment en aquest àmbit.

Per què les centrem en aquest àmbit? Si mirem com està el mercat de treball en aquest moment, el mercat de treball en general, no el de les persones amb discapacitat, ja s’ha acabat aquell temps en el que una titulació o una preparació garantien el trobar un lloc de treball. En aquests moments es demanen altres coses. El nombre de titulats, el nombre de persones amb formació és suficient com per a què els empleadors no es conformin amb els coneixements i demanin coses addicionals que és el que hem vingut a denominar competències transversals o competències professionals. Que no tenen res a veure amb formació específica. Si l’objectiu de les polítiques d’inclusió és que les persones amb discapacitat s’integrin en els llocs de treball, compartit amb les persones sense discapacitat, per tant els llocs del mercat comú de treball, i no volem crear ninxos de feina per persones amb discapacitat, és bo que tothom sàpiga que existeixen aquests elements de competència i que a part de la formació que tothom pot arribar a adquirir-la, cada cop és més accessible la informació. És també molt important tenir en compte aquestes competències i contemplar el fet que en molts casos aquestes competències no són en absolut incompatibles amb el fet que existeixi alguna discapacitat. Per fer aquesta mica de reflexió, jo tallaré en el moment en el que passi del temps, ho dic perquè després podrem parlar, no vull abusar de la paciència. Però sí m’interessa dir les quatre coses que ara us diré. La primera cosa, jo us demanaria que féssim una mica de reflexió i que ens plantegem com serà el mercat de treball al 2012. No pretenc que pensem en si hi ha una crisi, o si en sortirem o no. Simplement que pensem com pot ser el mercat de treball al 2012, per posar una data.

En principi hi haurà una enorme globalització del mercat de treball, que vindrà potenciat per la introducció de les noves tecnologies, per tant aquest serà un primer nivell molt important. En segon lloc, hi haurà una major integració d’immigrants en els llocs de treball, per la qual cosa haurem de ser capaços d’adaptar-nos i fer polítiques de gestió de la diversitat. Hi haurà canvis organitzatius a les empreses, és a dir, hi haurà rectificacions del teixit industrial, conseqüència d’adquisicions, de fusions... Es preveu un dèficit de treballadors, sobretot de treballadors qualificats. I hi hauria d’haver un increment de l’ocupació de les persones amb discapacitat. Aquest és un primer element. Segon element: com serà l’entorn universitari? Per què parlo de l’entorn universitari? Perquè la conclusió de tot el que us penso explicar és que la formació és un element fonamental per trobar feina per tothom. I per tant ser capaços de formar millor a totes les persones, tot incloent, lògicament, a les persones amb discapacitat, farà que sigui més fàcil aconseguir un lloc de treball qualificat, un lloc de treball d’un nivell acceptable.
Com serà l’entorn universitari? L’entorn universitari suposem que haurà acabat el procés de convergència europea. És força irreversible, independentment d’accions que pugui haver-hi.

S’hauran establert una sèrie de títols de grau i hauran establert títols de postgrau que completaran la formació. Hi seguirà havent un doctorat i sobretot hi haurà un model de formació que estarà basat en el desenvolupament de les competències professionals. Tothom reconeix que la reforma que s’ha de fer, li diguem Bolonya o li diguem com vulguem a la formació dels estudiants i dels professionals, es basarà, no tant en canviar els coneixements, que lògicament han d’estar actualitzats, sinó en canviar els mètodes de treball i altres aptituds que ha d’adquirir la persona que vol treballar. Això ens portarà, per tant, a que l’objectiu que haurem de tenir en el mercat uns professionals que siguin flexibles, que siguin capaços de treballar en entorns dinàmics, en procés continu de canvi. Professionals que siguin, fins i tot, capaços d’anticipar-se al canvi, que el vegin venir i que siguin capaços d’adaptar-se a les millores que hi pugui haver i que estiguin preparats amb les que hem denominat competències professionals o compe-tències transversals.

Què són les competències transversals? La definició és: tot aquell seguit de coneixements o habilitats que fan que una persona desenvolupi millor la seva tasca professional. Per tant són un conjunt d’altres coses. Quines altres coses? Si ens basem en un estudi que va patrocinar Universia i una altra empresa que es diu Accentur, que es va desenvolupar l’any passat entre universitaris, empresaris i estudiants. Es va trobar que hi havia un consens en què la gent ha de sortir preparada a més de la seva formació professional, amb competències, que no són en absolut incompatibles amb cap tipus de discapacitat. Totes elles poden ser incompatibles amb alguna cosa, però veureu que és un conjunt prou ampli com per a què es pugui estar en algun dels àmbits, perfectament format sobretot en més d’un. Hi hauria competències lingüístiques, expressió oral i escrita, idiomes, hi hauria competències motivacionals o aptitudinals, iniciativa, motivació, autonomia, motivació per la qualitat; hi hauria competències del treball en equip, aptituds per treballar en equip: organització, planificació, treball sota pressió, relacionals, habilitats interpersonals. Hi hauria habilitats cognitives: creativitat, anàlisi, crítica, síntesi. I hi hauria les instrumentals. Fixeu-vos que d’aquestes jo destacaria que les persones amb discapacitat en general, tenen força potència, un valor positiu, en les motivacionals i aptitudinals perquè normalment són gent lluitadora que volen aconseguir els seus objectius i jo penso que no hi ha cap problema en desenvolupar les competències cognitives (la creativitat, l’anàlisi, la crítica, la síntesi) que es fan amb el cap, no hi ha cap més problema. I les instrumentals, aquestes es desenvolupen amb productes de recolzament o simplement buscant habilitats. N’hi ha d’altres que poden ser més difícils en determinats casos, les lingüístiques poden ser realment difícils per una persona que tingui dificultats per expressar-se oralment, pot fer-ho perfectament per escrit, evidentment, no? El treball en equip, la planificació, el treball sota pressió, el lideratge potser, és més complicat. Hi ha un problema d’autoestima de les persones amb discapacitat que pot ser que en aquest punt s’hagi d’aprofundir. Les relacionals, depèn molt de les persones i de totes les persones que s’han de relacionar. Per tant aquestes són les competències que trobaríem.

És cert que aquestes competències són un factor que es considera el més important, és a dir, d’aquesta enquesta que estic parlant, tant les empreses com els professors universitaris, com els propis estudiants, van posar, de tretze coses que se’ls hi demanava què els hi semblaven importants per trobar feina, quina utilitat donaven per trobar feina. De tretze coses, que podien ser des de l’entrevista de treball fins al màster, fins a tenir un currículum vitae molt maco o ben dissenyat, o tenir experiència prèvia. Van posar com a element fonamental, en tots els casos, per sobre de tota la resta, amb una nota entre 3 i 4, sobre un màxim de 4; les competències professionals, les habilitats professionals. I al mateix temps, els professors universitaris van posar de manifest que els estudiants que acaben la seva formació estan poc preparats en les competències professionals. Comparant el nivell d’exigència amb el nivell que els professors consideren que tenen els seus estudiants, van posar que estaven pràcticament en totes per sota, menys en una: la informàtica, que tots sabem que cada cop la generació de la tecla va amunt i no hi ha res a fer. Per tant aquí sí que són perfectament competents, suposo perquè els professors universitaris com que no som de la generació de la tecla, ens fascina el que els alumnes són capaços de fer amb les tecles i per això els hem valorat per sobre. D’aquest estudi hi ha un element que també es va posar de manifest, i és que d’aquestes competències, cadascú, dins del que és la societat, té una missió a desenvolupar, i per tant és important jugar amb això. Vam preguntar la família, la societat i l’individu, quin paper jugaven en aquestes competències i vam preguntar quin paper jugaven el sistema educatiu bàsic, la universitat i l’empresa en aquest joc. Sembla ser que el consens era que hi havia un conjunt de coses que depenien molt de la família i la societat. La segona llengua, la informàtica, l’expressió oral i escrita, essencialment depenien del sistema educatiu bàsic.

Que la gestió d’informació, planificació, la síntesi, l’autonomia, la presa de decisions... Aquestes coses depenien més de la universitat i que la creativitat, el lideratge i el treball en equip depenien més de la empresa. I per tant cadascú havia de jugar el seu paper.

Òbviament hi ha elements, com la relació amb els altres, en què la família juga un paper important, i he marcat dos cites de persones amb discapacitat. Una bona i una dolenta. La nostra experiència és que les persones amb discapacitat normalment surten endavant perquè la família els recolza enormement, i per tant aquest és un element favorable de l’entorn en què es troben. Marcaré un punt en el que pensem que hi pot haver un defecte, que és la sobreprotecció, que probablement fa que algunes actuacions no es facin, com per exemple, anar a la universitat, i per tant formar-se i per tant evitar que es pregunti per què vostè no ha incorporat cap persona amb discapacitat a la seva empresa és que quan la busco no he trobat cap persona que tingui la formació que necessito. Que és el que contesta un 60% de les persones que no han ocupat. Serà així o no, però és el que han contestat i d’aquí que la nostra actuació fonamental sigui aconseguir que les persones amb discapacitat puguin accedir a la universitat, puguin progressar en la universitat i sobretot que acabin, és a dir, que no es quedin a la universitat, com un refugi controlat i vagin enllaçant una carrera rere l’altra, sinó que entenguin que un cop acaben la carrera el que s’ha de fer és integrar-se en un lloc de treball i començar a treballar. Això en general, ho fem a través d’un programa experimental que hem fet i que ha funcionat de pràctiques professionals en el que aconseguim que l’empresa i la persona es coneguin i es vegin mútuament les capacitats que tenen, no les discapacitats que tenen.

Article anterior: Taula rodona: Joan Heras (ACIC)Article següent: Taula rodona: Ramon Solé. Director General d’una empresa de serveis informàtics

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons

Col·laboració en el disseny web: OBVIUS3