Associació Catalana per a la Integració del Cec

Sou aquí:

Jaume Oliveras (advocat)

Jaume Oliveras Malla, nascut el 1964, es va quedar cec als dotze anys, després que cinc anys abans comencés a patir els efectes d’una atròfia bilateral del nervi òptic. Va fer l’EGB a l’escola “Espíritu Santo” de l’ONCE a Alacant. Allà va rebre formació en orientació i mobilitat per anar pel carrer amb bastó. Anys després, va sol•licitar un gos pigall als Estats Units, amb qui es va moure fins fa un any i mig. Reconeix que amb ell va guanyar autonomia i seguretat, però actualment es desplaça amb el bastó o acompanyat.

Setè Punt: Ets usuari d’aparells i programes específics per a persones cegues?

Jaume: Al despatx tinc dos ordinadors amb el revisor de pantalla Jaws instal•lat, que és el que més utilitzo. Faig servir també un SonoBraille, un escàner i una impressora Braille.

Setè Punt: Has rebut instrucció tiflotecnològica o ets autodidacte?

Jaume: Assisteixo a les classes de l’ONCE i estic extraordinàriament satisfet d’aquest servei que presta l’organització i de la manera que m’ha ensenyat l’instructor. L’accés a internet m’ha obert el món, sobretot pel que fa a la feina, ja que és difícil trobar normativa i legislació transcrita al sistema Braille.

Setè Punt: Estàs informat de les novetats tiflotecnològiques?

Jaume: Suposo que sí. Sovint rebo unes notes del CIDAT on m’anuncien les novetats. Quan alguna cosa m’interessa per la feina o per l’ús personal, truco immediatament al meu instructor i li demano el parer.

Setè Punt: Parla’ns dels teus estudis.

Jaume: Quan vaig acabar l’EGB al col•legi d’Alacant, em vaig plantejar si volia fer BUP i COU a Madrid (l’únic lloc on l’ONCE oferia aquests estudis) o si preferia anar a un institut ordinari. Vaig decidir anar a Sabadell, prop de Palau de Plegamans, on havia viscut sempre, a un centre d’estudis concertat on anava molta gent del poble. Després, tot i que a mi em cridava més l’atenció la psicologia, vaig decidir fer dret, juntament amb altres companys. Vaig estudiar els tres primers anys a l’Abat Oliva -a Barcelona- i els dos últims a la Universitat de Barcelona. Sóc llicenciat en dret i tinc el títol d’especialista en dret civil de catalunya. Un cop acabada la carrera, em vaig treure la titulació de corredor d’assegurances i en vaigh exercir durant set o vuit anys.

Setè Punt: Com recordes aquella època d’estudiant universitari?

Jaume: Considerant tot el que hi ha ara, llavors treballàvem molt. Ara treballaria molt poc. Jo estudiava a les tardes. Em gravava les classes i l’endemà em passava tots els apunts a Braille amb la màquina Perkins. Recordo que els companys de classe em gravaven llibres sencers, com el codi de comerç, el codi penal o la història del dret, i jo me’ls transcrivia al Braille si calia. Tot això ara ja no seria necessari fer-ho, perquè tots aquests llibres els podríem escanejar per llegir-los, per imprimir-los o, simplement, per arxivar-los a l’ordinador.

Setè Punt: Et vas sentir integrat al grup d’estudiants amb els quals estudiaves?

Jaume: Sí, de seguida. No he tingut cap mena de problema amb això. Recordo que, quan havia de començar a l’institut Vidal i barraquer de sabadell, el meu pare i jo vam anar a parlar amb el director per comunicar-li la meva condició de persona cega. El director ens va dir que no tenien cap experiència al respecte, però que es reuniria amb el claustre per veure com ho podien enfocar. Després em van trucar i em van dir que ja em podia matricular. El primer dia de curs em van fer esperar una estona, que la meva tutora va aprofitar per explicar a la resta d’alumnes que hi aniria un noi invident, que potser m’haurien d’ajudar de vegades, però que em tractessin amb normalitat. I així ho van fer. Aviat em vaig relacionar amb altres nois i vaig fer amics amb els quals vaig anar després a la universitat.

Setè Punt: Com vas trobar la teva primera feina?

Jaume: Només n’he tingut una, de feina. He fet d’advocat des del primer dia. El novembre de 1990 em vaig col•legiar al col•legi d’advocats de Sabadell i vaig mirar si algun advocat em podia agafar com a passant, però això és molt difícil en el cas d’una persona cega, perquè fer de passant significa anar amunt i avall a fer encàrrecs, a presentar instàncies o escrits, a prendre notes a les reunions, etc. Veient aquestes dificultats, els meus pares i jo vam decidir habilitar una habitació que teníem a la planta baixa com a despatx i vam posar una placa a la porta. I així va ser com, a poc a poc, van començar a venir clients, i fins ara, que sóc extraordinàriament feliç de tanta feina com tinc.

Setè Punt: Vas rebre ajut de l’ONCE o de qualsevol altra institució per començar a treballar?

Jaume: No, ho vaig fer sense l’ajut de cap institució. Vaig anar fent publicitat, donant veus pel poble, etc. A més a més, vaig fer de regidor de cultura, joventut i informació a l’Ajuntament, la qual cosa també em va fer molt conegut a Palau. Això sí, sempre dic que la gran aportació de l’ONCE són les adaptacions tiflotecnològiques que, per tractar-se d’adaptacions del lloc de feina, per mi són totalment gratuïtes.

Setè Punt: Reps algun suport personal per realitzar la teva feina?

Jaume: Al començament, rebia l’ajut dels meus pares. Més endavant em vaig casar i des de llavors treballo amb la meva dona. Quan vam tenir la nostra filla, vam contractar una secretària per treballar al despatx a la tarda. Als matins, que és quan he de sortir més per anar als jutjats, m’acompanya la meva senyora.

Setè Punt: Creus que la manca de visió repercuteix negativament en el desenvolupament de la teva professió o creus que tens una eficiència comparable a la d’una persona vident?

Jaume: Negativament no hi repercuteix. Fins i tot de vegades diria que ho fa positivament. Crec que, en el meu cas, la gent que m’envolta, la gent amb la qual em relaciono per desenvolupar la meva feina no té en compte la manca de visió. Com a element negatiu no la tenen en compte. De vegades –i també és un problema- ho tenen en compte com a mitificació: pensen que ets més bo del que ets. N’hi ha alguns que destaquen la teva gran capacitat perquè, per exemple, no prenc notes durant els judicis o pujo a l’estrada sense papers a les mans. Altres et diuen que ets més bo que els altres advocats perquè, tot i no veure-hi, has aconseguit ser-ho. Doncs no, sóc un advocat com qualsevol altre. No queda bé dir-ho, però sempre dic que vaig acabar la carrera estudiant com tothom, tan poc com el que menys, sense treure matrícules ni excel•lents.

Setè Punt: De veritat recordes tot el que es diu en un judici?

Jaume: sí, és clar. Quan arribo a casa repasso com ha anat tot, però mentre sóc al judici, miro de recordar només allò que realment m’interessa que diuen uns o altres; el que no m’interessa recordar, ho oblido ràpidament. Això no vol dir que jo sigui una mena de superdotat; només es tracte de potenciar aquestes àrees que no potencies si hi veus.

Setè Punt: Has hagut d’adaptar la teva feina a la teva discapacitat? És a dir, hi ha alguna tasca o algun tema que prefereixis no tocar perquè et comporti més dificultats?

Jaume: En principi, diria que no. Ara bé, jo em dedico només a dret civil en tots els àmbits (família, successions, reclamacions dineràries, etc.) i al dret penal, sempre que la pena que es pugui demanar pel delicte que ha comès el meu representat no sigui superior a tres anys de presó. Mai no portaré assassinats, violacions, etc. És cert que hi ha alguna cosa que jo no podré fer mai com a persona cega; per exemple, assistir com advocat a una roda de reconeixement. En aquests casos, truco algun altre advocat perquè em substitueixi en aquesta activitat i no passa res. He après molt treballant durant anys en el torn d’ofici. Jo pensava que en l’àmbit penal potser sí que em trobaria amb dificultats I reticències pel fet de ser cec, però no ha estat així, en absolut, per part de ningú. Tothom ha actuat sempre amb absoluta normalitat i ha col•laborat en tot el que calia. Ara fa un any, em vaig donar de baixa del torn d’ofici penal arran dels judicis ràpids, a causa de la dificultat que em suposa haver d’atendre el cas amb agilitat i, al mateix temps, portar els casos particulars del despatx.

Setè Punt: Com soluciones els problemes provocats per un imprevist? Imagina’t que la teva dona té una grip insuportable i que la teva secretària s’ha trencat una cama. Què fas?

Jaume: M’he de buscar algú. Si vaig sol a un judici, el procurador no té cap problema a assistir-me en la lectura d’un document, per exemple. Tots tenen molt bona predisposició amb mi, fins i tot els jutges.

Setè Punt: Tens alguna anècdota per explicar-nos?

Jaume: En catorze anys que fa que treballo, només un cop he viscut una anècdota negativa. Fent una guàrdia en el torn d’ofici, vaig assistir un detingut per violència domèstica i com sempre vaig entrar a la declaració amb la meva dona, però en aquella ocasió el jutge es va negar a deixar que hi fos present. En canvi, la fiscal va ser la que em va llegir la declaració i em va mostrar on podia firmar per ratificar-la. En una altra ocasió, un jutge que era professor de la Universitat Autònoma de Bellaterra, em va demanar si li podia llegir l’examen d’un alumne cec que tenia a classe. I tant que podia fer-ho!

Setè Punt: Estàs satisfet amb la feina?

Jaume: I tant! No ho canvio per res, això! En absolut. Tinc molta feina i estic estabilitzat des del punt de vista laboral, familiar, econòmic... No em puc queixar de res.

Setè Punt: com et sembla que valoren la teva feina les persones que t’envolten (familiars, amics, companys, cliennts...)?

Jaume: Bé, tinc una relació molt bona amb els advocats de l’entorn. Tot es troba dins d’una normalitat absoluta. Penso que ni els meus companys em miren com una persona amb dificultats, ni jo estic parlant amb ells i pensant que les tingui. El que cal fer és actuar amb normalitat. Si li volem buscar massa solemnitat a la cosa, ho farem feixuc.

Setè Punt: Per acabar, vols afegir alguna cosa?

Jaume: No. Només vull insistir que jo vaig fer-me advocat per casualitat, però que estic plenament satisfet d’haver agafat aquest camí. Encoratjo a tothom que vulgui dedicar-se a aquesta professió que ho faci sense pors.

Setè Punt: Moltes gràcies, Jaume.

Jaume: Gràcies a vosaltres.

Article anterior: Oscar Gorri (telefonista/informador)Article següent: Antoni Pallarès (acupuntor)

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons