Associació Catalana per a la Integració del Cec

Sou aquí:

Reflexions des del present: punts de contacte?

Aquest número d’"El Setè Punt" que ara tanquem volia ser un necessari retrobament amb la memòria d’ARCE. Per a molts de nosaltres ha estat així, i esperem que aquest retrobament amb la memòria d’aquesta entitat tan significativa també hagi estat un fet per a totes les persones que heu arribat fins aquestes darreres pàgines.

Ara bé, des de la perspectiva de l’ACIC hem considerat oportú reflexionar des del nostre present sobre els aspectes més rellevants que van caracteritzar l’existència, la feina i les actuacions d’ARCE i quins dels seus plantejaments, de les seves opcions i apostes romanen ben presents en les anàlisis i les lluites dels qui avui treballem per avançar cap a una societat catalana plenament integradora. No pretenem presentar aquí una valoració històrica, política i social profunda i tancada. Només pretenem presentar uns punts bàsics que concretin la nostra reflexió -i que poden obrir noves reflexions i futures investigacions- perquè estem convençuts -i després de l’edició d’aquesta publicació encara n’estem més- que l’experiència d’ARCE constitueix un fonament essencial -més o menys visible però inequívocament cert per entendre bona part dels aspectes associatius, culturals i de percepció social que vivim les persones cegues avui a Catalunya.

1. El primer element a destacar és que resulta molt rellevant que en ple tardofranquisme un grup de persones cegues i vidents decidissin organitzar-se per començar a fer coses, per establir un lloc de trobada entre persones que compartien uns mateixos interessos, essent plenament responsables de la seva organització. És ben sabut que qualsevol grup social que vulgui avançar en la garantia dels seus drets, en fer sentir la seva veu, en assolir nivells de normalització social cal que s’organitzi. El fet que això es produís l’any 1972 resulta molt interessant perquè en aquell moment el règim franquista limitava el dret de reunió i perquè en el sector de les persones cegues la manca de referències en el moviment associatiu són molt grans -cal recordar que l’experiència del Sindicat de Cecs de Catalunya, durant la II República, és quasi l’única experiència associativa dintre del col•lectiu de cecs catalans fins els anys 90 del segle passat. Però sembla versemblant considerar que en el substrat de les raons que van impulsar un grup de persones cegues a crear un espai associatiu, sota l’esperó dels responsables de l’Escola de Telefonia de la Caixa de Barcelona, hi podem trobar la influència d’un ambient general de moviment polític, social i cultural
-sovint en la clandestinitat- i el tradicional abandó i càstig a què l’ONCE franquista sotmetia Catalunya -negant-li qualsevol possibilitat de disposar d’una escola, de formació professional, etc.- el qual afavoria la necessitat de crear algun tipus de lloc de trobada i de generació d’activitats fora de la pròpia ONCE.

2. Des d’un bon començament, ARCE va tenir molt clar que no era un grup exclusiu de persones cegues sinó que la integració entre persones cegues i vidents havia de ser una realitat natural i quotidiana. El model escollit per a fer realitat aquest objectiu va ser la no distinció entre persones cegues i vidents en cap àmbit associatiu: igualtat de drets i deures com a socis, responsabilitat en la Junta Directiva, realització de tasques, gaudir de les activitats, etc. En un segon nivell, la normalització es produïa amb la presència a festes populars, espectacles, etc., per fomentar la visibilitat de les persones cegues, així com amb la necessitat de garantir l’accessibilitat als equipaments culturals, i de garantir el dret a l’accés a la informació. Remarquem aquí la publicació d’un butlletí en tinta i en Braille durant diversos anys, a través del qual s’informava als socis de les activitats que es realitzaven en cada moment i s’oferien breus informacions sobre temes diversos.

3. Sembla clar que a ARCE conflueixen dues línies d’actuació que són diferents però que podien ser perfectament complementàries. Per una banda, l’entitat era un lloc de trobada i d’esplai, on es podia conèixer gent, organitzar i gaudir de festes, excursions, conferències, etc. Per altra banda, ARCE també pretenia ser una eina de sensibilització de la societat i de les institucions sobre les necessitats i les possibilitats de les persones cegues i com a instrument vàlid per plantejar iniciatives i poder-hi col•laborar -en aquest sentit, cal remarcar la importància de la celebració de les Jornades a la Universitat de Barcelona el juny del 1978, les experiències de promoció de l’accessibilitat al Museu d’Història de la Ciutat i el Museu Etnològic, el suport a la creació del Centre de Recerca Tiflològica i la promoció de sessions de mobilitat. En definitiva, podem considerar que convivien dues línies d’actuació: una de caràcter més recreatiu i una altra de caràcter més reivindicatiu. La progressiva pèrdua de participants en les activitats més de caràcter recreatiu -especialment des que l’ONCE, als anys vuitanta, comença a oferir-ne- va fer prendre la decisió d’acabar amb l’entitat. No sabem les raons que van fer decantar la balança cap a la dissolució i no pas cap a una redirecció de les pròpies finalitats tot aprofundint en la línia més reivindicativa i de sensibilització social. Així com l’ONCE mateixa -i posteriorment l’Associació Discapacitat Visual Catalunya B1+B2+B3- recullen la línia d’oferta recreativa, l’ACIC ens considerem hereus de la línia més social i reivindicativa.

4. Més enllà de les diferents línies d’actuació i de les etapes per les quals va passar la vida de l’entitat, cal remarcar que allò que va caracteritzar aquesta entitat és el clar compromís amb la discapacitat. Sempre es va tenir clar que les persones cegues havien de ser protagonistes, juntament amb les persones vidents, de les actuacions. Aquest compromís també es fa evident amb la voluntat de fer visible les persones cegues com un col•lectiu més de la societat catalana, fugint dels guetos i de l’aïllament. La voluntat de normalitzar la situació de les persones amb discapacitat visual comprèn molts àmbits de la vida: des de les relacions personals establertes defugint prejudicis o paternalismes fins a les possibilitats d’accedir a l’educació, la cultura, el món laboral, la informació amb igualtat d’oportunitats que la resta de ciutadans. Aquest compromís amb la discapacitat va fer visible, des de la coherència, una realitat, unes necessitats i unes possibilitats que van afavorir la presa de consciència a persones i institucions sobre la necessitat de tenir en compte aquest grup. I d’una manera molt concreta, va esperonar l’ONCE de Catalunya a endegar activitats socioculturals.

5. Finalment, volem remarcar el caràcter radicalment innovador d’algunes de les seves activitats. En aquest sentit, cal recordar que l’any 1975 i l’any 1979 es van fer cursos d’educació sexual. La sexualitat i les persones amb discapacitat ha estat -i probablement encara en part avui ho continua essent- un tabú. El fet que ARCE apostés per la divulgació i l’educació en aquest àmbit demostra la seva modernitat en el moment i el compromís de què hem parlat en el punt anterior.

Des de l’ACIC ens agradaria que aquestes notes i tot aquest recull fossin el pretext per a noves reflexions i més investigacions sobre la història i el llegat d’ARCE. Si aquest número de la nostra revista serveix per iniciar aquest retrobament amb la memòria, haurem assolit el nostre objectiu.

Gràcies, de nou, a totes les persones que amb el vostre testimoni ens heu ajudat a construir aquest primer retrobament amb ARCE des del nostre present.

Article anterior: Jordi Pons, una figura clau

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons

Col·laboració en el disseny web: OBVIUS3