Associació Catalana per a la Integració del Cec

Sou aquí:

La màgia del Braille a tot el món

Presentem tot seguit la traducció de la ponència que va llegir Pedro Zurita, exsecretari general de la Unió Mundial de Cecs, el 6 de gener de 2009 en el marc del Congrés que es va celebrar a la seu de la UNESCO de París com a acte central de la commemoració del bicentenari del naixement de Louis Braille. Les ponències i taules rodones que es van dur a terme tenien com a objectiu reivindicar l’actualitat i la necessitat del sistema Braille com a codi de lectura i escriptura per a les persones cegues i analitzar la seva realitat, la seva implementació en diversos àmbits geogràfics i socials i la seva relació amb les noves tecnologies
La màgia del Braille a tot el món

La universalitat del Braille


Sóc summament feliç per tenir l’oportunitat, a hores d’ara, d’aplegar la meva veu al cor de lloances i alegries de cecs de tot el món, els quals gaudeixen diàriament de la llibertat de servir-se’n del codi Braille de lectoescriptura en relleu. Moltíssimes gràcies, Lluís! Pots estar prou orgullós del teu sistema, que vas presentar al món l’any 1.825,el qual ha esdevingut veritablement universal, a pesar dels obstacles que, sense cap objectivitat, barren el seu camí. Mentre encara eres amb nosaltres, el teu sistema va merèixer una acollida bastant favorable, però fou tot just a finals dels vuit-cents, quan el teu codi, anomenat Braille en moltes llengües, va anar guanyant a poc a poc, però, ben aviat amb gambades de gegant, idiomes de tos els racons del món, incloses llengües l’escriptura de les quals no fan servir beceroles. En la llengua xinesa, per exemple, el codi Braille ha elaborat en base a una transliteració fonètica que es fa servir per a reproduir paraules xineses, fonamentalment noms de persones i ciutats, en alfabet anglès. Fins fa poc, Sabriye Tenberken ha creat un codi Braille per al tibetà, en dates no gaire llunyanes, ja s’elaboren i s’apliquen Braille per a la llengua principal del Butan, també per a algunes llengües africanes, entre les quals n’hi ha d’utilitzades oficialment a Sud-àfrica i per a les llengües oficials de Rwanda i Burundi. Dins l’Amèrica llatina,el Braille fa viure el guaraní, la llengua nacional del Paraguai.

El Braille, víctima innocent


Puc intuir, Lluís, quines causes floten dins la injustícia, que amb certa freqüència el teu codi tàctil tingui la dissort de ser una víctima innocent. Per al qui el coneix, no hi ha dubte que l’ús del Braille entusiasma arreu i, durant els últims anys, diverses entitats recomanen el seu ús públic. Per exemple, dins la Unió Europea, s’han pres mesures que obliguen fer inscripcions en Braille en ascensors i medicaments. Amb tot hi ha prou matèria perquè un psicòleg perspicaç, analitzi el significat dels motius irracionals latents en les afirmacions de la conveniència de l’ús del teu Braille o que el teu sistema

El Braille i les noves tecnologies

Les noves tecnologies han eixamplat sensiblement els horitzons vitals de les persones cegues o amb baixa visió. Gràcies als progressos de la informàtica, sobretot en la xarxa, els límits d’accés a la informació exhibeixen en l’actualitat restriccions notablement inferiors. Tenim motius per a mirar el futur amb optimisme. S’han fet passes inqüestionables, de gegant en el domini de la transcripció automàtica de fitxers informatitzats en Braille en paper. He començat, fa poc, de servir-me de les tècniques, alhora meravelloses i senzilles, d’impressió Braille que permet un programa de tractaments de textos, el Biblos, inventat i desenrotllat per un cec Itàlia, Giuseppe di Grande. En efecte, el Biblos contempla molt bé les necessitats específiques dels usuaris cecs i, des de fa uns mesos, contempla la possibilitat de fer Braille en paper. Es pot configurar una impressora Braille tan fàcilment com una impressora en tinta. Naturalment, cal ficar dins el programa les taules Braille. Gràcies a les variants d’unicode, és possible aplicar Biblos en qualsevol llengua. És lamentable que es digui sovint que les noves tecnologies exclouen el Braille que, en l’actualitat, és una realitat superada. Sense ambages, afirmem que aquestes tecnologies desenvolupen les possibilitats del Braille i fan possible que la seva producció en paper resulti molt més ràpida i no gaire cara. Els usuaris cecs amb ordenador poden obtenir un gran benefici mitjançant la combinació intel•ligent de la síntesi vocal y el Braille sense paper. No s’ha de negar pas que el preu de les línies Braille no és precisament baix, però hi ha laboratoris d’investigació japonesos y alemanys que treballen en sistemes de presentació del Braille sense paper amb pel•lícules molt fines que, a la llarga, esdevindran més barates i facilitaran la seva implantació amb requeriments d’espais reduïts. Podem imaginar mòbils amb línies Braille. Aquestes tecnologies tenen la possibilitat de ser menys costoses, però existeix una idea al Japó que és susceptible de tenir un impacte molt significatiu en el preu dels mòbils Braille. Hi han pensat en dotar de línies Braille en les màquines expenedores de bitllets en transports i en mòbils d’informació pública. Al Japó, quan les autoritats decideixen que una mesura d’accessibilitat és útil, s’implanta arreu. No es limiten a posar-les en determinats indrets simbòlics. La traducció en la pràctica d’un projecte d’aquestes característiques obligaria la producció de mòduls Braille en quantitats enormes i d’aquesta manera serien viables algunes investigacions, en aquests moments, molt costoses. L’exemple japonès provocaria l’embranzida en imitar-los en altres països. Llavors, El mercat subsegüent adquiriria una gran envergadura. Cal persuadir prou tots els professionals que el Braille segueix essent un instrument molt valuós de llibertat i d’accés al coneixement. Les noves tecnologies i el Braille han de fer parella harmoniosa.

El Consell Mundial del Braille


Vaig deixar la feina de secretari de la Unió Mundial de cecs, amb l’enorme satisfacció en què, a l’última assemblea general, a la qual vaig assistir bo i ocupant un lloc important a Melbourne, Austràlia, al novembre del 2.000, va aprovar per unanimitat l’establiment d’un Consell mundial del Braille. Amb tot lamento molt que aquest projecte encara no s’hagi convertit en una realitat tangible. Arreu i com a conseqüència de l’ús de la informàtica i d’altres factors, ha crescut la imperiosa necessitat d’aplicar reformes dels codis Braille. S’han multiplicat les consultes i acords dins diverses àrees lingüístiques: sobretot en països de llengua francesa, anglesa, espanyola i portuguesa, àrab i xinesa. Tanmateix, s’ha notat l’absència d’un punt de referència translingüístic, el qual serviria per a assolir una uniformitat raonable, per exemple, en l’ús d’uns quants signes de puntuació. A hores d’ara, el signe d’arrova, indispensable en les adreces de correu electrònic es transcriu en Braille amb signes distints en moltes llengües. En l’actualitat, signes de puntuació tan comuns com el parèntesi tenen representacions distintes en llengües tan pròximes com l’anglès, el francès i l’espanyol. La tasca d’uniformació no és gaire senzilla, però en el nostre camp ha de ser un objectiu prioritari. Cal un grup tècnic que treballi com a font d’informació i autoritat universal. Cal aspirar a esforços com els que va dur endavant el Consell
Mundial per a la Promoció Social dels cecs, entre els setanta i els vuitanta, per tal que la unificació de les signografies de la matemàtica y les Ciències es vegin coronats amb la fita d’un codi realment universal unificat i no culminin amb la creació d’un codi nou que s’afegeixi als ja existents. Espero que els experts aplegats a parís, en aquest gener de 2009, reclamin amb contundència el funcionament real i efectiu d’aquest Consell. Pels voltants dels 50, la UNESCO va tenir un Consell Mundial del Braille que, entre altres coses, va publicar una obra (En anglès, francès i espanyol) molt notable, "El Braille al món ", en la qual figuren els codis Braille de moltes llengües i senyalen els principis bàsics que han de respectar tots els codis. L’any 1.990, la UNESCO va fer una segona impressió d’aquest llibre, que conté molts errors. En aquest congrés de parís, de l’any 2.009,algunes persones haurien desitjat una nova impressió d’aquesta obra. La tasca de reedició no és gens senzilla, però valdria la pena fer un esforç de cooperació i saviesa per a poder contemplar-la de nou.

Conclusió

Sempre he intentat desplegar cap el Braille una actitud entusiasta, però sense caure gens ni mica en un fanatisme irredent. Penso que el contingut del paràgraf final de la carta oberta que vaig adreçar a Lluís Braille, el març de l’any 1.996, en un fòrum mundial d’alfabetització, organitzat per la Unió Mundial de Cecs, a Montevideo, Uruguai, segueix tenint actualitat i pot servir per a posar un fermall d’or en la meva comunicació en aquests moments: “Prometo solemnement ser-te fidel , tot i que sé que, al cap i a la fi, ja sigui pel camí que sigui, en una o altra forma, si algú algun dia troba alguna cosa que superi el sistema que tu vas proposar al món l’any 1.825, tu, jo i tots nosaltres ens n’alegrarem moltíssim."
(Traducció: Agustí Vilar)

Article anterior: Sis punts Braille, sis objectius d’ACICArticle següent: Coses quotidianes: Un conte de Francesc Vila

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons