Associació Catalana per a la Integració del Cec

Sou aquí:

Altres veus, altres àmbits: La situació dels estudiants amb disminució visual A Alemanya

Aquesta comunicació ens ha estat tramesa per Christoph Bungard i Dorothee Feuerstein.

A Germersheim som,actualment, cinc estudiants amb disminució visual: dos cecs i tres amb resta visual. Estudiem en una petita acadèmia d’idiomes que forma part de la Universitat de Magunzia. Potser la nostra situació no sigui representativa de la de tot el país, perquè aquesta facultat (amb només dos mil estudiants) és molt petita, circumstància que afavoreix un ambient força positiu per a les persones amb disminucions, ja que se’ns proporciona una bona atenció.
Per a les persones amb deficiència visual, la professió d’intèrpret o traductor té bones sortides. L’estudi d’idiomes és una de les carreres preferides per les persones cegues. També ho són carreres com dret, psicologia, sociologia i informàtica.
En aquesta Universitat hem constituït un grup de persones amb disminucions. Recentment, hem aconseguit algunes coses que milloren la nostra situació, com per exemple: per als cecs tenim un ordinador amb línia Braille, veu sintètica i una impressora Braille. L’ordinador està connectat amb un scànner. Per als qui tenim un residu visual, tenim un altre ordinador amb una pantalla més gran. Els dos ordinadors tenen accés al CD-Rom. Per fer més fàcil la consulta de diccionaris, n’hi ha diversos en disquets i en diferents idiomes. També hi ha dos objectors de consciència que estan a la nostra disposició. Si, per exemple, un cec ha de traduir per a la propera classe un text de l’espanyol a l’alemany, l’estudiant dóna el text a un dels objectors i aquest el passa pel scànner i l’hi retorna, bé per correu electrònic, bé en disquet o en Braille. Els estudiants amb residus visuals poden demanar als objectors que els facin fotocòpies ampliades dels textos. Aquests serveis també inclouen ajuda en la biblioteca.
En general, els professors es mostren ben disposats a col?laborar i ajuden les persones amb problemes, per exemple, Concedint condicions especials en les proves d’avaluació (com ara, més temps per desenvolupar l’examen o la possibilitat de fer-lo en una altra sala amb un ordinador que l’alumne porta de casa...).
Moltes persones tenen ordinadors a casa, ja sigui que els compren amb diners propis o que els els paga l’estat.
L’estudiant que necessita un equip electrònic per poder realitzar els seus estudis pot sol?licitar-lo al seu Estat federal. El mateix interessat decideix quin tipus d’equip necessita i envia una llista amb els pressupostos consultats al seu districte. L’Estat pren en consideració aquest pressupost i, si no hi ha res en contra, l’autoritza. Es l’estudiant que es posa en contacte amb les empreses per demanar els seus perifèrics electrònics -veu, impressora Braille, etc.
A Alemanya els cecs rebem una pensió d’unes 100.000 ptes al mes, independentment dels nostres sous. Cada país federal té la seva pròpia associació de cecs que, al seu torn, forma part d’una associació d’àmbit federal. En els darrers anys, han sorgit alguns grups amb interessos especials, com per exemple els usuaris d’ordinadors o cecs acadèmics. Aquests grups també publiquen les seves revistes en cinta o en Braille i ofereixen suport als seus afiliats en qüestions legals, de mobilitat, etc.
Els cecs, juntament amb altres grups de persones amb disminució, tenim força influència: hem aconseguit canvis en molts sectors públics com el del trànsit (semàfors acústics, més contrast en escales, senyals tàctils en el paviment de les estacions de tren, etc). Fins a un cert punt, podem utilitzar els mitjans de transport gratuïtament i, per moure’ns per tot el país, podem portar un acompanyant que no paga el bitllet.
Per mantenir el nivell assolit, els diferents grups han de col?laborar els uns amb els altres. Però, malgrat tot això, encara queda molt a fer per tal que els cecs tinguem les mateixes oportunitats que la resta de la societat.










OCUPACIó I LEGISLACIó

La Conferència Helios sobre "Pràctica d’ocupació i legislació" que afecta les persones cegues i deficients visuals, celebrada a Belfast (Irlanda) del 22 al 24 de juny del 1995, va presentar a la junta directiva de la Unió Europea de Cecs les ressolucions que resumim a continuació.

1. La inclusió de les persones cegues i deficients visuals en tant que membres de ple dret de la força laboral requereix una col?laboració efectiva entre treballadors, organitzacions que representen els interessos d’aquest col?lectiu, sindicats, proveïdors de serveis i governs.

2. La legislació que eviti la discriminació en l’ocupació i en altres camps és un mitjà important per donar sentit i eficàcia a aquests esforços.

3. Es reconeix que la legislació i bones mesures pràctiques no són suficients en si mateixes, sinó que haurien de reforçar-se mitjançant la promoció i conscienciació de treballadors i empresaris. L’ocupació d’aquest col?lectiu hauria de fonamentar-se en la seva idoneïtat, qualitats i competència per desenvolupar la feina, enlloc de veure’s obstaculitzat pels prejudicis.

4. S’exhorta als governs nacionals de tota Europa a assumir un seguit de mesures legislatives i pràctiques positives (com la reserva obligatòria de percentatges de llocs de treball, incentius financers...), en un esforç per combatre la discriminació d’aquest col?lectiu en l’ocupació, en base a normes comunes entre Estats membres de la Unió Europea (UE), tot reflectint-hi i respectant-hi les circumstàncies nacionals.

5. La UE té un paper crucial a jugar en l’assumpció del lideratge a nivell europeu, exercint la seva poderosa influència en aquest camp.

5.1. Caldria animar a la Comissió Europea a prendre la decisió de preparar un codi de pràctica positiva sobre ocupació de les persones amb disminucions en el si de la Comissió i d’altres institucions de la UE, així com a llançar una campanya paneuropea de conscienciació d’els empresaris. La UE també hauria de facilitar la col?laboració entre sindicats europeus i organitzacions patronals dins dels mecanismes consultius amb la finalitat d’establir àrees de base comuna i de desenvolupar iniciatives conjuntes.

5.2. L’ajuda financera del Fons Social Europeu, el programa Horizon i el programa d’acció Helios han suposat un valuós suport a les mesures per integrar aquest col?lectiu en el mercat laboral. Aquestes fonts de finançament haurien d’ésser mantingudes i millorades per tal de donar suport a projectes de desenvolupament.

5.3. La UE ha d’incorporar una clàusula que garanteixi els drets de les persones discapacitades en la Revisió del Tractat de Maastricht el 1996. S’acull amb satisfacció el reconeixement efectuat per la Comissió Europea de la necessitat d’incorporar a les polítiques de la Unió el dret fonamental a la igualtat d’oportunitats, contingut en el "Llibre Blanc sobre Política Social".

5.4. Les polítiques de la UE haurien de tenir en compte les necesitats d’aquests col?lectius de manera que reconeguin i promoguin el seu status, en qualitat de membres de ple dret de la societat.

5.5. La legislació referida a ocupació és particularment importantt en relació amb això, ja que el treball proporciona la clau per tal que moltes persones d’aquest col?lectiu assoleixin la independència i la integració. La igualtat d’oportunitats és essencial per a aquells que desitgen trobar i mantenir una feina i promocionar-se professionalment.

5.6. La UE hauria d’adoptar les "Regles Uniformes de la ONU sobre Igualtat d’Oportunitats per a les persones discapacitades". Aquestes Regles proporcionarien una base d’amplis principis sobre els quals els governs nacionals haurien d’elaborar la legislació pertinent i models de pràctica positiva per intentar assegurar que les persones d’aquest col?lectiu estiguin ocupades en treballs útils, productius i remunerats. Aquestes mesures haurien de ser revisades regularment.

5.7. Tenint en compte les diferents economies i cultures europees, la UE hauria de reconèixer l’important paper que pot jugar l’ocupació protegida.

5.8. La UE hauria d’emprendre accions per garantir que aquet col?lectiu tingui totes les oportunitats d’ocupació dins dels seus països i en la resta d’Estats membres, i a més a més permetre el mutu reconeixement de les concessions de viatge per facilitar la seva llibertat de moviment en l’ocupació.

5.9. Els canvis en el mercat laboral, en gran mesura com a resultat dels avenços tecnològics, amenacen algunes àrees d’ocupació tradicionals d’aquest col?lectiu a tota Europa. Per tant, la UE hauria de portar a terme accions per evitar la pèrdua d’ocupació. Es fa una referència especial a la directiva sobre teleterminals.

6. Es disposa de fons limitats de la UE dirigits a organitzacions en els Estats membres per a la prestació d’assessorament, formació d’experts i altres tipus de suport a les organitzacións dels països del Centre i Est d’Europa que ajuden a millorar el benestar social, econòmic i cultural d’aquest col?lectiu. Aquest suport és requerit amb urgència.

7. Les accions dutes a terme en el pla nacional i europeu per incrementar les oportunitats d’ocupació d’aquest col?lectiu, haurien d’intentar assegurar la igualtat entre l’home i la dona i tenir en compte les persones amb discapacitats addicionals, igualment que altres grups.

8. Aquesta Conferència sol?licita a la junta directiva de la European Blind Union de portar a terme representacions directes sobre aquests temes a tots els nivells de la UE i continuar presionant en el pla europeu per aconseguir els canvis necessaris en la legislació, la política i la pràctica.

Publicat al número 13 de "Los ciegos en el mundo", butlletí de la Unió Mundial de Cecs. Abril 1995-abril 1996.

Article anterior: Perspectiva: III Debat ACIC "Ceguesa i autonomia personal"Article següent: Calidoscopi: La Integració no és cosa dels altres

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons