Associació Catalana per a la Integració del Cec

Sou aquí:

El vot secret: una realitat

Després d’uns anys de lluita, l’objectiu d’assolir que l’exercici del vot sigui realment secret i autònom per a les persones cegues de l’Estat espanyol ja és una realitat. Sens dubte, no ha estat gents fàcil i encara queden aspectes per resoldre, com ara el vot a les eleccions municipals i el vot per correu, però l’avenç és molt important. Fins el diumenge 9 de març, les persones cegues que volien exercir el seu dret democràtic de votar necessitaven el suport d’una persona que els ajudés a escollir la papereta desitjada o a fer una marca en la casella corresponent en el cas de les eleccions al Senat.
Seguidament presentarem com és i com funciona el vot secret de les persones cegues i coneixerem la valoració que en fa José Ángel Carrey, avui Vicepresident de l’ACIC, que va ser el promotor d’aquesta iniciativa.

Com és i com funciona el kit del vot accessible?

Per garantir el vot secret cal que les persones cegues sol·licitin el kit de votació en Braille a través d’un telèfon gratuït de l’organisme responsable del procés electoral. En el cas de les primeres eleccions en què aquest sistema es va dur a terme, les eleccions al Congrés de Diputats i al Senat del 9 de març de 2008, aquest organisme era el Ministerio del Interior. Una vegada feta la sol·licitud d’aquest material, només cal esperar que el dia de les eleccions el president de la mesa electoral on pertoca fer la votació lliuri a la persona cega, prèvia identificació, la carpeta, degudament segellada per la Junta Electoral Central i avalada per la Comissió Braille Espanyola, amb el material.


Foto: El pack


Una vegada la persona cega té el seu quid de votació, cal que se li indiqui el lloc especialment reservat dins el col·legi electoral per tal que pugui revisar el material i seleccionar de manera secreta i autònoma la papereta que desitja. En aquest espai reservat la persona cega pot revisar amb tranquil·litat tot el material de què disposa. El kit consta dels següents materials: un full explicatiu en sistema Braille de tot el contingut del kit i del procés que cal seguir, un sobre amb un joc complet de totes les candidatures de la circumscripció amb la corresponent indicació en Braille amb el nom de la candidatura, una plantilla amb la papereta del Senat degudament col·locada i un llistat amb els noms dels candidats i amb la indicació precisa de la correspondència entre els noms dels candidats i els números de la plantilla per tal de poder fer la creueta en el lloc que es desitgi.

Per seleccionar la llista del partit que es vol votar, només cal buscar el sobre de la candidatura corresponent, extreure’n la papereta i introduir-la en un sobre sense cap marca. D’aquesta manera es garanteix que la persona cega escull l’opció que vol i que ningú sap que aquell vot és el seu.



En el cas del Senat, per poder seleccionar els candidats cal consultar una llista addicional en la qual hi consta el nom de tots els candidats i el corresponent número de casella. Una vegada es coneix el número de casella que es vol marcar, només cal buscar a la plantilla el lloc concret i fer-hi una creu amb un bolígraf –que cal assegurar prèviament que funciona. Un cop fet això, només cal treure la papereta i posar-la, tal i com s’ha fet abans amb el Congrés, dins un sobre ordinari de votació.



D’aquesta manera, una vegada introduïda la llista escollida i la papereta amb les creuetes marcades en un sobre ordinari, només cal dirigir-se a l’urna per efectuar la votació amb la garantia i la satisfacció que la votació s’ha fet d’una manera plenament autònoma i secreta.



Parlem amb José Angel Carrey, Promotor del vot secret


- El diumenge 9 de març de 2008 les persones cegues van poder votar de manera secreta i autònoma per primera vegada a l’Estat espanyol. Va ser una data molt especial. Com la vas viure?

- Amb molta emoció! Aquest sentiment és el que pot resumir millor el que vaig sentir aquell matí:   una emoció immensa. Una satisfacció enorme perquè després de quatre anys llargs d’incerteses i lluita, havíem aconseguit una cosa important . I és molt bonic i satisfactori constatar que s’havia contribuït a fer un pas més cap a la normalitat del col·lectiu de persones am discapacitat visual en aquesta societat.  Una sensació de deure acomplert.

- Com vas iniciar aquesta lluita?
- Bé, en realitat jo sempre deia que havia de guanyar la partida a l’Estat
sobre el fet que les persones cegues no poguéssim votar de manera secreta. Però va ser en el moment en què vaig anar a viure sol a Rubí quan va sorgir la idea, mig en broma, amb la Luisa Casas, que em va animar a fer la reclamació davant la Junta Electoral de zona de Terrassa. Després va venir l’article del diari El País i la moció a l’ajuntament de Rubí. A partir d’aquest moment se’ns va acudir la idea de recollir firmes i amb això va començar tot seriosament.

- Aquest és l’origen d’una llarga aventura. Podries resumir les etapes per les quals ha passat aquesta lluita fins arribar al dia 9 de març de 2008?

- Vam obrir i mantenir tres vies de lluita: La jurídica, de reclamació davant les juntes electorals, que va arribar fins al Tribunal Constitucional; la política, buscant el suport de partits, que va acabar amb la reforma de la llei electoral; i la de conscienciació, a través de la premsa, la campanya de recollida de firmes, etc.
Jo penso que hi ha hagut tres etapes: des del 14 de març de 2004 fins al 22 de novembre de 2005, quan es va aprovar la tramitació de la reforma de la llei; des d’aquesta data fins al 15 de febrer de 2007, que podríem denominar l’etapa de bloqueig; i, finalment, l’etapa que s’inicia amb l’aprovació de la reforma de la llei electoral (28 de juny de 2007 al Congrés i 25 de setembre de 2007 al Senat, que es va publicar al BOE el 10 d’octubre), la promulgació del Decret del Govern desenvolupant el Reglament que estableix el procediment de vot accessible, el 7 de desembre, y la posada en funcionament del sistema (sol·licituds del 15 de gener al 12 de febrer de 2008), on l’ACIC vam realitzar un gran esforç divulgatiu, i finalment, l’acte final d’escenificació pública de l’èxit, el dia de les eleccions del 9 de març.

- Al començament, no teníem contactes ni sabíem com anava tot això de reivindicar coses com aquesta. Però arran de l’article del diari El País , del 15 de març de 2004, primera vegada que un mitjà de comunicació es va interessar per la nostra demanda, l’ajuntament de   Rubí va aprovar una moció de suport a la nostra reivindicació i l’alcaldessa ens va muntar una roda de premsa el 28 de maig de 2004, per tal de poder donar a conèixer la nostra lluita. Gràcies a això, quan vam fer la protesta a les eleccions europees de juny de 2004, aquesta protesta va tenir força ressò en els mitjans de comunicació i a partir d’aquí la Chunta Aragonesista, Convergència i Unió i Izquierda Unida se’n van fer ressò i van presentar propostes al parlament espanyol. També va ser significativa la campanya de recollida de firmes, que va tenir un gran èxit. Aquesta
campanya va començar el 28 de juny de 2004 a Rubí i va continuar amb taules de recollida de firmes a Terrassa i Barcelona durant l’estiu i a Saragossa durant el Pilar, a més de moltes signatures recollides voluntàriament per moltes persones. Malgrat el valor simbòlic de les 21.011 signatures que es van recollir, el més important d’aquesta campanya és el fet que ens va mantenir la presència de la reivindicació en els mitjans de comunicació fins el 8 de març de 2005, quan es van presentar les 21.000 firmes recollides al Congrés i es van aprovar les primeres proposicions no de llei (la que van presentar PNV i CHA, ja que la de CiU s’havia aprovat el setembre de 2004 a la Comissió Constitucional). També aquell mes de febrer s’havien aprovat proposicions en aquest mateix sentit al Parlament Valencià i a l’andalús. El 8 de març de 2005 va ser la primera vegada que vam anar al Congrés. Guardo un record especial d’aquest moment.

El setembre de 2004 ens vam integrar a l’ACIC i la reivindicació del vot secret es va continuar des d’aquesta entitat, destacant la protesta al referèndum per una Constitució europea, de 20 de febrer de 2005 en què vam celebrar la primera concentració de protesta ja des de l’ACIC.
Aquells primers anys de lluita són molt emotius per a mi perquè vam començar de zero: tot era molt casolà i no teníem experiència. Els cartells, les convocatòries de premsa, les jornades de protesta, les mostres de paperetes en Braille... El contacte amb la gent a les taules de recollida de firmes era molt emocionant. Va ser una etapa molt bonica.
El 5 d’abril de 2005 vam participar a la mesa de treball del Ministerio del Interior. Allà vam ser conscients que era inviable implementar el Braille a totes les paperetes. Tot buscant alternatives viables, vam descobrir el mètode suec i el sistema de plantilles d’Alemanya, El Salvador i Bolívia, entre altres. El novembre de 2005 es va aprovar la presa en consideració de la reforma de la Llei Electoral. En aquest moment,tot semblava que anava molt bé.
Fins aquí dura la primera etapa, la més difícil i per a mi la més emotiva des d’una perspectiva personal.
Però des d’aquest moment vam assistir a una aturada important del procés i a un bloqueig dels grans partits a la reforma de la Llei Electoral, que fins i tot ens va fer perdre l’esperança d’aconseguir l’objectiu.
Durant aquesta etapa d’impàs i d’incertesa, l’ACIC vam demostrar una bona organització i constància en la lluita. Vam comptar amb el suport actiu de nous socis i col·laboradors que ens van fer més professionals i més eficaços, especialment pel que fa als mitjans de comunicació. Vull mencionar entre altres la Gemma Moncho, periodista que va donar-nos molt suport i organització en aquesta qüestió, la Meritxell Aymerich, la nostra responsable de comunicació, que també va fer una bona feina, i la Pati i el David, que ens donaven suport en l’elaboració de les pancartes. En fi, tota l’ACIC van fer un bon esforç.
A més de les diverses protestes en les jornades electorals, que van tenir un gran ressò en els mitjans de comunicació (referèndum de l’Estatut de 18 de juny de 2006, i eleccions autonòmiques de Catalunya d’1 de novembre de 2006), vam organitzar una roda de premsa el 12 de maig de 2006, amb l’Alberto Cabezas de Costa Rica, en el Col·legi de Periodistes, que ens va donar un gran impuls. En aquesta etapa també vam iniciar la campanya de mocions des dels ajuntaments catalans i de la resta de l’Estat, en què demanàvem el desbloqueig de la tramitació de la reforma de la llei electoral .

Tota aquesta lluita va culminar, en un primer moment, com a punt molt important,en el projecte d’implantació del vot accessible a les eleccions autonòmiques de novembre de 2006, que va elaborar i presentar la Generalitat davant la Junta Electoral Central i que va comptar per primera vegada amb el suport de totes les entitats de persones cegues de Catalunya. Malauradament, aquest projecte va ser rebutjat des de Madrid.
La darrera etapa d’aquest procés va consistir en el desbloqueig i l’aprovació de la reforma de la Llei Orgànica. Aquest desbloqueig va ser el resultat, entre altres factors, de la nostra insistència. No podem oblidar, en aquest sentit, les duríssimes reunions amb els representants de la comissió Constitucional. Un moment especialment feliç va ser el 28 de juny de 2007, el dia que el Congrés de Diputats va aprovar la reforma de la llei electoral i donava llum verda al vot accessible. Posteriorment, es va aprovar el reglament i es va implantar el sistema que garantia el vot secret. Finalment, des del 15 de gener de 2008 fins el dia de les eleccions, el 9 de març, vam dur a terme una feina intensa de divulgació del sistema i de conscienciació del col·lectiu perquè sol·licités el kit . Sens dubte ha estat un camí llarg però que ha culminat d’una manera molt satisfactòria.

- Per què creus que és tan difícil fer realitat que les persones cegues tinguem garantits drets fonamentals que assegurin una autèntica igualtat d’oportunitats?

- Jo penso que una bona part de la culpa la té el col·lectiu mateix. Desgraciadament, la societat i especialment la classe política no són prou conscients que les persones cegues tenim uns drets que ens han de ser garantits. Perquè quan es parla de discapacitat, els governants no estan acostumats a comptar amb les persones cegues , perquè els cecs “no donen problemes”, no reivindiquen res i ja hi ha entitats de referència que satisfan les seves necessitats. Evidentment , la realitat no és així. les persones cegues som ciutadans i com a tals tenim drets. però això és necessari explicar-ho i fer-ho veure , tant als responsables polítics com al col·lectiu mateix, que està molt desmobilitzat.

- Però la lluita continua....

- Sí, cal continuar la lluita. En el tema del vot, encara falta regular l’accessibilitat a les eleccions municipals i al vot per correu. I cal anar insistint i lluitant en molts altres aspectes. El vot accessible demostra que des de sota, des de la lluita de base, es poden aconseguir coses, que es pot obligar els polítics a fer política per a nosaltres. No és fàcil ni gens freqüent aconseguir un èxit tan brutal i significatiu com el del vot secret, però no és impossible. La integració implica accés als béns socials amb normalitat i, en aquest sentit, queda molta feina per fer i molt camí per recórrer: les barreres de comunicació, l’ús del Braille, l’accessibilitat a la cultura i a la informació, als transports, etc., són reptes pendents. La integració laboral continua essent l’autèntica assignatura pendent per tal que la integració del col·lectiu sigui plena. Cal continuar lluitant, però l’experiència del vot ens ha de servir d’estímul per seguir avançant.

Article anterior: Celebrem el 15è aniversariArticle següent: I Jornada d’Integració Laboral de l’ACIC

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons