Associació Catalana per a la Integració del Cec

Sou aquí:

Perspectiva: Debat 2006: Les persones cegues i la imatge física

El 18 de novembre de 2006, als locals de la Casa Golferich, va tenir lloc el debat que l’ACIC celebra cada any. El tema escollit enguany va ser “Les persones cegues i la seva imatge física”. Hi van participar 17 persones. La presentació va córrer a càrrec d’en José Ángel Carrey i la ponència va ésser desenvolupada per l’Anna Herrera, especialista en estètica i imatge, que havia treballat al Centre de Rehabilitació de l’ONCE de Castell Arnau com a monitora d’estètica.

En José Ángel va començar dient que cal entendre el control que la persona cega exerceix sobre la pròpia imatge com a part de la seva rehabilitació, és a dir, de l’assoliment de la seva independència, de la mateixa manera que ho són l’aprenentatge del Sistema Braille o la mobilitat. Es tracta, doncs, d’ésser capaços de controlar la imatge que transmetem com a expressió de la nostra personalitat, interioritzant uns codis que per a les altres persones formen part de la quotidianitat, gairebé sense tenir consciència d’haver-los adquirit.

L’Anna va explicar que fa molts anys que es dedica al tema de la imatge i que La seva formació és autodidacta. Va començar dient que en la societat actual es dóna molta importància a la imatge física perquè constitueix la nostra carta de presentació. Cada lloc i cada circumstància exigeixen una imatge diferent, que podem obtenir a través del maquillatge, el pentinat i el vestit. La imatge és nostra i ens individualitza. Ens convertim en emissors de la nostra imatge, la qual formem emprant uns codis que poden ser voluntaris o involuntaris. El codi voluntari està format per un conjunt de signes que podem utilitzar a voluntat: maquillatge, pentinat, vestit. És exterior. El codi involuntari està format per un conjunt de signes tals com la manera de caminar, de seure o d’expressar-se. Són, per tant, hàbits adquirits que ens acompanyen sempre, són interiors i no ens els podem treure i posar perquè van amb nosaltres.

La combinació d’aquests dos codis ens dóna la forma de ser. La nostra forma de ser s’expressa i és captada pels altres a través del que s’anomena estil. Els teòrics classifiquen els estils basant-se en els estils artístics, els que serveixen per determinar les diferents èpoques de la història de l’art. Per tant, podem parlar d’estil romàntic, clàssic, barroc, minimalista, urbà, hippy, etc. Cadascun té unes característiques pròpies i diferents. Dins de cada estil, a més, cadascú hi posa el seu toc personal, com, per exemple, l’elegància, que pot ser innata o adquirida; definim l’elegància com aquella capacitat que té cada persona per utilitzar els elements que componen la seva imatge. La finalitat de la imatge és aconseguir una bona presència, que consisteix en l’adaptació i la utilització dels elements del codi voluntari, abans esmentat, per fer ressaltar els detalls afavoridors i per disminuir els que no ho són.

És difícil donar consells generals, però sí que es poden establir unes directrius. Les formes clàssiques tendeixen a mantenir-se a través de les modes i es poden combinar millor. També és molt recomanable crear-se un estil propi, sobretot quan s’ha superat la joventut. Cal saber envellir. Tampoc podem seguir la moda a ulls clucs perquè de vegades la moda no s’adiu a la nostra constitució física. Tot això ens porta al Saber estar, que és la forma de comportament i expressió d’un individu, adaptats als medis en què es mou.

En aquest punt, l’Anna va posar alguns exemples més concrets: Les persones plenes han d’evitar els colors clars i també els grans dibuixos, els vestits molt ajustats, els escots curts i tancats. Qui tingui el coll curt ha d’evitar el coll de cigne i les arracades llargues. Tampoc han de portar cinturons cenyits damunt els malucs. En canvi, les persones baixes queden més afavorides amb els colors clars, escots en punxa, cabell curt i vestits llargs.

Així doncs, cal fer un estudi previ de les característiques físiques de la persona per decidir quina estètica se li adapta millor. Es pretén crear una harmonia, que també pot ser una harmonia de contrast. Si es vol passar desapercebut, cal anar en harmonia total, per exemple amb colors neutres. Si es pretén anar en harmonia de contrast, cal introduir un element que atregui l’atenció. Finalment, l’Anna va fer una exposició general del cercle cromàtic, referint-se sempre als colors pigmentaris, no als de llum, és a dir, als de l’arc de Sant Martí. Considera que les persones cegues poden controlar la seva imatge si disposen dels coneixements necessaris. Hi ha colors neutres que combinen amb tots els altres, com són el negre, el blanc, el marró, el beix i el gris. La idea general es basa en el concepte de proximitat en els colors: dos colors propers sempre es conjuntaran bé, mentre que dos colors molt allunyats no combinen. Cal evitar, per exemple, combinar vermell amb verd, violeta amb taronja i groc amb blau.

A partir d’aquest moment es va obrir un viu debat en el que van participar tots els assistents i on van manifestar les seves opinions, assenyalant en molts casos la importància, major o menor, que al llarg de la seva vida han donat a aquesta qüestió, remarcant les dificultats que comporta aquest tema per a tota persona cega, ja què ha de tenir en compte uns coneixements teòrics i adquirits, i no pot utilitzar, en canvi, la seva intuïció personal.

Es va concloure dient que caldria organitzar un taller d’imatge perquè en una sola sessió només es pot plantejar el tema. Tots els assistents van estar d’acord amb la idea.

Article anterior: Perspectiva: Debat 2005: eines de mobilitatArticle següent: Altres veus, altres àmbits: L’ASCES. Un exemple de lluita i d’organització del col·lectiu de cecs salvadorencs per a assolir la seva autonomia i integració social

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons

Col·laboració en el disseny web: OBVIUS3