Associació Catalana per a la Integració del Cec

Sou aquí:

Perspectiva: Debat 2005: eines de mobilitat

Tot seguit resumim breument les conclusions del debat titulat "Eines de mobilitat per a cecs i deficients visuals".

En aquest debat es va parlar extensament del gos pigall i del bastó com a principals instruments de mobilitat per a cecs i deficients visuals. Els avantatges principals dels gossos pigall són que detecten millor els obstacles i ens donen més seguretat i rapidesa de moviments. Però també hi ha inconvenients, com pot ser haver d’atendre les seves necessitats i la manca d’acceptació en llocs tan habituals com restaurants, discoteques o taxis, ja que, encara que amb la llei a la mà estan obligats a admetre’ls, de vegades fan l’orni i no els deixen entrar.

Quant al bastó, ens proporciona més informació de la realitat del terreny en què ens movem, és més portable, més funcional i s’adapta millor al nostre pas perquè som nosaltres qui el dominem. En contrapartida, té l’inconvenient que és més insegur i perillós, sobretot per a les persones a les quals els costa trobar els diferents obstacles que hi ha quotidianament als carrers.

Es va considerar que el més pràctic és saber utilitzar ambdós instruments, ja que segons les circumstàncies en què ens trobem pot anar millor l’un o l’altre.

A continuació es va debatre si portar gos pigall dóna més bona imatge que anar amb bastó. Des del punt de vista de l’usuari, sembla que el gos el fa sentir més segur, amb independència de quina sigui la imatge que s’ofereix. De cara als vidents, però, sí que dóna més bona imatge, perquè els fa més bon efecte la contemplació d’un animaló bonic. Per això sovint es dóna el cas que quan veuen cecs amb bastó, els pregunten per què no porten gos pigall.

El més important és que el cec s’adoni de la seva discapacitat i l’assumeixi amb totes les seves conseqüències.

En el següent punt del debat es va tractar el tema del bastó verd per als deficients visuals, que a l’Argentina està aprovat pel Parlament des del 2002. Ells diuen que utilitzar bastons de diferents colors serveix per diferenciar els cecs totals dels parcials, de manera que els discapacitats visuals no es confonen amb els cecs totals i s’evita la picaresca. A Europa, per la nostra forma de vida diferent, no s’ha plantejat aquesta qüestió. Al debat es va considerar majoritàriament que això només comportaria més confusió, perquè un cec, sigui total o amb resta visual, ja està prou identificat pel bastó blanc. Hi va haver, tanmateix, alguna intervenció en el sentit que, si hi hagués diferenciació per colors, per a la gent seria més fàcil saber qui necessita ajuda per travessar els carrers i qui no.

El tema més acarnissat del debat va ser quina opció escolliríem en el cas que sabéssim anar sols però comptéssim habitualment amb un acompanyant. La majoria opinà que, si es té autonomia personal, s’ha d’exercir per sobre de qualsevol altra opció. Així, si algú ens acompanya, no ha de ser com a favor o a canvi d’una remuneració econòmica, sinó perquè li vingui de gust compartir alguna cosa amb nosaltres. No obstant això, algú va dir que de saber-ne ja en sap, però que si l’acompanyen, millor.

En definitiva, va ser un debat interessant, del qual la principal conclusió va ser que cada persona és un món i que cadascú ha de fer servir les eines de mobilitat que més li escaiguin per al ple desenvolupament de les seves expectatives i de la seva autonomia personal.

Article anterior: Perspectiva: Vot accessibleArticle següent: Perspectiva: Debat 2006: Les persones cegues i la imatge física

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons