Associació Catalana per a la Integració del Cec

Sou aquí:

Perspectiva: Debat ACIC: Paternitat i ceguesa

Sota el títol “Paternitat i ceguesa", el passat 22 de novembre L’Associació Catalana per a la integració dels cecs (aCIC) va dur a terme un debat que es prometia força interessant i, finalment, creiem que no va defraudar les expectatives d’aquells que hi van assistir.
Primerament, es va llegir un seguit d’escrits, tant de pares cecs com de fills vidents. Els pares cecs consideraven que, malgrat les dificultats amb què es van topar, sobretot en els primers temps i després amb l’educació dels infants i en la relació amb altres pares, produeix una satisfacció tan gran portar un fill al món i unir-s’hi totalment, quan comencen a créixer, que val la pena tirar endavant per molts entrebancs que tingui el camí. Hi va haver, tanmateix, un escrit en el qual un pare cec manifestava amb valenta sinceritat que, en el seu cas, l’experiència va ser tan dura i les dificultats tan insuportables, que pensava que seria millor que els cecs renunciessin a la paternitat.

Els fills vidents de pares cecs admeten diferències significatives entre el seu rol i el dels fills de pares vidents: manifesten que, de ben petits, han hagut de concentrar més l’atenció per evitar perills o dificultats als seus pares; també han trobat a faltar una mirada, que potser podria haver augmentat la seva seguretat.... igualment, en certes èpoques, com a l’adolescència, s’han sentit diferents, observats amb curiositat anant pel carrer amb els seus pares.
Però juntament amb aquests aspectes negatius, afirmen que els obstacles són superables: a mesura que han anat madurant, s’han habituat a les coses negatives; l’estimació, la comprensió i el recolzament que han rebut dels seus pares els han dut a una edat adulta equiparable a la de la resta de persones i actualment tenen unes vides raonablement satisfactòries.

Aquest va ser el material aportat per la Comissió organitzadora del debat.

Durant el seu desenvolupament, es va comentar àmpliament el contingut d’aquests escrits i s’hi van afegir les experiències viscudes pels 14 participants que hi assistiren. Es va arribar a l’acord que hi ha dificultats d’una complexitat tan gran que és imprescindible recórrer a ajuts externs. Es va concloure, també, que els pares han de fer tots els possibles per assumir amb naturalitat i sense dramatismes les deficiències que comporta la ceguesa i d’aquesta manera els infants també les assumiran sense donar-hi massa importància.

Hi va haver un tema que va ocupar una bona part del temps dedicat al debat: quan una o les dues persones cegues de la parella tenen una ceguesa que es pot transmetre als fills, ¿han de renunciar a la paternitat? Uns quants participants van manifestar que una parella no té dret a condemnar els seus descendents a la ceguesa. Un altre grup considerava que, malgrat tota la càrrega negativa que comporta la ceguesa, viure està per sobre d’aquesta discapacitat: que un cec també pot gaudir de moltes coses importants de la vida.

Finalment, tots vam coincidir que aquest debat havia estat molt interessant i que havia aclarit un bon nombre de dubtes sobre el tema debatut.

Article anterior: Perspectiva: Per una cultura a l’abast de tothomArticle següent: Altres veus, altres àmbits: Una aposta per la solidaritat. Entrevista a Josefina Miret

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons

Col·laboració en el disseny web: OBVIUS3