Associació Catalana per a la Integració del Cec

Sou aquí:

Perspectiva: El manifest sobre l’adequació de les adaptacions per a persones amb disminució visual en matèria de transports

A principis de juliol de l’any 96 vam elaborar un document per fer conèixer als mitjans de comunicació, a l’Administració Pública i a les entitats implicades en la promoció de l’accessibilitat per als disminuïts, la nostra opinió sobre l’orientació que semblava prendre la fonamental qüestió de les adaptacions per a deficients visuals en els vehicles i les instal·lacions de les diferents xarxes de transport públic.
Aquest document recull les reflexions sorgides de l’experiència adquirida amb la tasca realitzada al llarg dels quatre anys d’existència de l’Associació, especialment, el treball emmarcat dins de la Comissió d’Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques.

El manifest, que podeu llegir tot seguit, va obtenir gran ressò a la premsa: va motivar un article al Diari de Terrassa del dia 15 d’agost i un altre al Periódico de Catalunya del dia 27 del mateix mes. Cal destacar el reportatge que, sobre el tema, va emetre TV3 en l’edició del telenotícies vespre del dia 1 d’agost i el que es va emetre a principis de setembre a l’informatiu de TV de Barcelona. Quant a la ràdio, va produir-se una breu intervenció d’un representant de l’Associació en un informatiu d’Onda Rambla.

A banda, hem obtingut resposta al respecte del Sr. Antoni Comas, Conseller de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya; la Federació ECOM-Layret, que agrupa associacions de disminuïts físics; l’Entitat Metropolitana del Transport i del Sr. Carles Campuzano, diputat per Convergència i Unió al Parlament espanyol.

Hem pogut saber també que el nostre document ha estat comentat en organismes que treballen en el camp de la supressió de barreres arquitectòniques.

La difusió d’aquest manifest inaugura la projecció exterior d’una de les línies de treball de la nostra associació, la de la reflexió crítica sobre els problemes que afecten els deficients visuals, consolidada a partir del treball conjunt de gran part dels associats. Els contactes aconseguits gràcies a aquesta iniciativa obren perspectives de seguir avançant en aquest i d’altres àmbits del nostre interès.

TEXT DEL MANIFEST

L’ACIC és una associació que, a partir de l’experiència dels seus membres, es dedica a abordar els problemes quotidians amb què ensopega un ciutadà del nostre país, pel fet de patir una deficiència visual.
En aquest sentit, i tenint en compte que la posta en funcionament a casa nostra d’adaptacions específiques en matèria de transport públic és un fet, creiem propícia l’elaboració d’un balanç global de la tendència seguida fins ara en una qüestió que ens preocupa i que té suficient transcendència social, urbanística i econòmica per merèixer una atenció acurada. Per això, hem decidit de fer arribar a les entitats responsables del transport públic, a les administracions públiques, als tècnics especialitzats en adaptacions i al conjunt de la societat catalana les nostres reflexions sobre el tema:

1 Si bé existeix un marc legal adient que regula les intervencions en matèria d’accessibilitat i adaptació dels transports públics, la lentitud en l’aplicació de la normativa vigent no garanteix la possibilitat d’una utilització autònoma d’aquests per part dels usuaris amb disminució (limitació imposada, per exemple, per la megafonització parcial d’autobusos, trens i estacions).

2 L’observació poc rigorosa dels criteris tècnics establerts per a les adaptacions condueix sovint a resultats poc o gens operatius (com en el cas de certs itineraris senyalitzats amb paviments de textures diferents però no detectables pel tacte).

3 La manca de confrontació de les solucions proposades amb l’experiència real dels usuaris afectats i l’opinió professional dels especialistes coneixedors de cada disminució específica, condiciona moltes vegades despeses improductives i, fins i tot, innecessàries (és el cas dels intercomunicadors instal?lats a l’estació de Sants, de què parlarem amb detall més endavant).

4 La pervivència de normatives sobreproteccionistes, que disfressen de paternalisme la manca de criteri respecte a les necessitats i els recursos de les persones amb disminucions, limita l’exercici del dret a decidir lliurement sobre la pròpia vida (tal com passa amb la "Normativa de Operaciones de Tráfico" de les companyies Iberia i Aviaco, que, per raons de seguretat, impedeix de viatjar juntes a més de dues persones cegues o sordes sense un acompanyant vident o un gos guia).

Per la complexitat dels factors intercurrents i l’actualitat de l’adaptació, l’alternativa desenvolupada a l’estació de Sants ens servirà com a exemple de tot plegat:


Com que una de les majors dificultats de les persones amb disminució visual és l’orientació en espais oberts , considerant les dimensions i la distribució del vestíbul de l’estació, s’ha pretés facilitar nos l’accés a andanes i altres dependències a través de la ubicació d’una sèrie d’intercomunicadors que, activats mitjançant un comandament a distància, haurien d’aportar la informació pertinent. Després d’haver provat el sistema, arribem a les següents conclusions:
a) Els intercomunicadors es troben situats als punts d’entrada a l’estació i d’arribada a andanes i deixen l’usuari sense cap mena d’ajut al llarg del trajecte intermedi, que és on veritablement el necessitaria;
b) són difícilment detectables en un espai tan gran i tan concorregut;
c) la informació que proporcionen és insuficient i, de vegades, poc precisa o espacialment incorrecta per facilitar els desplaçaments d’algú que se n’ha de refiar absolutament per bellugar se;
d) els problemes de manteniment no estan ben resolts, cosa que implica una total incertesa per part de l’usuari a l’hora d’utilitzar los; i, finalment,
e) la majoria d’usuaris potencials no han estat convenientment informats sobre la implantació i el funcionament del sistema.
Potser, molts d’aquests inconvenients haurien estat evitats, per exemple, amb la utilització de paviments de textures diferents i detectables al tacte (solució possiblement més barata i duradora).
D’altra banda, aquesta adaptació pretesament global deixa sense solució altres qüestions, com les d’accés a la informació (la informació consignada als panells és poc visible per a les persones amb resta visual), i les de seguretat (les vores de les andanes no estan senyalitzades ni s’ha barrat el pas als sotaescales).

Un cop valorades les deficiències, pensem que es tracta d’un clar exemple d’adaptació molt cara i poc eficaç, cosa que posa en perill, no només la confiança dels interessats en l’efectivitat de les adaptacions en general, sinó també el futur d’altres intervencions que podrien ser dutes a terme amb un criteri més apropiat.

En conseqüència, donada la importància que assoleix el transport públic per al desplaçament autònom de les persones amb disminució visual i fent insistència en la particularitat que moltes de les reivindicacions essencials per a nosaltres constitueixen considerables millores per a la majoria dels usuaris, tot i que som conscients del fet que l’experiència en aquest camp és encara reduïda i sense deixar de valorar positivament l’existència d’iniciatives al respecte, considerem necessari que les entitats responsables es replantegin amb rigor la manera de dur les a terme, ja que lamentaríem profundament, pel propi interès i pel de la col?lectivitat, que aquesta mena d’actuacions acabés convertint se en una simple excusa per justificar unes inversions rendibles exclusivament a nivell propagandístic.

Article anterior: Punt i seguit: Una experiència encoratjadoraArticle següent: Perspectiva: III Debat ACIC "Ceguesa i autonomia personal"

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons