Associació Catalana per a la Integració del Cec

Sou aquí:

Món Laboral: Antoni Pallarès, acupuntor

Antoni Pallarès, nascut fa 44 anys, va perdre totalment la visió quan en tenia 8 a causa d’una ceguesa simpàtica. No va esperar a fer els 18 anys per començar la rehabilitació, i amb 16, gràcies a l’ajut dels companys, va aprendre a utilitzar el bastó per fer els seus desplaçaments de forma autònoma. Va cursar els estudis fins al Batxillerat Elemental a les escoles de l’ONCE d’Alacant i de Madrid. A partir del Batxillerat Superior ja va estudiar a Barcelona, entre companys vidents. Va passar per la facultat de Psicologia de Barcelona abans de començar la seva llarga formació d’acupuntor per diverses acadèmies i escoles universitàries de Barcelona, Miami, Marsella, Tokio, Xina, Hong Kong, Taiwan, Vietnam, Corea...

Setè Punt: Explica’ns com vas decidir dedicar-te a l’acupuntura.

Antoni: Quan em vaig quedar cec, vaig tenir uns dolors molt forts als ulls que em van fer patir molt i vaig pensar que hi havia d’haver alguna cosa per suavitzar el dolor que tan sovint afecta les persones. Quan vaig ser gran, vaig fer un curs d’introducció a l’acupuntura a l’Institut d’Acupuntura Mèdica, on vaig conèixer professors argentins i orientals de les escoles més importants aleshores d’aquesta disciplina. Em van deixar tan impressionat, que vaig decidir començar la meva formació d’acupuntor.

Setè Punt: És llarga la formació?

Antoni: La formació no s’acaba mai. Contínuament has d’anar estudiant, intercanviant opinions amb altres col·legues del món, cercant investigacions universitàries i publicacions mèdiques... Internet em permet aprendre i compartir els coneixements i les experiències.

Setè Punt: Imaginem, per tant, que disposes d’un equip tiflotecnològic complet.

Antoni: Sí, utilitzo indistintament un portàtil i un ordinador de taula amb Jaws i una línia Braille de 80 caràcters. A més a més, faig servir també un escàner.

Setè Punt: Has rebut instrucció tiflotecnològica?

Antoni: No, no és gaire difícil aprendre a utilitzar aquests aparells i programes; ho pot fer un mateix.

Setè Punt: Com t’informes de les novetats tiflotecnològiques?

Antoni: Per internet, pel que m’expliquen altres persones o per les notícies que de tant en tant apareixen als diaris sobre ciència i tecnologia, per petits reportatges que fan a la CNN, etc.

Setè Punt: Quins estudis vas fer?

Antoni: Tinc la diplomatura en Psicologia. Vaig fer un màster de Medicina Oriental en una universitat privada de La Florida. El nivell que tinc reconegut a la República Popular de la Xina és de professor i entrenador d’instructors, que aquí a Espanya vindria a ser com un doctorat en Medicina Xinesa.

Setè Punt: Has fet sempre la formació sense visió. Vas necessitar el suport d’alguna altra persona mentre et formaves els primers anys?

Antoni: No, al principi anava amb un bastó i, després, amb una gossa pigall. Utilitzava tres gravadores i portava més cintes que bales el Rambo. Parlava molt bé l’anglès i el francès.

Setè Punt: I anaves a tot arreu totalment sol?

Antoni: Sí. Era més barat.

Setè Punt: Quina va ser la primera feina que vas tenir?

Antoni: La meva primera feina va ser de professor de classes particulars de català. A la universitat vaig fer de monitor d’esbarjo d’unes escoles. Tenia al meu càrrec 30 nens i nenes de 6 i 7 anys. Van ser experiències molt divertides i els vaig ensenyar que hi havia més coses a més de la vista. Com a acupuntor, vaig començar treballant a la consulta privada del meu instructor vietnamita, Nguyen Van Nghi. Sempre he treballat per a altres persones a diversos llocs: Barcelona, Andorra, França, Estats Units... Des de l’any 1996 estic fix per aquí.

Setè Punt: Imparteixes formació?

Antoni: Actualment no, però m’agradaria moltíssim, sobretot tenir una classe amb persones vidents i cegues. M’agradaria transmetre tot allò bo que he après. He fet conferències, he tingut col·laboracions a diverses emissores de ràdio I a la premsa escrita, fins I tot fa molts anys vaig sortir a la revista Lectures.

Setè Punt: Si que ets famós!

Antoni: Penseu que jo vaig tenir el primer grau a Espanya i a França amb 20 i 21 anys. Era el més jovenet dels acupuntors d’Europa.

Setè Punt: En aquella edat ja estaves format?

Antoni: Sí. Penseu que hi ha diversos graus, dins dels estudis de medicina xinesa. El primer, que era el que jo tenia en aquell temps, el podríem traduir com “metge descalç” o “sense sabates”. El segon grau el podríem anomenar “obrer qualificat” i el darrer és el “mestre d’obrers”.

Setè Punt: Com has anat trobant les feines: sol, algú t’ha ajudat...?

Antoni: Hi ha de tot: les busques i, quan les busques, en trobes. Per exemple, jo estava col·laborant amb un fisioterapeuta i vam tenir una pacient que va resultar que era la filla de la directora de l’institut Europeu de Biologia. Volien trobar un expert en medicina tradicional xinesa per tenir el vessant de terapeuta en medicina oriental i fer una comparació entre la tècnica ortomolecular (minerals essencials, vitamines, etc.) i el vessant energètic (és a dir, la medicina oriental). Aquesta va ser una manera de treballar i de col·laborar. A la consulta que actualment estic compartint a Vic, m’hi vaig presentar quan vaig saber que s’estava formant l’equip. Vam negociar i vam arribar a un acord. Altres vegades m’han ofert i jo he decidit segons els meus interessos.

Setè Punt: L’ONCE ha fet alguna adaptació en el teu lloc de treball?

Antoni: No, tot el que tinc m’ho he comprat jo.

Setè Punt: Reps algun suport personal a la feina?

Antoni: Tinc l’ajut de la meva esposa, que em llegeix molta informació en tinta. Fins ara, he aconseguit que un laboratori espanyol i un altre d’Amèrica em facilitin tota la seva informació en suport informàtic. Podrien facilitar molt les coses, si es plantegessin aquesta possibilitat a tot arreu. Quan he d’interpretar les proves mèdiques que em porten els pacients, li demano a algun company que me les llegeixi o les porto a gabinets especialitzats en anàlisis i interpretació d’anàlisis.

Setè Punt: El teu lloc de treball ha sofert alguna altra mena d’adaptació que no sigui estrictament tècnica?

Antoni: No. Penseu que la medicina tradicional xinesa és molt coneguda pels cecs. De fet, l’escola més antiga del món és el Gremi d’Acupuntors Cecs d’Osaka, fundat l’any 674. L’acupuntura és una tècnica que està molt basada en la lectura a través del tacte. Els aparells principals de treball són les mans, les agulles I alguns productes, però el més important són les pròpies mans.

Setè Punt: Et sents satisfet de la teva tasca laboral?

Antoni: Sí. Si no fos així, hauria canviat de feina.

Setè Punt: Creus que les persones que t’envolten (companys, amics, familiars...) valoren la teva feina?

Antoni: Suposo que sí, però si no és així, és el seu problema.

Setè Punt: Creus que els pacients es queden molt sobtats quan es troben amb un acupuntor cec?

Antoni: Alguns pacients mostren certa desconfiança al començament, però no triguen a acceptar aquesta circumstància i n’hi ha que fins i tot acaben presumint de tenir un acupuntor cec. El problema més greu no és que jo sigui cec, sinó el fet real que la majoria de les persones arriben a la consulta esperant el miracle que no han trobat amb la medicina al·lopàtica.

Setè Punt: Tens alguna mancança per cobrir des del punt de vista laboral?
Antoni: No, estic satisfet. Home, sempre aspires a més i ara la meva aspiració seria poder-ho transmetre. Una il·lusió que encara no he aconseguit -i dubto que arribi a aconseguir mai- és que la medicina xinesa fos una feina més per als cecs d’aquí, tal com ho és a l’Orient. Allà, davant l’elecció entre un acupuntor cec i un acupuntor vident que han obtingut la mateixa qualificació, escullen l’acupuntor cec, simplement perquè aquest continuarà forçosament desenvolupant el sentit del tacte. Antigament, per acceptar una persona per estudiar acupuntura, li demanaven que descrivís un granet de sal amb els ulls tapats. Penseu que jo no domino tots els punts d’acupuntura, però en conec uns 1.500 en tot el cos, més de 200 a l’orella i 60 al nas...

Setè Punt: coneixes l’existència d’altres acupuntors cecs a Occident?

Antoni: Sé que n’hi ha a Mèxic i almenys un als Estats Units.

Setè Punt: Per acabar, podries fer-nos una definició de la medicina tradicional xinesa i de l’acupuntura?

Antoni: La medicina tradicional xinesa pretén el guariment de la malaltia mitjançant l’equilibri de la persona amb la seva energia interna, amb l’alimentació, amb l’entorn laboral i familiar, amb la terra i el cel, és a dir, amb el lloc on es viu i el clima. L’acupuntura és una tècnica més de la medicina tradicional xinesa. Els punts s’estimulen amb la tècnica freda (agulles) o amb la tècnica calenta, escalfant el punt amb l’herba artemisa sinensis. De fet, el mot que definiria l’acupuntura en xinès és “agulla i foc”. La medicina tradicional xinesa és una medicina total i exigeix molt al professional, que sempre ha d’anar actualitzant la seva formació i treballant per esbrinar les causes de la malaltia, que molt sovint són externes.

Article anterior: En comptagotes

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons