Associació Catalana per a la Integració del Cec

Sou aquí:

Club del racó: Fotografies en relleu

Durant unes setmanes dels mesos de juliol i agost, a la sala d’actes de FNAC de l’Illa Diagonal, el fotògraf Diego Alquerache, d’origen argentí, resident des de fa anys a Barcelona, va exposar la col?lecció de fotografies sota el títol "Jinetes del horizonte". Es tractava d’un recull d’una quinzena d’imatges sobre la vida dels "gauchos".

Però allò que fa remarcable des del nostre punt de vista aquesta exposició és que es tractava d’un intent de fer arribar les fotografies a les persones cegues. A sota de cada fotografia hi havia la seva reproducció en relleu, damunt un termofon negre, i amb una explicació en sistema Braille del contingut de la imatge.

L’experiència d’aquest artista, que tingué el suport del C.B.C de l’ONCE a Madrid i del Laboratori del C.P.B de Barcelona per realitzar les versions en relleu de les fotografies, representa un intent seriós i molt interessant d’apropar a les persones cegues allò que fins ara era una expressió artística exclusivament visual.
Sens dubte, la versió en relleu de la fotografia que el seu autor va voler adaptar sobre fons negre, per evitar ne tota forma de reconeixement diferent de la tàctil no pot reproduir en la seva totalitat la diversitat de matisos ni la infinitat de detalls que pot mostrar una fotografia. Però esssent conscients d’això, sí que permet a la persona cega fer se una idea d’allò que mostra la imatge. És evident que l’explicació del contingut que acompanyava cada fotografia era imprescindible per tenir ne una idea, una orientació. En aquest sentit, era molt més fàcil reconèixer tàctilment aquelles fotografies que reproduïen objectes concrets (un cinturó, per exemple) que aquelles que mostraven una imatge panoràmica (com un "gaucho" a cavall pel mig d’una gran avinguda).

En alguns casos, probablement no n’hi havia prou amb la informació escrita que acompanyava la imatge en relleu per comprendre la plenament. En aquests casos era necessari que el reconeixement tàctil fos guiat, orientat i assesssorat per tal d’aconseguir fer se’n una idea prou ajustada. Un cas molt exemplificador de la necessitat d’una explicació es trobava quan hi havia imatges en què la perspectiva era present (carrers, una corrua de cavalls, etc). No és fàcil d’entendre tàctilment la perspectiva ja que es tracta d’un fenomen visual, però sí que hom se’n pot fer una idea.

L’experiència de poder assistir a una exposició de fotografia i poder accedir tàctilment al seu contingut representa un fet insòlit fascinant i que obre, al nostre entendre, grans possibilitats d’investigació i experimentació en el pas de les dues a les tres dimensions d’imatges (fotografies o pintures).
Felicitem Diego Alquerache i esperem que continuï aprofundint en aquest i altres terrenys. Fets com l’exposició "Jinetes del silencio" demostren que hi ha molts camins que es poden obrir.
Felicitem, també, els components del CBC de Madrid i del Laboratori del CPB de Barcelona de L’ONCE que han fet posible que tots nosaltres haguem pogut gaudir d’aquesta iniciativa.

Article anterior: Club del racó: Monasterio de piedra, un exemple d’accessibilitatArticle següent: En comptagotes

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons

Col·laboració en el disseny web: OBVIUS3