Associació Catalana per a la Integració del Cec

Sou aquí:

Punt i seguit: De nou, el conflicte de les adaptacions

A principis del mes de juny de 1996 l.ACIC va rebre una invitació del Departament de Relacions Públiques del Parc d.Atraccions del Tibidabo mitjançant la qual se’ns convidava a assistir a una festa que havia de tenir lloc el 14 de l.esmentat mes amb motiu de la inauguració d.unes adaptacions per a minusválids incorporades al parc.
Gratament sorpreses pel fet que una entitat qualsevol s’hagués adreçat a nosaltres per oferir-nos espontàniament la possibilitat de gaudir d’un d’aquells drets que sempre hem d’estar recordant a tothom que també ens pertoquen, dues membres de la Comissió de Cultura i Espectacles ens vam apropar al Parc en la data assenyalada, amb la intenció de comprovar sobre el terreny l’adequació de la iniciativa.
El dia convidava a passejar-se i, aprofitant l’avinentesa, molts minusválids físics i psíquics, fins i tot de fora de Catalunya, havien tingut la mateixa pensada que nosaltres i, segurament van tenir més sort, perquè, per més que vam voltar, no vam veure sinó una sola atracció adaptada -la dels dinosaures, però adaptada exclusivament per a les cadires de rodes.
Convençudes que el fet de no haver trobat cap adaptació específica per a deficients visuals es devia a incapacitat nostra, ens vam dirigir al Departament d.Informació, segures que ens hi aclaririen allò que no enteníem. Les nostres preguntes els van sorprendre tant com les seves respostes ens van desconcertar a nosaltres: no semblaven adonar-se que nosaltres també som disminuïts. Era com si esperessin que les adaptacions per a minusválids físics haguessin de ser profitoses per a qualsevol col@lectiu de minusválids.
Un cop aclarit que no disposaven de cap adaptació pensada per als cecs ens van proposar de contactar amb la persona que havia planificat les millores d’accessibilitat a les atraccions del parc. La veritat és que han passat molts mesos i aquesta persona no s.ha posat en contacte amb nosaltres... i molt ens temem que no s.hi posarà pas.
Davant d.això no podem evitar la desagradable impressió que l’única cosa que interessava als directius del Parc era utilitzar els minusválids com a esquer publicitari, per posar a l’aparador la seva solidaritat amb els col@lectius marginats.
Un cop més insistim en la idea que les adaptacions són quelcom de seriós i que cal conèixer les necessitats reals dels interessats per projectar-les amb coherència i aconseguir que facin amb eficàcia el servei que tots n’esperem.

Article anterior: Punt i seguit: El Metro del VallèsArticle següent: Punt i seguit: Una experiència encoratjadora

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons