Associació Catalana per a la Integració del Cec

Sou aquí:

El Club del Racó: Malgrat la no-coincidència


per Francina Garcia

Dediquem aquest "Club del Racó" a Josep Gómez Ibars, un dels socis d’ACIC, que ens ha deixat per sempre. Tot remarcantt la no- coincidència entre molts dels seus plantejaments i els nostres, considerem que mereix unes paraules de record i reconeixement.

El dia 21 de maig de 1997 va morir, a Barcelona, Josep Gòmez Ibars, un home força conegut per la majoria de nosaltres pels seus llibres sobre la ceguesa, pel gran nombre de conferències que havia pronunciat i perquè, durant molts anys de la seva vida, va mantenir correspondència amb cecs de diversos països del món.

Josep Gòmez va néixer a Aitona (Lleida), el dia 21 de juny de l’any 1920..Si bé entre els anys 1945 i 1984 va treballar al CPB de Barcelona, primer com a estenotipista i com a corrector de textos després, va dedicar la seva vida a quatre camps d’actuació molt concrets: la música, els idiomes, els problemes de la ceguesa i l’esoterisme. Hi va treballar amb entusiasme i constància i, com que no li interessaven els diners ni la celebritat, no va declinar de les seves idees davant de ningú i va saber mantenir-s’hi fidel i actuar en conseqüència amb elles.

Vva donar classes d’Anglès, Francès i Solfeig i, en diverses ocasions, va treballar com a intèrpret en congressos i conferències dintre i fora del nostre país.

Malgrat estimar apassionadament la música, mai no va aconseguir de tocar el piano com ell hauria desitjat, perquè les seves mans no li van respondre. Això hauria estat per a ell una greu frustració, si no hi hagués interposat la fermesa d’unes creences que l’impulsaven a no prendre cap contrarietat seriosament: pensava que la vida no és més que un aprenentatge envers la consecució d’una futura perfecció. Per això deia molt sovint: "Xiquets, hem de cremar karma".
Convençut que l’única solució vàlida dels problemes col·lectius de la humanitat rau en la fraternitat universal, estudià la Gramàtica de l’Esperanto del doctor ZamenHoff i col·laborà molt activament en una revista, avui desapareguda, anomenada "Esperanta Ligilo". El nostre amic va morir creient fermament en l’eficàcia d’aquesta llengua internacional. Recordo que una de les últimes coses que em va dir va ser: "Que no es perdi l’esperanto".

Tenia molta facilitat per escriure. Ho feia d’una manera molt concreta i senzilla; expressava grans idees amb poques paraules. La majoria dels seus llibres han estat publicats solament en Braille, però n’hi ha un que s’ha editat en tinta: "En el mòn dels invidents?. Va escriure una gran quantitat d’articles per a diverses revistes; i un d’ells, "Vers l’home nou de la Nova era?, sobre ciències ocultes, que ignoro si s’hha arribat a publicar.
Tenia una idea del cec molt diferent de la nostra: pensava que la ceguesa ha de ser assumida individualment,, però també socialment, i que nosaltres havíem d’aspirar a realitzar-nos com a persones fora de l’àmbit laboral. En un article que va donar peu a un dels debats més interessants que recordem dintre de l’ACIC, acabava dient: "Que treballin els robotets?.
Ell vivia amb gran austeritat, però demanava tot allò que necessitava i no pensava a integrar-se ni a professionalitzar-se en el món de tots. I és que els seus temps van ser molt diferents dels nostres: va viure l’època en què els cecs subsistien confinats en el seu món, i amb prou feines se’n sortien amb la venda del cupó o treballant en algun departament de l’ONCE. Això, i la sobreprotecció de la seva família, va fer que, després d’haver tractat de lluitar pel futur de les persones cegues, se sentís incapaç de seguir endavant. Ja en la seva vellesa, la nostra associació va ser per a ell una mena d’última porta oberta a l’esperança: una porta que se li havia obert massa tard. Quan ens va deixar, confessava: "Nois, us felicito! Esteu fent una tasca molt maca, però jo sóc vell i ja no hi crec en la Integració dels cecs?.
Per força hem de fer esment del seu gran sentit de l’homor i la seva facilitat per versificar sobre les coses quotidianes, amb visió enginyosa i satírica.
Amic Josep, siguis on siguis, descansa en pau. D’alguna manera, segueixes entre nosaltres, que sempre et recordarem amb afecte i simpatia.

Article anterior: En Comptagotes

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons