Associació Catalana per a la Integració del Cec

Sou aquí:

Món laboral

Òscar Gorri treballa des de principis de 1988 com a telefonista/informador de TV3. Va fer els seus estudis primaris a l’escola de l’ONCE a Pontevedra: després va fer un curs d’afinació de piano a Madrid i, una mica més tard, el curs de telefonia a la Delegació Territorial de l’ONCE a Barcelona. La direcció de la mateixa escola de telefonia va jugar un paper decisiu perquè l’Òscar Gorri accedís a aquest lloc de treball. L’Òscar Gorri té una resta visual només en un ull, la qual cosa li permet veure la llum, les ombres i distingir els colors, però no pot reconèixer visualment els objectes ni tampoc
llegir.

Setè Punt: Explica’ns quina és la teva feina.
Òscar: -Faig de telefonista, atenent la centraleta de la Televisió, i d’informador. A través d’un ordinador dono informacions sobre tot allò que genera l’empresa (programació, títols de programes, telèfons de concursos, etc).

Setè Punt: Quins instruments utilitzes per fer la teva feina?
Òscar: Disposo d’una centraleta Ibercom adaptada amb una línia Braille que em proporciona tota la informació que surt a la pantalla i que té un teclat convencional. També tinc un ordinador a través del qual jo rebo tota la informació i que també té una línia Braille (una EcoBraille de 80 caràcters). Aquest ordinador treballa amb programes windows
de creació de la pròpia empresa, per la qual cosa necessito un programa que m’hi permeti accedir: és el tiflowin.

Seté Punt: Els programes de sistema windows representen una dificultat d’accés important per a les persones cegues, ja que no podem fer moure un ratolí. Quan tu vas començar a treballar a TV3 ja s’utilitzaven programes windows?
Òscar: No. Va venir després. El primer ordinador que hi va haver al despatx era un ordinador exclusivament per a llistats telefònics: penseu que en aquells moments la plantilla de treballadors ja era d’unes 900 persones -ara és de 1.200, aproximadament- i els programes o les seccions anaven canviant molt de pressa. Era molt necessari, doncs, tenir uns llistats per ordinador per poder facilitar una consulta àgil. Més endavant van començar a venir les programacions informàtiques i haver de connectar una xarxa, i d’aquesta xarxa van anar venint més coses, com el correu electrònic pèr a la comunicació interna entre departaments. Ara, per exemple, si tinc una trucada per a una persona que no hi és li puc enviar un missatge al seu ordinador perquè quan ella hi arribi sàpiga que li han trucat. La darrera innovació és l’entrada a Internet.

Setè Punt: Per tant, vas haver d’adaptar-te a un canvi en el sistema d’accés a la informació. Com va anar?
Òscar: Va ser un moment difícil, perquè quan l’empresa va decidir fer el canvi cap a les noves tecnologies, encara no existia cap navegador de windows per a invidents (en aquest cas, el Tiflowin). Vaig exposar el meu cas als tècnics de l’ONCE de Madrid i se’m va dir que no hi havia res a fer, que el windows era un sistema tancat per als cecs, que no hi havia cap forma d’accés possible. El que passava era que ells veien que un programa d’aquest tipus valia molts diners, era una inversió molt forta perquè s’havia de desenvolupar tot i no se sabia si funcionaria.Però al final, i no sé ben bé perquè, hi va haver un canvi d’actitud i van decidir tirar endavant: jo vaig fer de conillet d’índies d’aquest nou programa. En tot aquest procés jo tenia molt clar que volia continuar amb la meva feina, perquè m’agradava, i per això fins i tot vaig invertir-hi calés propis en els viatges a Madrid per veure els tècnics de l’ONCE i explicar-los el meu problema i fer-los veure que m’ahavien d’ajudar fos com fos. Haver de deixar la feina per la incomprensió d’una entitat com l’ONCE em dolia molt. Però des que van decidir tirar endavant, les solucions ja van anar sortint. Fins i tot ara sóc un "betatester", és a dir, un provador de les noves versions d’aquest programa. A Catalunya som dues persones que fem de "betatester" .

Setè Punt: Quin ha estat el paper de l’empresa en tot aquest procés?
Òscar: A mi m’han donat moltes facilitats. Van posar a la meva disposició i dels tècnics de l’ONCE totes les instal.lacions informàtiques de la Televisió perquè es fessin proves, no van tenir cap inconvenient que un tècnic informàtic de TV3 vingués amb mi a Madrid per conèixer de prop el programa d’accés a windows que s’estava elaborant. I durant elscinc mesos que va durar el temps que va necesitar l’ONCE per desenvolupar el programa i arribar als acords que calgués i a deixar-me a mi el material, van mantenir en paral.lel els dos sistemes: tothom treballava amb windows, perquè per la gent que hi veu fer anar un ratolí és molt senzill, i jo encara treballava amb l’antic. Per als tècnics de la Televisió també era important que el sistema que implantaven de nou fos el màxim possible compatible.

Setè Punt: Partint del teu cas com a exemple, però pensant en general: ¿creus que juga un paper important la sensibilitat dels directius de l’empresa en moments en què cal readaptar el lloc de treball?
Òscar: -A mi em sembla que la sensibilitat va lligada amb de qui és el diner amb el que s’està jugant: en aquest cas els diners de l’empresa són públics i els directius són gestors. Està clar que en el meu cas van fer un esforç suplementari, com t’he explicat abans, deixant-me utilitzar les instal.lacions informàtiques per fer proves i mantenint els dos sistemes en paral.lel durant un temps. Però jo crec que ho haurien fet a tothom. També és cert que a mi em veuen treballar i em veuen com sóc i això els fa tenir una determinada sensibilitat. A mi em sembla que això de la sensibilitat de les empreses depèn molt de la persona a qui va adreçada i de com aquesta demana les coses. Tu no pots anar exigint o plorant. Has de demanar si’s plau i explicant els motius del que vols fer o necessites. El que no es pot fer és anar exigint que "com que sóc cec, m’heu de fer això". Sempre ets tu que t’ho has de guanyar. S’ha de ser inconformista dins del que tu tens, sabent les teves limitacions però no explotant les teves limitacions. El que has d’explotar són les teves capacitats.

Setè Punt: La telefonia, des de fa força anys, és la sortida laboral integrada més important, majoritària, per a les persones cegues. De tant en tant sembla que se senten veus que parlen de crisi de la telefonia com a sortida laboral integrada. ¿Què en penses?
Òscar: Hi ha un problema evident: les tecnologies avancen molt ràpidament i les persones cegues ens quedem molt enrere. Potser és un problema de formació del personal: no és lògic, per exemple, que actualment es demanin menys estudis per poder fer el curs detelefonia que fa deu anys. També hi ha el fet que cada vegada més el telefonista es professionalitza en altres coses: actualment el telefonista no es limita a agafar trucades, en moltes empreses ha de fer altres tasques. També el telefonista ha de fer de venedor de l’empresa, de relacions públiques, i en aquest sentit fins fa dos anys no es donava, als cursets de formació, cap mena de nocions de màrketing d’empresa. S’ha de tenir clar que en tot moment tu estàs venent la imatge de la teva empresa: des del moment que dius el nom de l’empresa quan atens la trucada fins que li passes a la persona que et demanen.

Setè Punt: Creus, doncs, que el problema fonamental és la manera com es formen els futurs telefonistes?
Òscar: Sí, aquest és un gran problema. Un altre aspecte d’aquesta qüestió és que s’abandona el sistema Braille. El Braille deixa de ser un sistema que cal que els telefonistes dominin. Sovint surten telefonistes sense un sistema de lectura clar: no coneixen el Braille i no tenen un accés clar a la lletra en tinta. I si a aquests problemes en la formació hi afegim que cada vegada amb les noves tecnologies es requereixen menys telefonistes en el sentit més ampli de la paraula, perquè el telefonista es requereix per a altres funcions, ja tenim, doncs, aquí la crisi servida.

Setè Punt: El paper de les noves tecnologies cal tenir-lo en compte en la formació dels futurs telefonistes...
Òscar: Sí, sí, és molt important. És molt important que una persona que entri a fer de telefonista sàpiga fer servir una base de dades, on pugui tenir els seus telèfons, les seves agendes. És molt important saber fer funcionar un ordinador, perquè et serveix per comunicar-te amb l’empresa (allò que tu escriguis a l’ordinador ho pots adreçar a l’empresa) i a l’inrevés, poder utilitzar correu electrònic i poder fer servir totes les possibles innovacions que vinguin. És molt important fer servir qualsevol nova tecnologia que et pugui facilitar la feina, i per fer-ho servir naturalment ho has d’aprendre. I si al lloc on t’ho han d’ensenyar no t’ho ensenyen, malament. Però més greu que tot això encara hi ha un altre factor: no sé per quin motiu el cec té una tendència clara a vendre cupons perquè veu que és un diner fàcil. I la feina de telefonista és una de les feines pitjor pagades -encara que hi ha algunes empreses que ho paguen bé. I encara apuntaria una cosa més: la gent que avui està fent de telefonista no té ambició de formar-se, de conèixer noves tecnologies. Per exemple: en un curset de formació sobre telemàrketing que va organitzar fa uns anys la mateixa escola de telefonia, dels aproximadament dos-cents telefonistes que exercim a Catalunya, només n’hi vam anar dos. La gent és molt conformista. A mi em sembla que és interessant que les empreses vegin que tu tens unes idees de millorar: no s’ha de ser conformista, cal tenir idees de progressar. Si tens idees de progressar arribaràs lluny, però si t’estanques malament. I el cec és de per si molt immobilista, no li agrada arriscar-se en les coses.

Setè punt: Creus que els qui formen els futurs telefonistes no tenen en compte, un cop aquests ja exerceixen com a tals, de formar-los permanentment?
Òscar: No, no és té en compte. Però potser és que com que en un temps sí que ho van tenir en compte però van fracassar. Si tu prepares un curs de formació i d’un potencial de dos-cents només hi assisteixen dos...

Setè Punt: I abans d’acabar, tornem una mica al teu lloc de feina. Els aparells específics que utilitzes són propietat de la teva empresa, TV3?
Òscar: No, són unes adaptacions tiflotecnològiques que em cedeix l’ONCE perquè pugui realitzar la meva feina.

Setè Punt: Has parlat que van haver de fer un programa perquè poguessis treballar amb el sistema windows. Explica una mica com funciona.
Òscar: Bé, en realitat el programa ja existia a Alemanya. El que es va haver de fer va ser agilitar els tràmits per adaptar-lo al castellà. El programa consisteix en un interpretador d’icones gràfiques, que després de passar pel programa, es converteixen en text que tu pots llegir per la línia Braille o sentir pel sintetitzador del PC. Actualment, es treballa per millorar les condicions d’accés a més aplicacions i al windows 95, un altre entorn encara més gràfic que el windows conegut com 3.11. Aquest programa es diu Tiflowin, i em permet accedir aproximadament a un 75% de la informació que hi ha a la pantalla: això és suficient per poder realitzar perfectament la meva feina.

Article anterior: Perspectiva: Convergència i Unió presenten dues preguntes a la comissió d’Afers Socials i Ocupació del Congrés dels Diputats sobre qüestions d’accessibilitat per a deficients visualsArticle següent: Altres Veus, Altres Àmbits: La Jove Cambra organitza unes jornades de sensibilització sobre l’accessibilitat

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons