Associació Catalana per a la Integració del Cec

Editor matematic Lambda

Lucía Melchor
Professora de l’ONCE

Resum:

Aquest treball serà una explicació de com l’alumnat amb diversitat funcional visual actualment ha incorporat la tecnologia a les aules, però més específicament, com s’utilitza aquesta eina en àrees com són les matemàtiques, que utilitzen una signografia específica.

Paraules claus: Matemàtiques, Braille, diversitat funcional visual.

Per poder fer una presentació de la progressiva implantació de l’editor matemàtic LAMBDA, cal abans de res, fer una breu explicació de la manera com els alumnes amb diversitat funcional visual, han anat incorporant la tecnologia com a eina de treball quotidiana, tant al centre escolar com a casa, i més concretament, els últims anys l’ús de l’ordinador portàtil.

Durant els primers anys d’allò que en un primer moment es va denominar integració escolar dels alumnes amb diversitat visual, es va intentar que aquest col·lectiu disposés del material necessari per estudiar, transcrit al Braille.

Els alumnes havien de resoldre tots els seus exercicis i fer les tasques escolars en Braille. Així les coses, si el professor d’aula no havia après aquest codi, no hi havia més remei que esperar que el mestre de suport que acudia a l’escola com a màxim un cop per setmana, transcrivís literalment aquests materials per fer-los accessibles al professorat d’aula, amb la qual cosa podia coregir-los i evaluar-los.

Aquesta manera de treballar era eficient perquè permetia a l’alumne assolir els mateixos continguts que els seus companys de classe, i realitzar les tasques proposades emprant les seves pròpies tècniques de treball; però tenia alguns inconvenients, com era la impossibilitat de una correcció ràpida i que l’alumne amb diversitat funcional tingués els resultats al mateix temps que la resta de companys. Tampoc facilitava l’intercanvi de treballs. Malgrat tot, va suposar un gran pas endavant, ja que l’alumnat amb diversitat funcional visual va poder seguir els seus estudis amb la resta de companys de l’escola on estava escolaritzat.

De mica en mica es van anar introduint eines tecnològiques noves. Primer van arribar els anotadors específics, dotats de teclat Braille i síntesi de veu, que ja permetien que els textos produïts pels nostres alumnes poguessin ser impresos en tinta de forma inmediata, de tal manera que el professorat d’aula ja podia accedir directament a aquest treball i valorar-lo al mateix moment que ho feia amb la resta. L’inconvenient en aquest cas, venia de la especificitat de l’aparell i la seva dificultat a l’hora d’utilitzar-lo perquè requeria d’un especialista per ensenyar-lo i en cas de produir-se alguna dificultat tècnica, de configuració o averia, durant el temps que no hi era el professional de suport, l’alumne es quedava sense poder utilitzar-lo.

El que sí va significar un canvi important va ser la introducció, fa ja més de 10 anys, dels ordinadors portàtils amb revisor de pantalla o ampliadors de caràcters, com a eina de treball. Totes les dificultats expressades fins aquí van quedar molt i molt reduïdes.

La presència dels ordinadors portàtils adaptats permetien l’accés del professorat d’aula ordinària a les tasques realitzades per l’alumnat amb diversitat visual directament, en el moment que cregués oportú, sense la intervenció de cap intermediari, i en conseqüència, corregir-les. També a l’alumnat amb diversitat funcional visual li permetia intercanviar tasques i compartir treballs amb els seus companys, la qual cosa afavoria la seva imatge davant de la resta de l’alumnat i per tant, la seva pròpia percepció d’aquesta imatge millorava sensiblement i podia sentir-se més integrat al grup.

Queda ben palès que mai s’abandona el sistema Braille, únic codi de lectoescriptura per a persones amb diversitat funcional visual, ja que es considera imprescindible que la persona faci lectura directa en molts dels aprenentatges i a més a més, donada l’especifitat dels continguts matemàtics, que és el cas que ara ens ocupa, com també l’ortografia, resultaria difícil de treballar d’una altra manera, és a dir, sense percebre directament allò que es llegeix. En aquest cas, i per raons òbvies, no va bé accedir a aquests continguts a través d’una veu.

Aquesta metodologia de treball es va anar incorporant cada vegada a edats més baixes, i es va estendre a totes les matèries del currículum, excepció feta de les matemàtiques i matèries que impliquessin una signografia científica, perquè el revisor de pantalla no arribava a llegir-les correctament.

Partint d’aquesta situació, els equips d’atenció a l’alumnat amb diversitat funcional visual han estat intentant trobar un mètode de treball per a què també les matemàtiques siguin susceptibles de ser treballades amb aquest sistema; però fins fa 5 cursos no van trobar una solució.

L’empresa italiana Veia, va crear una eina informàtica que compatibilitzava l’edició matemàtica amb la correcta verbalització amb síntesi de veu per part dels revisors de pantalla així com de la sortida correcta d’aquesta signografia per ser llegida directament amb una línia Braille instal·lada amb aquest revisor.

Aquesta eina és l’editor matemàtic LAMBDA, que permet editar matemàtica i text, que es visualitza al mateix temps a la pantalla i a la línia Braille, a més de sentir-lo amb síntesi de veu. La signografia que es pot fer servir amb aquesta eina de forma accessible, dóna resposta fins a nivells universitaris.

És molt important tenir en compte que des del moment en què es va començar a treballar amb aquest editor matemàtic, es va considerar imprescindible que l’alumnat havia de comptar amb la línia Braille, ja que es va valorar que per a les matemàtiques és necessari poder realitzar una lectura molt més analítica de la que caldria fer en altres matèries, ja que el context no dóna la possibilitat d’interpretar un número equivocat, ni un signe diferent d’altri. Per tant es considera que al mateix moment d’introduir l’editor, s’ha d’introduir la línia Braille per poder llegir i no tan sols escoltar.

Tant la línia Braille com l’editor matemàtic LAMBDA són contemplats actualment com adaptació de lloc d’estudi per part de l’ONCE, que les assumeix com qualsevol altra adaptació de lloc d’estudi. És ben sabut que les adaptacions específiques necessàries per atendre la diversitat funcional visual per a tot l’alumnat amb aquesta diversitat en edat escolar obligatòria, són assumides per l’Once.

Aquesta situació afavoreix també la resta de matèries, ja que un dels inconvenients que té treballar només amb síntesi de veu, és que dificulta en gran manera l’aprenentatge de l’ortografia i el format de textos. Per tant tenir la línia Braille, també afavoreix que s’utilitzi en altres matèries i millorar l’ortografia.

Introducció de l’editor

La instal·lació de l’editor és la habitual per a qualsevol de les aplicacions del sistema operatiu Windows, ja que és amb l’únic sistema amb el que, de moment, podem utilitzar aquesta eina. Es tractaria de executar l’arxiu que es pot trobar a la pàgina tant del CIDAT com de la pròpia empresa Veia.

Amb l’arxiu també es poden descarregar uns scrips per a Jaws per si fos necessari instal·lar-los, amb la versió que tenim al nostre equip. Al mateix temps, per poder visualitzar posteriorment de forma gràfica les expressions matemàtiques, també va bé instal·lar el visualitzador matemàtic Mathplayer, si bé aquest últim pas, no influirà en el funcionament del programa. Un cop ja es té instal·lat, l’editor matemàtic ens permet realitzar els continguts matemàtics tenint en compte només unes normes bàsiques molt senzilles.

El treball es realitzarà de forma lineal, utilitzant símbols de delimitació per separar expressions, separadors... que indicaran on comencen o finalitzen les diferents parts de les expressions. Exemple: un símbol indicarà on acaba el numerador en una fracció`´o complexa, o una rel composta. Per aquesta raó, no l’incorporarem per tasques inicials com les operacions matemàtiques bàsiques de sumes, restes... on és important poder tenir una visió global de l’estructura de tota l’operació.

Si volem realitzar la introducció dels mateixos en edats baixes, cicle inicial o mig de primària, caldrà decidir en quines activitats es pot utilitzar. Malgrat això, fins ara, la introducció s’està realitzant al cicle superior de primària. Les raons són bàsicament dues: És indispensable un bon coneixement de les eines informàtiques (teclat de l’ordinador, funcionament bàsic del mateix o de les eines d’accés, revisor de pantalla), moment que coincideix amb un nivell de maduresa de l’alumne que li permet tenir l’abstracció suficient per a poder introduir una nova eina, que només revisarem línia a línia. D’altra banda, tenint en compte que habitualment es tracta d’un cicle de reforç de continguts anteriors, que té per objectiu ampliar-los, però que no presenta una gran quantitat de continguts nous, també afavoreix aquesta introducció tranquil·la de la metodologia nova.

Un altre aspecte a valorar a l’hora d’introduir aquesta eina, com ja he indicat, és el fet que per utilitzar l’editor, cal servir-se de línia Braille. Això implica, que l’alumnat ha de conèixer el Braille computeritzat o Braille de 8 punts, que és el que empra la línia Braille.

Es recomana igualment que la línia Braille sigui portable i amb teclat. Si l’alumnat aconsegueix escriure amb el teclat Braille per introduir text matemàtic, per exemple, es guanyarà en agilitat, ja que sense haver de moure molt les mans, pot accedir al teclat i a la línia de text per revisar i resoldre.

Com treballar?

Com ja he indicat, l’editor permet introduir text matemàtic i text no matemàtic. Així doncs, es pot proporcionar el material a l’alumne, directament editat en LAMBDA, la qual cosa li dóna obció a resoldre de forma lineal les tasques proposades i al mateix temps facilita que aquestes tasques puguin ser revisades al moment.

Què cal tenir en compte?


1.Si editem en LAMBDA els exercicis pel nostre alumne amb diversitat funcional visual, també podem aprofitar el mateix document per la resta d’alumnes. LAMBDA permet exportar en diferents formats de text, i l’exportació converteix el document de forma correcta per ser visualitzat tant en html, com en format Braille de 6 punts. Aquesta exportació a Braille de 6 punts, dóna molta seguretat a l’alumnat que s’inicia en la utilització de l’editor LAMBDA.
2.Si el professorat edita el seu material en un altre editor matemàtic, caldrà exportar-lo al format mathml per tal que al realitzar la importació des de LAMBDA per part de l’alumne amb diversitat funcional visual, aquest arxiu sigui correctament importat des de LAMBDA. Un editor que permet realitzar aquesta exportació, que és gratuït i senzill d’utilitzar és l’editor Infty, no accessible per a persones que utilitzin el revisor de pantalla, però que sí pot utilitzar el professorat que hagi de preparar material per LAMBDA.
3.LAMBDA disposa d’una barra d’eines que permet seleccionar els símbols que es necessiten si no se sap com realitzar-los amb el teclat. La tecla f5 obre la barra, es pot escriure les primeres lletres del símbol i ofereix un llistat de símbols amb aquest criteri.
4.Un cop l’alumne ha realitzat amb l’editor les seves tasques, pot fer una exportació a mode gràfic, només amb la tecla F4, i mostrar`¡a el treball realitzat amb format gràfic habitual per la resta de companys. De manera que pot intercanviar o mostrar el seu treball directament.
5.Si ha d’entregar l’arxiu a una altra persona, company o professor que no disposa de l’editor matemàtic LAMBDA, la persona amb diversitat funcional visual, pot utilitzar una altra de les possibilitats de l’editor, “mostrar gràfic en navegador”, d’aquesta manera es mostrarà una pàgina web amb el contingut de l’arxiu en qualsevol navegador. Des d’aquí, l’alumne pot desar l’arxiu amb l’opció corresponent del navegador i passar-li a la persona que el necessiti.
6.LAMBDA també ofereix una calculadora que es pot utilitzar de forma vinculada al treball que s’està realitzant, de forma que es calcula la última expressió escrita o un càlcul d’una expressió seleccionada i insereix el resultat allà on s’està treballant. Però també es pot utilitzar la calculadora introduint directament aquelles operacions que es volen resoldre sense que quedin reflectides al treball que tenim obert.
7.Com succeeix en qualsevol editor, són vàlids tots els comandaments per moure o copiar text, la qual cosa també fa que no s’hagin de reescriure expressions que ja estan escrites. Fins i tot, hi ha una opció de duplicació de l’última línia, molt útil en el cas de treballs amb molts passos successius, com poden ser els d’àlgebra.

Altres possibilitats de l’editor

Fins aquí hem descrit algunes de les possibilitats de l’’editor matemàtic LAMBDA, tal com ha estat el cas de les matemàtiques.

Últimament, aprofitant les possibilitats del programa, també s’ha creat una nova extensió, que, instal·lada amb el mateix, de moment utilitzant un altre directori, permet la lectura i edició correcta de la signografia de química, que era una altra de les matèries que com ja he comentat, al tenir signografia específica que el lector de pantalla no llegeix correctament, tampoc es podia realitzar amb ordinador.

On no arriba LAMBDA?

Un cop s’ha descrit tot el procediment per la utilització de LAMBDA i les seves potencialitats per ser utilitzada per alumnat amb diversitat visual a les aules ordinàries, cal explicar també algunes limitacions a l’hora de la seva utilització, que no ens poden fer oblidar, que cal tenir en compte altres aspectes metodològics, i fins i tot altres eines informàtiques útils per a continguts determinats.

El programa permet editar i llegir correctament textos matemàtics, però tots coneixem la importància que per explicar conceptes matemàtics o realitzar determinades tasques escolars tenen l’experimentació i la manipulació per representar determinats processos. Aquesta és una de les limitacions dels editors matemàtics, entre ells LAMBDA, del que parlem. Per tal d’evitar aquest inconvenient, és imprescindible que acompanyi al material editat en LAMBDA, material en relleu amb les figures corresponents als continguts i que no poden estar incloses en l’editor, però que també tindran la resta dels seus companys amb les imatges incorporades en el seu material. Caldrà aportar material tridimensional manipulatiu per tal que pugui treballar continguts relatius a formes i cossos geomètrics, el seu desenvolupament: àrees i volums.

D’igual manera, l’alumne haurà d’utilitzar eines diferents a l’editor per reproduir representacions gràfiques. Per realitzar aquestes representacions gràfiques, es pot utilitzar bé goma de dibuix sobre la que es col·loca paper gruixut i amb el punxó o el compàs es realitza el relleu de les representacions.

També en edats en les que la representació gràfica ja està interioritzada, o conceptes ja treballats que només és qüestió de presentar en un treball, (representacions gràfiques per il·lustrar altres treballs…), es pot fer servir el full de càlcul que realitzarà automàticament els gràfics perfectes un cop l’alumne ha introduït les dades de forma correcta i ha triat el tipus de gràfic adient a les dades que ha de representar.

Les grans possibilitats de línia, la facilitat per intercanviar materials entre professorat i alumnat o entre companys, no ens pot fer oblidar altres estratègies que s’han d’utilitzar sempre que hi hagi un alumne amb diversitat funcional visual a l’aula, i que vull aprofitar ara per a comentar, que són enormement favorables per a altres alumnes que encare tinguin una visió funcional, poden veure’s afavorits per aquestes recomanacions. Em refereixo concretament a la verbalització de tot el que s’escriu a la pissarra, ja sigui digital o tradicional, de utilitzar termes clars al referir-se a termes matemàtics, seguir un ordre en l’exposició dels continguts…, i utilitzar un llenguatge concret, referint-se a cada terme pel seu nom, i evitar expressions tan poc clares amb termes tan indefinits com “això, aquí…” substituint paraules com “el denominador, la rel de (x) es multiplica per……” que permetran que l’alumnat pugui seguir les explicacions que es realitzin a la classe.


Lucía Melchor
Professora de l’ONCE

Article anterior: La música i el Braille no són incompatiblesArticle següent: Programa Odos

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons

Col·laboració en el disseny web: OBVIUS3