Associació Catalana per a la Integració del Cec

Sou aquí:

Perspectiva: Deu anys de la “Llei d’Integració Social dels Minusvàlids” a Catalunya

L’any 1993 el Departament de Benestar Social de la Generalitat va publicar l’informe “Deu anys de la Llei d’Integració Social dels Minusvàlids a Catalunya”. “Present i Futur”, elaborat pel Comitè Assessor per a l’Atenció i la integració Social de les Persones amb Disminució, que depèn de l’esmentat Departament.

L’objectiu de l’informe és l’anàlisi aprofundida del grau d’integració real assolit a Catalunya pels diferents col•lectius de persones amb disminució, durant aquests deu anys de vigéncia de la “Lismi”, parant atenció en els distints àmbits d’aplicació de la llei.

La publicació consta de dos volums, el primer dels quals recull un estudi,dut a terme per tècnics del Departament, sobre cada un dels capítols de la “Lismi”: aspectes generals; prevenció, diagnòstic i avaluació; rehabilitació mèdica, educació, integració laboral, prestacions socials i econòmiques, serveis socials, accessibilitat, gestió i finançament, associacionisme i voluntariat.

El segon volum de l’informe conté:

  • Les respostes, emeses per diferents entitats representatives de les persones amb disminucions, a un qüestionari, elaborat pel Departament, per avaluar l’aplicació efectiva de cada un dels capítols de la “Lismi” dins la realitat catalana durant aquests deu anys;
  • Un recull de propostes de millora en l’aplicació de la llei, aportades, tant per aquestes entitats consultades, com pels tècnics del Departament;
  • Una relació de la legislació que –a nivell internacional, estatal i nacional- explicita els drets dels disminuïts;
  • Una valoració sintètica de la situació catalana en la matèria, a partir de les aportacions de tècnics i associacions;
  • Una sèrie de consideracions i recomanacions que el comitè coordinador de la iniciativa ha de presentar al president de la Generalitat.

Quant a les entitats que han donat resposta al qüestionari,
M’hi ha un total de Tretze: set de disminuïts físics, Quatre de psíquics i tres de sensorials (Federació d’Associacions de Sords, ONCE i ACIC).

Pel que fa a l’aportació que, com a ACIC, vam fer en donar resposta als dos apartats –el de mancances i problemes i el de propostes- del qüestionari que se’ns va remetre, destacarem sintéticament els següents punts:

  • Aspectes generals: Hem tractat de reflectir la necessitat -tant per part de les institucions amb responsabilitats en l’àmbit de la disminució, com per part dels diversos col•lectius de disminuïts- de reflexionar a l’entorn del concepte d’integració i les implicacions concretes que aquesta comporta ara i aquí; la poca atenció que les Administracions Públiques presten a la problemàtica de les persones amb deficiències visuals i el perill que darrera de la pretensió de “normalització” s’amagui la manca de planificación de prestacions específiques per a les necessitats derivades d’una disminució determinada.
  • Educació: Hem apuntat que, si bé en aquests deu anys s’ha assolit un nivell satisfactori en el suport a la integració escolar en les primeres etapes, no ha estat així pel que fa a l’ensenyament secundari i universitari, a la formació d’adults i l’alfabetització en sistema Braille. Caldrà, també, elaborar molt de material didàctic adaptat, de què no disposem encara.
  • Integració laboral: Hem constatat els nivells absolutament mínims que han estat assolits, degut, entre altres raons, a la falta d’alternatives a la venda del cupó, així com a la manca d’assessorament i de motivació. Hem destacat com a punt molt negatiu el fet que s’hagi descuidat totalment la readaptació laboral de persones que desenvolupaven una tasca professional abans de patir una problemàtica visual greu.
  • Serveis socials (rehabilitació, cultura, ajuts econòmics...): Hem assenyalat la insuficiència d’aquests i el fet que les Administracions no tinguin en compte les necessitats reals de les persones amb deficiències visuals a l’hora de, per exemple, establir els criteris de concessió de les ajudes econòmiques.
  • Accessibilitat: Hem insistit a remarcar la necessitat de l’acompliment estricte de la legislació vigent en aquest ámbit (concretament, el “Decret 100/84” i la “Llei 20/91” de la Generalitat de Catalunya).

Finalment, a banda de les suggerides en els apartats precedents, hem consignat com a propostes urgents la dotació de les biblioteques públiques d’aparells lectors, per tal de facilitar-nos l’accés a la informació, i el ple reconeixement, per part de les Administracions públiques, del sistema Braille com a eina de lecto-escriptura específica per a les persones cegues, amb assumpció de les conseqüències que derivin d’aquest reconeixement.

I, per acabar de ser coherents, hem demanat al Departament de Bemestar Social la transcripció en sistema Braille de l’informe a què ens estem referint (especialment del segon volum de la publicació), a la qual cosa se’ns ha respost positivament. Esperem, doncs, que, ben aviat, tothom que ho desitgi podrà llegir-lo en Braille.

Article anterior: Fil a l’agullaArticle següent: Descabdellant la troca: La tasca de la Comissió d’Integració Laboral a l’entorn del “Decret 238/87”

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons

Col·laboració en el disseny web: OBVIUS3