Associació Catalana per a la Integració del Cec

Sou aquí:

Fil a l’agulla

Comissió d’Accessibilitat, Supressió de Barreres Arquitectòniques i Transport Públic

Al llarg d’aquests dos anys, el nostre treball queda emmarcat entre dues línies d’actuació definides:

D’una banda, hem escomès la denúncia, davant de les institucions responsables, dels principals problemes que trobem els deficients visuals quan ens movem pel carrer o utilitzem els transports públics.

D’altra, hem incidit en la sensibilització d’aquestes mateixes institucions en relació a les necessitats dels cecs a l’hora de desplaçar-se, així com a la difussió, tant de la legislació vigent en matèria d’accessibilitat, com de recursos tècnics que poden contribuir a fer l’entorn més practicable.

Així doncs, aquesta comissió ha mantingut contactes amb diverses institucions catalanes i entitats amb representació a Catalunya (Generalitat, Ajuntament de Barcelona, Consells Comarcals, RENFE...).

Ens hi hem adreçat amb diversos objectius i n’hem obtingut distintes respostes, però valorem el fet que, com a mínim, totes ens han escoltat.

En primer lloc, cal descacar, com a més positiva, la resposta tramesa per l’Ajuntament de Barcelona, a través de la Tinent d’Alcalde Eulàlia Vintró, que ens ha permès entrar a formar part, amb veu i vot, de la Comissió d’Accessibilitat, per a Deficients Visuals de l’Institut Municipal de Disminuïts.
Es tracta d’una comissió tècnica, en la qual participen representants de diverses entitats relacionades amb l’ánbit de la mobilitat i els transports urbans (Metro, Transports de Barcelona, Projectes Urbans), així com del col•lectiu afectat (IMD, ONCE, ACIC) amb l’objectiu de buscar solucions als problemes d’accessibilitat dels deficients visuals per tal de proposar-los a les instàncies polítiques competents.

Alguns dels temes tractats són: la troquelació de la tarja de Metro per tal de facilitar-ne la introducció a la màquina cancel•ladora, la implantació de semàfors sonors a la ciutat de Barcelona, la senyalització sonora dels autobusos, l’accessibilitat al Metro…

També hem mantingut contacte amb RENFE, Ferrocarrils de la Generalitat, Telefònica, etc. Amb l’objectiu de plantejar-los els problemes concrets que tenim els deficients visuals a l’hora d’utilitzar els serveis que ofereixen; els quals podríem concretar com a manca d’informació i dificultat en la detecció d’obstacles.

En aquest sentit, hem estat consultats per membres de la direcció de Rodalies de RENFE per valorar l’adaptació de l’estació de Molins de Rei i hem tractat amb Telefònica la inconveniència del nou model de cabines instal•lades a la via pública.

D’altra banda,hem tramés una carta als Consells Comarcals demanant-los que evidenciïn, als Ajuntaments del seu ámbit, la necessitat d’accelerar l’aplicació de les directrius del “Decret 100/84” de la Generalitat de Catalunya, que fa referència a accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

De moment, hem rebut una única resposta, des de l’Alt Empordà, que obria la possibilitat de col•laboració.

En un altre ordre de coses, hem elaborat un qüestionari per a determinar quins són els principals problemes amb què ens trobem els deficients visuals quan ens desplacem pel carrer o utilitzem els transports públics. Ens trobem encara en la fase de recollida d’informació.

Per últim, volem fer constar que estem il•lusionats amb la perspectiva de continuar treballant dins d’un camp que ofereix tantes possibilitats d’incidència com aquest.


Comissió d’Integració Laboral

La Comissió d’Integració Laboral va començar a funcionar com a eina per afavorir la reflexió sobre la realitat, fonamentalment laboral, de les persones amb problemes greus de visió, així com a instrument de recollida d’informació referent a la situació laboral d’aquestes persones, dins i fora de les nostres fronteres.

Amb aquesta intenció, estem elaborant un dossier que conté tota la informació que ens arriba sobre el tema (i que podeu consultar en qualsevol moment).


La informació de què disposem.-

Actualment disposem de documents que resumeixen la situació laboral de les persones amb disminució (en general) a diversos països europeus (Suècia, Alemanya, Dinamarca, Anglaterra). Hem aconseguit aquests documents gràcies a la col•laboració dels companys d’una associació basca, dedicada exclusivament al tema de la integració laboral dels cecs. hI ha, a més, la possibilitat que ens facin arribar informació -en francès- sobre la integración laboral dels deficients visuals al país veí.

Hem aconseguit també, per altres mitjans, dades referides als deficients visuals que viuen al Japó i a l’Egipte.

Així mateix, disposem d’una altra mena de documentació, no menys interessant per la temàtica que ens ocupa: com ara, un informe,elaborat per la “Sección de Empleo” de l’ONCE, sobre empreses d’economia social (gener de 1989) i una ponència,presentada pel Regne Unit a la II Assemblea General de la Unió Mundial de Cecs, celebrada al 1988,sobre les possibilitats i limitacions de la tecnologia moderna per als deficients visuals i les aplicacions al camp laboral.


Participació y reflexió.-

Amb motiu de la commemoració dels deu primers anys de vigéncia de la “Lismi”, l’Ajuntament de Barcelona va organitzar el Tercer Cicle de Taules Rodones -desenvolupat durant els dies 12, 19 i 26 de novembre de 1992-, a l’entorn del tema “Les persones amb discapacitats y el treball”.

Una representació d’aquesta comissió va assistir a la darrera d’aquestes xerrades, en la qual es va parlar d’experiències associatives, empresarials i individuals concretes, exposades per alguns dels protagonistas. Els temes centrals del debat foren les dificultats amb què havien topat les diferents iniciatives i les accions concretes que odrien millorar les possibilitats d’accés dels disminuïts al món laboral.

Amb la finalitat de reforçar el component reflexiu de la Nostra associació, vam organitzar, el 23 d’octubre de 1993, un debat intern sota el lema “vers la integració laboral de les persones cegues”.


Vers la integració laboral de les persones cegues.-

En aquest debat ens qüestionàvem què entenem per integració laboral d’un cec en el seu entorn i proposàvem diverses posibles respostes:

  1. Integració laboral vol dir tenir qualsevol feina fora de l’ONCE.
  2. Integració laboral vol dir tenir qualsevol feina dins o fora de l’ONCE, excepte la venda del cupó.
  3. Integració laboral vol dir tenir qualsevol feina, fins i tot,la venda del cupó.

Ens demanàvem,alhora, les causes que motiven la realitat laboral dels cecs en el nostre entorn i, finalment, qines de les estratègies ja existents i quines de les possibles són més adequades (una legislació favorable, la reserva de places en concursos comvocats per les Administracions Públiques, elfoment de contractes de pràctiques sense o amb reduïda remuneració, la subvenció per la contractació de disminuïts, la readaptació per als antics llocs de treball de persones que adquireixen una minusvalidesa, la promoció de campanyes de sensibilització vers les possibilitats dels discapacitats en el treball, etc., etc.).


Comissió d’Accés a la Informació

Introducció.-

En un primer moment, l’activitat de la comissió es va veure afectada per una problemàtica que es deriva directament del seu objecte de treball: l’accés a la informació. En aquest sentit, la temàtica és tan àmplia que costava de trobar l’equilibri entre les grands actuacions -inabastables per a l’actual capacitat de la Nostra associació- i l’excessiva dispersió, que actuacions puntuals i aïllades podien condicionar.

Teníem clar que ens calia una visió global que orientés la Nostra feina i li donés raó de ser. Ës a dir, necessitàvem poder començar a respondre’ns a la qüestió de quin pot i ha de ser el nostre paper en aquest camp.

De la mateixa manera, la Nostra manca de preparació tècnica representava una dificultat afegida a l’estat de coses, donat que la tècnica proporciona una de les respostes clau al problema.


Eixos d’actuació.-

Finalment, vam decidir fer girar l’actuació de l’ACIC al voltant de dos eixos:

1. L’ámbit de les biblioteques de les universitats públiques.
2- El Congrés de Serveis Bibliotecaris per a Cecs i Deficients Visuals, celebrat a Barcelona a l’agost de l’any 93.

Les biblioteques universitàries.-

La iniciativa de la biblioteca de la Facultat de Lletres de la UAB, d’instal•lar a les seves dependències un aparell lector per a cecs, ens va dur al següent raonament: A les biblioteques universitàries hi ha per part de persones deficients visuals, una demanda real de recursos per accedir a la informació, ja que el nombre d’estudiants d’aquestes característiques és, sens dubte, considerable i va augmentant. El treball en aquest terreny pot ser, a més, un bon punt de partida per a la normalització d’aquests serveis en altres centres, pel sol fet d’evidenciar a la resta d’estudiants -molts dels quals seran, en un futur, professors de Secundària, treballadors de l’Administració Pública o bibliotecaris- la conveniència de cobrir les necessitats informatives dels companys cecs i deficients visuals.

Arran d’aixó, decidim escriure una carta d’agraïment al Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona i a la bibliotecària que ha pres la iniciativa, i adreçar-nos als caps de biblioteca de les seccions de Pedagogia, Psicologia i Història, de la Facultat de Lletres de la universitat de Barcelona, així com a la Directora General de Biblioteques de la UB. En aquestes cartes sol•licitem que s’entengui l’atenció al deficient visual com una més de les tasques dels serveis bibliotecaris i,per tant, se l’ajudi a superar les dificultats específiques com a usuari del servei (localització de bibliografia als fitxers,de llibres als prestatges…) i se’ls sugería la possibilitat d’adquirir algun aparell lector.

Sorprenentment, no hem tingut resposta a cap d’aquestes cartes.

El Congrés de Serveis Bibliotecaris per a Deficients Visuals.-

Considerem que la informació generada a l’entorn del Congrés de Serveis Bibliotecaris per a Cecs i Deficients Visuals és bbàsica per saber com es veu i com es resol a d’altres països una problemàtica que ens afecta i per conèixer la nostra situació respecte a aquests països, però, molt especialment, per aprofitar tota la reflexió que han desenvolupat altres col•lectius.

Encara estem duent a terme la feina de seleccionar,traduir i elaborar aquesta informació; els aspectes més interessants de la qual pensem oferir-vos en properes edicions.


Noves perspectives.-

Després, en trobar-nos un xic empesos per la manca de resultats palpables, la incorporació a la comissió de persones amb formació tècnica i el coneixement puntual d’una sèrie d’esdeveniments, circumstàncies i innovacions tecnològiques, que, al nostre parer, podien alleujar-nos certes dificultats d’accedir a la informació, en diferents àmbits de la vida diària, ens va incitar a ajustar-nos a intervencions més concretes sense oblidar les línies anteriorment assumides: Per exemple, en el cas de l’avaluació dels distints recursos tècnics que, malgrat no estar comercialitzats a través de l’ONCE, ens poden resultar d’utilitat; de la possibilitat d’editar el nou “Diccionari General de la Llengua Catalana” en suport informàtic practicable per als deficients visuals; de l’adaptació de les cabines telefòniques per tal que ofereixin els missatges, que ara donen visualment, d’una manera accessible per a les persones amb problemes de visió.

Malgrat l’escassetat de resultats concrets, creiem que el balanç final de la Nostra feina no és gens negatiu(si bé reconeixem que és insuficient),per la qual cosa, pensem tirar endavant amb una gran dosi d’insistència i l’experiència adquirida.

Article anterior: PresentacióArticle següent: Perspectiva: Deu anys de la “Llei d’Integració Social dels Minusvàlids” a Catalunya

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons