Associació Catalana per a la Integració del Cec

Sou aquí:

Club del Racó: Andreu Clariana. La idea entre les mans

Nascut a Barcelona fa vint-i-tres anys, Andreu Clariana de Brú de Sala pot semblar, en un primer moment, una persona molt tímida i difícil d’abordar, però la realitat ens reserva en aquest cas algunes sorpreses que arriben a ser paradoxals: l’Andreu pateix una sordesa profunda des del naixement, però és un conversador amatent, i fins i tot entusiasta, si el tema de la xerrada gira a l’entorn de la seva obra artística.
Acabada l’escolarització obligatòria, cursà estudis de pintura a l’Escola Carmen Muset i d’escultura, a l’Escola Massana de Barcelona, disciplines en les quals segueix aprofundint, potser perquè la formació d’un autèntic artista no acaba mai. L’Andreu té un camp visual reduïdíssim, circumstància que no li impedeix de pintar paisatges i objectes imitats de la realitat. Ben al contrari, les seves escultures -que un dels seus professors, Joaquim Chavarria, defineix com a escultures que volem tocar; formes estilitzades de la figura humana, ben resoltes conceptualment- són sempre fruit de la imaginació: Tinc moltes idees sobre les formes del cos humà i he llegit sobre les idees d’altres artistes al respecte -em diu, quan l’interrogo sobre la seva manera de concebre una escultura-; tracto de plasmar, amb formes abstractes, les meves idees sobre el cos, especialment sobre el nu femení. Primerament, faig diversos dibuixos a l’entorn d’una mateixa idea; després, elaboro maquetes de fang basades en cada un dels dibuixos. Si alguna d’aquestes maquetes em convenç, em serveix de guia per confeccionar l’escultura definitiva en pedra o fusta. Entre els materials, prefereixo el marbre i la fusta per la coloració de les seves vetes, però l’alabastre, per la suavitat del seu tacte.

Des de l’any 1992, ha exposat en múltiples ocasions (entre d’altres, al Museu Tiflològic de l’ONCE a Madrid, a la Sala d’Exposicions de la Caixa a Barcelona, a la XXVII Exposició de Pintura FRATER de Madridal Col?legi Joan Amades i a la Sala Sant Jordi de Barcelona) i ha venut gran nombre de peces. Té en perspectiva una exposició a l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt i, per al setembre de l’any vinent, una altra a la Sala Lola Anglada de l’Àrea de Joventut de la Generalitat. Es declara admirador de Picasso i de Miró. I confessa, amb certa recança, que la preferida entre les pròpies creacions segueix essent, per la seva originalitat, AFRODITA, un nu femení en alabastre, que algú li va comprar fa un cert temps.
Les seves mans, afables en l’encaixada, clouen el misteri de la sensibilitat i de la força creadora, que fan especials a aquells éssers que les posseeixen.

Article anterior: En comptagotes

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons