Associació Catalana per a la Integració del Cec

Sou aquí:

ARCE (Agrupació Recreativa Cultural Esplai): Retrobem la memòria

Amb un número especial i monogràfic de la nostra revista, volem fer arribar als nostres lectors una part de la realitat que vivien les persones cegues a Catalunya al llarg dels anys del tardofranquisme i de la transició. Fidels a aquest plantejament, ens hem volgut fer ressò de la presència de l’ARCE, Agrupació Recreativa Cultural Esplai, entitat que va desenvolupar les seves activitats des dels primers anys de la dècada dels setanta fins ben entrada la dels vuitanta.

Lamentablement no hem pogut tenir accés a gaire quantitat de fonts documentals que constitueixin una base ferma per a la nostra investigació; però com a contraposició sí que disposem de la memòria viva i el testimoni d’algunes de les persones que en van ser protagonistes i que al mateix temps van impulsar i gaudir de les iniciatives recreatives, culturals i també polítiques que es gestaren en el si de l’Associació. A partir d’aquestes dues fonts d’informació, hem intentat confegir una primera aproximació històrica a aquesta entitat, que serà necessàriament breu i esquemàtica.

Per ARCE hi va passar molta i diversa gent. Cadascú hi devia anar a cercar l’assoliment d’alguna mancança, la possibilitat d’oferir als altres tot el cabdal de la seva energia creativa i sobretot formar part d’un projecte solidari que agrupava persones cegues i persones vidents que perseguien una finalitat comuna. Per tant, podem dir que el principi fonamental d’ARCE va ser el convenciment que una integració dels discapacitats visuals en el seu entorn social era possible. És a dir: que les persones afectades d’una disminució visual més o menys greu podien participar i utilitzar tots els serveis i possibilitats que la societat ofereix a tot ciutadà, sense que fos necessari crear res al marge. Aquesta afirmació pot semblar contradictòria quan anem descrivint les activitats que es feien en l’entitat objecte del nostre estudi, però cal tenir en compte que el camí de la integració és llarg, costerut i sinuós, tant és Així que després de tant de temps encara no s’ha acabat. Les diverses lluites que des de la nostra pròpia associació ens toca fer encara avui així ho palesen.

La intenció d’aquest número monogràfic respon, doncs, a la nostra voluntat de retrobar la memòria d’una entitat, d’un esforç d’organització, i de fer justícia a aquelles persones que es van enfrontar a una realitat difícil i la van voler millorar. El coneixement de què va ser i què va significar ARCE als anys setanta i vuitanta ens obliga a reflexionar sobre quina és la nostra situació actual: ¿quins aspectes que des d’ARCE es consideraven importants per a garantir una plena integració de les persones cegues podem considerar que avui ja estan plenament assolits i quins encara no ho estan? ¿què cal fer avui per avançar cap a una societat plenament integradora?

Els continguts d’aquest número, per a nosaltres molt especial, que ha coordinat Francesc Vila, un dels redactors d’aquesta publicació i que va conèixer de primera mà bona part de la vida d’ARCE, s’estructuren en cinc blocs:

  1. El Francesc Vila mateix ens presenta uns apunts sobre la història de l’entitat, que ens permeten fer-nos una idea de conjunt sobre els objectius, les activitats, les experiències que van dur a terme, etc.;
  2. Presentem una mostra de diferents documents que considerem interessants per tal de poder aprofundir en el coneixement de les activitats de l’entitat;
  3. Recollim un grapat de testimonis, de veus dels protagonistes, que ofereixen un panorama ric i divers de l’entitat, les seves finalitats i les seves activitats;
  4. A manera de sincer homenatge, presentem un retrat de Jordi Pons, que va ser el president d’ARCE des de l’any 1976 fins al moment de la dissolució i un home compromès clarament amb la discapacitat, la cultura i la integració social, mort prematurament l’any 1992;
  5. A manera d’epíleg, apuntem quins són per a nosaltres, des del nostre present, els aspectes més remarcables i significatius que ARCE ha representat i que ens ha deixat.

Agraïm sincerament la col•laboració de totes les persones que ens han aportat els records, les consideracions i els comentaris sobre la seva experiència amb ARCE. Sense aquestes aportacions aquest treball no hauria estat possible.
Finalment, volem dedicar aquest número de la nostra revista d’una manera molt especial al Jordi Pons i a l’Albert de Jesús, que van tenir un paper molt actiu a ARCE. L’Albert de Jesús va morir justament l’estiu que estàvem confegint aquest número especial. Malauradament no vam poder recollir el seu interessant testimoni.

Compartir

  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Compartir a Delicious
  • Compartir a Meneame
  • Enviar per e-mail
  • XHTML 1.0 Strict vàlid
  • CSS Vàlid
  • RSS vàlid
  • nivell doble-A de conformitat, pautes d’accessibilitat als continguts web 2.0 del           W3C WAI

Creative Commons License Obra de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec subjecta a una llicència de Creative Commons

Col·laboració en el disseny web: OBVIUS3