Bon dia. En primer lloc, voldria agrair-vos la vostra presència aquí, ja que ens complau molt que hagueu volgut compartir amb nosaltres aquests actes de celebració dels deu anys de l’ACIC. Tot seguit, passo la paraula a Ricard Cordonccillo, que va ser el primer president de l’ACIC i que ens parlarà dels inicis de l’entitat.
Hola, bon dia. Aquí només em proposo evocar d'on i com va néixer l'ACIC. Per fer-ho, he d'esmentar CSI, un grup polític sorgit dins del procés de democratització de l'ONCE. Es caracteritzava per tenir com a objectiu bàsic, central, la integració dels cecs, des d'unes posicions plurals d'esquerra.
En el debat intern de CSI, a començaments dels noranta, sorgeix la idea: no és l'ONCE l'única institució amb responsabilitats en el tema de la integració, també les diverses administracions públiques tenen la seva parcel·la de responsabilitat; per tant, sense abandonar el treball dins l'ONCE, podíem crear associacions reivindicatives davant els poders públics. Això es va fer realitat a Euzkadi amb una associació centrada en el tema de la integració laboral. I va ser el Joan Heras qui va veure clara la possibilitatde fer realitat aquesta idea a Catalunya, eixamplant els objectius si la comparem amb l'associació d'Euzkadi, limitada a la integració laboral, com ja he dit. La idea no va suscitar un entusiasme general, no ens enganyem, però, sortosament, de seguida s'hi va sumar una colla de persones, i ara en celebrem els deu anys.
Constatem que la feina costa: els guanys són petits, l'esforç continuat cansa. Però, per diverses raons, sembla que els temps que vénen no seran fàcils i, en la tasca de la integració, la consciència dels cecs mateixos és un factor indispensable.
Gràcies i ja li passo la paraula a la Neus.
Bé, doncs, ara el que m’agradaria fer, perquè avui no és moment d’explicar tota la tasca que hem fet, és només remarcar els èxits obtinguts, que són pocs, però a nosaltres ens agrada ser optimistes, malgrat tot. Hem de dir que normalment les tasques que fem són compartides amb altres institucions, de manera que és difícil parlar d’èxits nostres, però sí que podem remarcar dos casos en què pensem que la nostra insistència ha estat decisiva per aconseguir les fites que s’han assolit. Són dos casos en què pensem que podem dir això amb una certa raó:
El primer seria la derogació de l’annex del Decret 238/87, que era un decret relatiu a la integració laboral que paradoxalment impedia la integració laboral de les persones cegues a l’Administració Pública. Després d’unes negociacions que es van allargar uns cinc anys, es va promulgar un nou decret, el 66/99 del 9 de març. Alguns recordareu que a l’ACIC vam fer un sopar per celebrar-ho.
Després, també volem remarcar la instal·lació de la megafonia a les andanes dels Ferrocarrils de la Generalitat, malgrat que inicialment es negaven a fer-ho i a complir, per tant, la legislació vigent en aquest àmbit. Finalment, i també després de molts contactes, es va aconseguir.
Una altra cosa que podem considerar molt positiva és la presència que hem tingut als mitjans de comunicació. Veureu per aquí fora uns plafons on hi ha molts articles que han aparegut als diaris i que es fan ressò de diverses actuacions nostres, especialment de les campanyes de sensibilització, com ara la que vam fer sobre els cotxes i les motos mal aparcades o l’acció a l’estació de Sants.
En un altre sentit, volem destacar com a positiu el reconeixement que hem tingut per part de les institucions. Creiem que ens consideren un interlocutor vàlid i que ens tenen en compte, encara que després això no vulgui dir que ens facin gaire cas.
També pensem que l’ACIC ha estat i és encara -i esperem que per molts anys- un lloc de reflexió, un lloc on poder parlar i pensar sobre temes que ens preocupen a les persones cegues i probablement a totes les persones amb discapacitat.
Ara voldria també fer un record per als nostres socis que han mort, de manera que d’alguna forma siguin presents també aquí en aquesta celebració, tal com ens agradaria que pogués ser.
En primer lloc, un record per al Sr. Manuel Caragol: no podem oblidar com va ser d'important per a la nostra Associació que una persona amb una trajectòria personal i professional tan destacada confiés en nosaltres al final de la seva vida i ens transmetés una dosi tan gran d'energia, encara que lamentablement fos durant un temps massa breu. Estem segurs que la seva presència ens hauria continuat essent de gran ajuda si hagués estat més anys entre nosaltres.
També volem recordar el Sr Josep Gómez Ibars: ens honora que una persona amb prestigi dins l'àmbit de les persones cegues a Catalunya volgués pertànyer a la nostra entitat i ens ajudés a elaborar plantejaments tot oferint-nos punts de vista molt personals que estimulaven el debat.
I finalment, un record per a Jaume Daudé que, a més de ser un company de l'Associació, per a molts de nosaltres ha estat també un amic MOLT entranyable. Avui el recordem perquè va estar present a l'ACIC des de moments molt inicials i va ocupar càrrecs dins la junta, tot fent durant anys una tasca difícil d'esborrar, amb entusiasme i imaginació; i, malgrat que en els últims temps no va tenir un paper tan actiu dins l'entitat, sabem que sempre va tenir-la en gran consideració, tal com va demostrar el fet que en el seu testament fes una donació a l'ACIC.
També volia agrair la col·laboració de tantes persones que, sense ser socis, ens han ajudat amb la seva activitat, sobretot a les campanyes de sensibilització, a l'acció que vam fer a Sants o d’altres maneres, com ara participant en els debats. No direm noms perquè seria molt llarg i sempre podríem oblidar algú.
Finalment, presentaré els actes. Però abans voldria dir que ens agradaria que dintre de deu anys, o de molts més, poguéssim fer altres celebracions com aquesta, perquè això voldria dir que la nostra entitat té energies i idees noves. Això és el que necessitem, i per això ens caldria la participació de gent nova a qui interessés el nostre projecte, perquè sempre és enriquidor comptar amb noves visions.
Bé, avui per celebrar aquests deu anys tenim, com sabeu pel programa, una conferència, que presentaré de seguida, i després hi haurà una taula rodona que es titula “1992-2002, deu anys d’evolució per les diverses discapacitats". També tenim simultàniament els tallers titulats “Es tracta de Tacte, descobrim un Món de Sensacions”, que es desenvoluparan des d’ara mateix fins a la una trenta. I, a part d’aquestes activitats, també tenim a fora una taula amb documentació en diversos suports -Braille, tinta, disquet-; volem remarcar que, donat que l’escriptura en Braille ocupa molt espai i, per tant, no podíem portar una gran quantitat de documentació, si a algú li interessa algun document en aquest suport que no sigui a la taula, que ens ho faci saber i li faríem arribar.
Destaquem el document que hem fet per a la sessió d’avui, que és un escrit a favor del Sistema Braille, una qüestió que volem reivindicar, i que va acompanyat d'una exposició pensada a l’entorn d’aquest tema. Després hi ha els plafons on es mostra la presència de la nostra entitat a la premsa.
Bé, ara sí que ja passaria a presentar la Núria Pérez de Lara, que tot seguit ens oferirà la conferència “De la Integració a la Inclusió, diferents mirades, diferents realitats?”. La Núria és professora Del Departament de Didàctica, Orientació i Experimentació de la Universitat de Barcelona. Imparteix classes a les carreres de Pedagogia i d’Educació Social i, a més d’aquesta tasca, ha treballat al llarg de molts anys en l'àmbit de la integració tot oferint formulacions teòriques en llibres com “Imágenes del otro” 1997, y “La Capacidad de ser Sujeto” 1998. També ha treballat aquest tema directament en àmbits diversos de l’educació especial. A més, a mi em complau molt de presentar-la perquè, com a alumna seva, com segur que altres persones que també ho hagin estat, jo podria dir que el que vaig aprendre a les seves classes em va ajudar a elaborar molts dels plantejaments que després m’han servit per a la meva feina de mestra d’educació especial i, de forma més general, per a la feina que estem fent aquí a l’Associació i també des del punt de vista personal pel fet de ser una persona amb un problema visual important.
Bé, no voldria prendre-li més temps a ella. Esperem que us semblin interessants aquests actes organitzats per a avui. Ara passarem la paraula a la Núria.